El País de Mandorcórovi

ELS NEOFATXES LI POSEN 11 ANYS

2012-02-11T00:09:00.010+01:00

El jutge Garzón mai no ha sigut sant de la meua devoció. La persecució amb tortures incloses del moviment independentista català mesos abans de Barcelona 92 i el tancament d'Egunkaria al País Basc són només dues perles d'aquest personatge.

Durant anys ha cultivat una àurea d'èsser intocable que semblava poder caminar per damunt l'aigua. De ben segur que per aquest motiu s'haurà guanyat una colla d'enemics a tots els nivells que pareixen haver-se ficat d'acord per venjar-se d'ell tots a l'hora.

Tinc la sensació que amb les escoltes del cas Gürtel i l'esperpèntica investigació sobre el franquisme (On és la justícia???) algú molt poderós ha vist l'oportunitat d'apartar-lo, sense miraments i definitivament, de la primera línia del front.
No em treu gens la son, però em sap mal perquè és del Barça.

VA DE MITGES A 4ºC

2012-01-29T19:09:00.011+01:00

Açò de fer mitges maratons cada dues setmanes no pot acabar bé, encara que m'hi podria acostumar, sinó tinguera el cos destrossat un parell de dies després.

Avui tocava la XIII Mitja Marató de Terrassa, segons m'havien contat, calia preparar-se per a unes pujades i baixades importants que obligatòriament ens passarien factura al llarg dels 21 quilòmetres i la frescoreta tampoc ajudava.
No he estat mai còmode i l'Avinguda del Vallès ha sigut testimoni d'un quart d'hora de patiment on no tenia massa clar com anava a acabar la cosa, però passar els 10 en 52min m'he animat i he tirat bastant fins l'entrada de la Rambla Egara.

Al remat, 1h 45min i mig. Un minutet més ràpid que a Sagunt. Això si, els darrers 2000m m'han sobrat una miqueta....el descobriment ha vingut en l'entrepà de calamars que des de feia setmanes ens esperava.

RETROBAMENT AMB LA MITJA

2012-01-16T20:17:00.008+01:00

Ahir al matí no hi havia massa boira en el llit del riu Palancia, però el fred no passava desapercebut a ningú. Se celebrava la XXIX Mitja Marató de Sagunt i la meua 10a particular. L'entrenament havia estat discret i tenia com a repte baixar d'1h 55min.

Vaig fer els primers 10 quilòmetres en 53 min i em trobava prou bé, esperant els temuts camins del 12 al 15 on els tarongers s'acabaven i començava la costera amunt amb diversos descansos. Del 15 endavant era tot un descens vertiginós travessant Petrés i buscant la silueta del castell que domina el Camp de Morvedre. Vaig repetir temps de 53min per als 11 quilòmetres restants.

Al remat, 1h 46min 26seg que és un temps semblant a la Mitja de Sitges del 2010, però amb unes sensacions totalment distintes. Quina cursa més bona...

BARRIS DE SANT MARTÍ

2012-01-08T01:03:00.013+01:00

Darrerament hem fet un parell d'entrenaments pel districte de Sant Martí descobrint, no sense sorpresa, que no es tracta de cap barri. De fet, no existeix com a tal.

El recorregut comença a la Plaça de les Glòries enfilant la Diagonal cap al nordest i girant al costat de mar quan arribem a la Rambla del Poble Nou. A tocar de les onades de desembre arribem a la Platja del Bogatell i la Mar Bella. El passeig marítim se'ns acaba al Fòrum on girem cap a la muntanya per la Rambla de Prim. A la dreta, abans del riu Besòs, trobem la Mina.

La Gran Via s'ofereix immensa als nostres peus mentre ens endinsem en els Barris de La Pau i La Verneda. El paisatge prenyat de blocs repetits sempre és molt similar i guarda vestigis de temps pitjors o no.

Finalment descansem les nostres pesades cames al Parc del Clot on s'acaba el nostre viatge interior als llocs 'on la ciutat canviava de nom' com deia Paco Candel de la Zona Franca.

MILLOR TEMPS PER A VANESA

2012-01-01T14:45:00.008+01:00

No tenia previst córrer. El mes de desembre és un seguit de sopars, dinars, nits i fartades del qual costa recuperar-se. Però un costipat d'una companya m'ha permès completar la meua quarta o cinquena participació amb el seu dorsal enganxat al pit.

