RECORDS DE LA CAPITANA

Teresa Pàmies va morir la passada primavera i el meu petit homenatge ha estat la lectura del Premi Josep Pla del 1970 'Testament a Praga'. En aquesta obra, l'escriptora de Balaguer té un diàleg estructurat com un diari amb el seu pare Tomàs Pàmies.

És curiós com ens trobem davant de dos exilis diferents (París i Praga) i dos maneres d'entendre el comunisme. La memòria de Tomàs ens parla de l'ambient de preguerra i de principi de segle en l'atmòsfera rural lleidatana.

Caldrà indagar una mica més en els seus llibres, ja que 'Amor clandestí' 'Jardí enfonsat' i 'Memòria dels morts' resten pacients als prestatges de casa.

NO ÉS NOMÉS FOC

El foc s'ha emportat una part de la nostra ànima des del passat dijous, una part tan gran com l'illa d'Eivissa, encara que algunes fonts a través d'un web de la NASA diuen que no són 50.000 hectàries sinó 95.000. 

Les autoritats han donat només una explicació centrada en la mala fortuna, el clima i les desgràcies divines. Per altra banda, trobem que els tallafocs estan oblidats i no fan la seua funció, les brigades antiincendis s'han reduït dràsticament i els recursos per lluitar contra una situació com aquesta brillen per la seua absència.

És curiós que fins diumenge després del futbol els polítics de torn no s'afanyaren a viatjar al lloc dels fets, eixir en la foto, creure que fan alguna cosa profitosa i dedicar una miqueta d'atenció als pobles aïllats.

Per sempre més els noms de Cortes de Pallás i Andilla seran referents en la nostra memòria. Exemples de la mala gestió i prevenció forestal, d'anys d'inversió en polítiques de cara a la galeria i desatenció del medi ambient.