He anat molt bé durant tots els quilòmetres, encara que sortir tan darrere en aquestes proves fa que el degoteig de gent al davant teu siga immens.

Molt difícil córrer cómode amb 10.000 persones en carrers massa estrets. Quan portava més de mitja hora he vist a prop la possibilitat de baixar de 50 min i he apretat encara que les cames se'm queixaven amargament. Al remat, un temps de 49'40 que m'ha deixat destrossat per afrontar amb garanties una revetlla de cap d'any gracienca.

DESEMBRE ENTRETINGUT

2011-12-18T17:52:00.011+01:00

Entre el judici a Camps i a Costa, el cas Emarsa i la bola d'Urdangarín que cada vegada es fa més gran, estem passant un mes de desembre encisador.

Reconec que és un plaer vore a aquestos dos 'pájaros' davant del jutge en cara de preocupació, sense rellotges ostentosos i esperant un veredicte que cada volta sembla més allunyat dels seus interessos.

El tema de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals de València és un merder (mai millor dit) monumental que ja vorem com s'ho fan per tapar-lo perquè amenaça directament a Rita Barberà.

I què dir del Duc de Palma, de sobte els mitjans de comunicació ja tornen a anomenar-lo Iñaki. Per mi ja poden despenjar la samarreta retirada del Palau Blaugrana perquè donar-li aquest honor a aquest fulano...

NIT DE DILLUNS

2011-12-14T23:06:00.005+01:00

Quan perds 14-0 tens una sensació que et recorda al vell camp de terra del Segarra en un matí de dissabte amb una samarreta groga barrada i un vell de l'Espanyol amb el monyo blanc cridant-te des de la banda.

Et venen a la memòria uns vestidors mig foscos, una pista de bàsquet feta pols, una piscina buida i un trampolí d'on ta mare assegura que saltava de ben jove.

Mentre van caient els gols i repeteixes el moviment ben après de recollir la pilota de dins la xarxa....vas pensant en que collons fas alli. T'agrada tant aquest maleït joc per passar una estona horrible durant una nit de dilluns de desembre?

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

2011-11-30T21:48:00.005+01:00

Ahir a la meua família es va aconseguir una petita victòria vestida d'un detall inesperat. Em truca mon pare i m'explica que en Canal Bou ha aparegut la notícia que 'La Muixeranga' ha estat considerada patrimoni de la humanitat.

Per descomptat, ja estava informat d'aquesta gran alegria, però em va agradar més que el meu pare la sentís com a pròpia. Potser és el primer pas per seguir amb els nostres viatges culturals per saber que Algemesí és un poble més o menys igual de gran que La Vall, que es troba a la comarca de la Ribera i que al mes de setembre fan alguna cosa pareguda als castells catalans.

De tant en tant, ja va bé que els d'allà baix tinguen una bona injecció d'autoestima que no tinga a veure amb els bous, les mascletades o la paella (que no és arròs amb coses).

A TREMOLAR!

2011-11-21T10:29:00.009+01:00

Divendres nit a l'Heliogàbal en el cor de Gràcia vaig poder trobar-me per primera vegada amb el Sènior i el Cor Brutal. El meu primer gest fou comprar el nou disc 'GRAN' sense haver-lo escoltat abans. Tota una declaració de intencions.

Només els havia escoltat una miqueta via myspace i m'encantava la cançó 'El signe dels temps' que va guanyar el premi Ovidi Montllor a la millor cançó de 2009, tot i que després d'un parell d'hores de concert no la van tocar. Tota l'estona van sonar temes tan bons que cadascun d'ells era com un xicotet regal embolicat que calia obrir i paladejar.

Hauria d'haver anat al setembre a vore'ls al festival Altaveu de Sant Boi...quin gran error!

QUINA VERGONYA DE DEBAT

2011-11-08T17:51:00.005+01:00

Aquests són els dos 'fulanos' que encara tenen la cara de demanar-nos el vot sense miraments i amb un cinisme que ultrapassa els nivells normals d'imbecilitat humana.

Un debat que no és debat, una democràcia que exclou els altres partits i ens obliga a triar entre 'Torreta i Perdisión'.

Un ball de conveniència centrat en a vore qui la diu més grossa i la seguretat que els altres ja ho havien fet abans. Tot macerat amb la llarga lletania del 'I tu més...'

De veres, que de vegades acabes donant-li la raó al faro de Peces Barba i retornar a la màxima que no ens falla mai: 'L'autonomia que ens cal és la de Portugal'.

TOTS ELS COLORS DEL VERD

2011-10-30T14:15:00.012+01:00

El passat dia 20 van passar moltes coses relacionades amb el color verd.

L'antiga bandera verda líbia té les hores comptades després de l'assassinat de Gadafi, del qual caldria parlar perquè és vergonyós com va anar tot i les brutals imatges de com el poble l'executa sense cap mirament.

Per altra banda, a Euskalherria s'obri un temps per a l'esperança després que ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada. És un moment clau per a la llibertat d'un poble que ara pot mirar al futur d'una manera més oberta. També seria bo que la gent sapiguera la tasca tan fonamental que han dut a terme els observadors internacionals com Brian Currin i quins partits han despreciat tot aquest treball perquè potser no els interessa arribar a un acord on no trobem vencedors ni vençuts.

ON NAIX EL TER

2011-10-20T22:44:00.008+02:00

Aquest dissabte passat hem fet un pas més en la coneixença del Pirineu. A primera hora del matí vam arribar al Refugi d'Ulldeter a prop de Setcases a 2.220m d'alçada.

Després d'instalar-nos, passat migdia i no sense patir, vam fer el cim de Bastiments (2.881m) que ens rebia amb un vent del nord realment fresquet. Hi havia una vista del Canigó excepcional i tant el mag d'Algemesí com el colombià vam convenir que aquell serà el proper repte.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.

A l'endemà, vam tindre forces per fer cinc hores i mitja més i anar fins al Refugi de Coma de Vaca i tornar. Després ens vam disposar a tornar a la civilització i a les llargues cues de tràfic per entrar a la ciutat.

ES MEU DESERT

2011-10-14T17:54:00.009+02:00

Un teatre enorme (1499 pers.) a Olesa de Montserrat, moltes ganes de veure Antònia Font després d'un temps i la companyia del Ironman de l'Olleria que debutava dimarts a la nit.

Primera part exclusivament centrada en el seu darrer disc 'Lamparetes', feia mesos que no l'escoltava, no crec que siga el seu millor disc, però en directe m'ha semblat millor.

De totes maneres, res comparable a l'esclat de d'emoció a la segona part. Sonaven cançons de fa 10 anys dels discos 'A Rússia' i 'Alegria' amb regust al casal del carrer d'Almenara...només ens va faltar 'Viure sense tu'. Mamelleta de monja!

APLEC DE LA PLANA

2011-10-08T00:11:00.004+02:00

El cap de setmana passat va començar divendres amb la inauguració de l'Aplec de la Plana a la Casa de la Cultura de Moncofa. La presentació del llibre 'Noves Glòries a Espanya' de Vicent Flor amb la participació de l'editor Vicent Olmo, ens va recordar la vergonyosa actuació de l'extrema dreta a la FNAC fa uns mesos.

Dissabte la festa va continuar a les 22h per veure en viu al cantautor de La Vilavella Josep Lluís Notari, un parell de grups de Vila-real i el plat fort (per quarta vegada aquest any) els Obrint Pas. La plana encara es mou...

CANTS I CANTS

2011-09-29T18:29:00.012+02:00

Un gran disc del company de Godella Josep Aparicio 'APA' que ha sabut combinar d'una manera exemplar l'ànima de cadascun dels temes amb una veu espectacular i uns músics extraordinaris.

M'agradaria destacar la cançó 'Coloma Bruna' de Vicent Torrent on es 'refilen els níspros cap a la lluna' o la 'palma d'aurora que et tremola pujant-te per la persona'.

També trobem una Malaguenya, una Granaïna, un Cant de Batre i alguna peça que havia fet abans Miquel Gil com 'el Bolero de l'Alcúdia' de Vicent Andrés Estellés.

Melassa i avant...

BONA DIADA

2011-09-19T10:41:00.007+02:00

Bon diumenge de diada per començar una nova temporada atlètica. Primera vegada a la Cursa d'Horta i bones cames gràcies a la pretemporada feta a l'agost. Un recorregut curt de 5 quilòmetres, però molt exigents amb algunes pujades de mèrit.
El temps de 22min 39 segons a 4:32 el quilòmetre és bo, encara que ho és més la sensació d'entrar just darrere de la llebre de Baldomar quan feia ja temps que això no passava.

A més a més, vam descobrir un baret prou interessant en la frontera d'Horta amb el Carmel que mereix una nova visita en un futur proper.

SOPA AL PALAU

2011-09-13T16:28:00.006+02:00

Mític concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Les entrades no eren molt bones, en un lateral a l'altura de l'escenari i sense massa visió. Les primeres cançons del disc 'La Roda' ens recorden les cintes de cassette de 60 minuts en un R-5 de color blau. Massa temps sense escoltar-les i segur que els més joves de l'auditori no se les sabien.

Omplien l'espai 17.000 persones que anaven escalfant l'ambient en les peces més conegudes de la banda. Tinc la sensació que portava 20 anys esperant aquest concert on vam gaudir de dues hores i mitja de rock and roll en una de les bandes sonores de la nostra vida.

CINC CLAUS

2011-09-08T16:08:00.007+02:00

Cinc Claus és un xicotet reducte de cases a uns tres quilòmetres de l'Escala. Mai no m'havia fixat en ell, simplement formava part d'un garbell de noms mítics de l'Empordà, juntament amb Ultramort, Saus o Albons.

L'altre dia vaig prescindir d'una de les millors rutes per córrer (el camí entre L'Escala i Sant Martí d'Empúries) per descobrir un llogaret on trobem un pont medieval, una capelleta i un parell de cases rurals.

Es troba a les portes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i em recordava molt al camí que unia Moncofa platja amb Xilxes platja on fa anys es podien trobar uns canyars semblants. Ara ja han destruït tot allò i no recorde el punt exacte on estava la caseta de Navarro i l'horta on, de tant en tant, furtàvem melons...

GEOGRAFIA DEL CANT

2011-08-30T15:29:00.005+02:00

El dia 20 d'agost a migdia en la Serra Grossa de l'Olleria feia una 'galvana' contundent. L'excursió d'hora i mitja en un forn cara amunt tenia com a objectiu una visió, un paisatge, una idea.

Des de dalt de tot es veien una sèrie de pobles de la Costera: Canals, Alcúdia de Crespins, Montesa, Annauir, Cerdà, Llanera de Ranes, Rotglà i Corberà. A la nostra esquena, uns quants de La Vall d'Albaida: l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Albaida, Montaverner, Alfarrasí. Més al sud podiem reconéixer les muntanyes d'Alacant a les quals ens dóna la benvinguda el Montcabrer.

Un bon arròs a banda el dia anterior, la fira d'agost de Xàtiva i Pep Gimeno Botifarra a la plaça del mercat completen una visita rapideta a la geografia del cant.

L'ESTIU A CAMP DE L'ARPA

2011-08-08T09:53:00.006+02:00

Dijous passat dia 4 d'agost vam veure per primer cop en directe a Òscar Briz en el Macondo Bar del carrer Conca. El carrer estava desert degut a l'efecte estival de les grans ciutats. La sala petita i estreta convidava a fer un concert acústic sense moltes pretensions.

De sobte, a l'hora en punt, apareix un grup cantant en anglès i presentant les cançons amb un accent de la Plana prou marcat. S'anomenen 'Bardamu' són de Vila-real, tenen un guitarrista de la Vall i una violinista de Palafrugell....molt raro tot.

Després ve l'Òscar Briz i ens regala un descobriment basat en un poema d'Estellés 'Font serena de la llibertat'. Sezillament genial! Ja haviem perdut el darrer metro, però no ens va importar gens que ens tocara un taxista xarrador fins a casa.

PER FI

2011-07-31T13:01:00.010+02:00

El passat dia 20 de juliol fou un gran dia, la culminació de vuit anys de picar pedra i mastegar sorra. Normalment quan aquestos dies s'acaben, recobres una miqueta de la teua fe en la humanitat. Ets sents millor persona, l'aire és més pur, tens ganes d'abraçar a 'tot cristo' pel carrer, etc...

El patètic senyor Francisco Camps va dir prou i es va immolar pel bé del seu partit. Com si fóra el protagonista d'una tragedia grega. Deia que ho feia per ofrenar (un verb que ens acompanyarà tota la vida) la presidència de l'Estat a Rajoy i seguia insistint en la seua innocència pura. Dos anys i mig després, el cas dels trages li esclata a les mans.

El succesor del 'curita' serà el batlle de Castelló Alberto Fabra, del qual no tinc ni la menor referència. Almenys diuen que és favorable a les emissions de Tv3, vol reunir-se amb els damnificats de l'accident de metro de València i per damunt de tot (gran avanç en democràcia) contesta els periodistes a les rodes de premsa. Segurament serà més del mateix, però ja vorem...

BARBARITATS

2011-07-22T09:38:00.006+02:00

Els darrers dies he donat un pas endavant en la lectura d'alta literatura, dos exemples que són una introducció al concepte de patir per escriure un llibre. Els escollits van ser 'Córrer o morir' de Kilian Jornet i '¿Dónde está el límite?' de Josef Ajram.

Aquestos dos bragats han rondat per mig món aconseguint els reptes més increïbles i les marques més asombroses en llocs tan diversos com: l'Ultraman de Hawaii, la Marató des Sables, la Titan Desert, el Ironman de Lanzarote, l'Ultratrail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, Zegama, la Tahoe Rim Trail o l'ascens i descens del Kilimanjaro....corrent!

Cal dir que no s'espera molt d'ells com a narradors i que de vegades es perden massa en explicacions filosòfiques del perquè porten els seu cos fins l'extenuació.

En fin, per aquestes latituds ens conformem amb els 49 min 20 seg de la XI Volta a Peu de les Platges de Moncofa...

LA FEBRE DEL CICLISME

2011-07-17T09:06:00.005+02:00

Dimecres passat ens vam llençar a l'aventura d'acampar al Tourmalet per veure passar l'etapa del Tour que acabava a Luz Ardiden.

A Vielha, la pluja constant ens feia pensar que plantar la tenda seria complicat. Al remat, vam tenir sort que només ens acompanyara la boira i una fresqueta que es convertí en fred humit durant la nit.

Dijous al matí el Bahamontes de Bàldomar i el Freire de la Sequieta del Roig van iniciar l'ascensió als 2115m de port. Els dos no van tenir la sort de coronar amb èxit la seua missió (Bahamontes si que ho va fer), però tothom vam gaudir d'una jornada mítica en un paisatge 'bonico de veres'. Els ciclistes van passar amb cara de patiment i nosaltres vam trobar a faltar veure el desenllaç de tot plegat.

La tornada fou pesada, però la pujada a l'Aspin, el Peyresourde i el Portillon van fer més suportables els 500km cap al nostre oasis d'Arbolí.

ELS DE SEMPRE

2011-07-08T00:19:00.007+02:00

Dimarts passat es presentava a la FNAC de la Plaça Sant Agustí de València el llibre 'Noves Glòries a Espanya' (Ed Afers) del sociòleg Vicent Flor. Alguns components del Grup d'Acció Valencianista, l'omnipresent Juan G. Sentandreu i també l'ultradretà Jose Luis Roberto d'Espanya 2000 van aparéixer per alli i van insultar als presents. A més a més, van llençar llibres al terra, unes quantes cadires i bombes de fum. La policia va intervindre després de mitja hora i van detenir l'ex president de Coalició Valenciana.

Així, són les coses en aquest país petit nostre. Quatre asgarrats tenen el seu moment de glòria en els mitjans per fer un acte en contra dels drets més bàsics de la llibertat d'expressió. A veure si els mateixos canals d'informació treuen el proper cap de setmana el festival FESLLOCH que es celebra a Benlloch i li donen la mateixa importància a 30 ignorants que rebenten una presentació d'un llibre.

ENGINYERIA POLÍTICA VALLERA

2011-06-23T20:38:00.010+02:00

Tot i que el dia de Sant Joan convida més a parlar de plats de caragols en salseta, coques en tomata i cremaet. Cal que reflexionem una miqueta sobre la meravellosa actuació del PP local a La Vall d'Uixó.

Fa un mes era elegida per segona vegada l'alcaldessa Isabel Bonig. Fins ací tot correcte. La bomba esclatava ahir quan Camps la nomenava consellera d'Infraestructures de la Generalitat. Aleshores, tota la maquinària començava a rutllar.

El nostre estimat amic i company Òscar Clavell passava, per art de màgia, a ser el nou batlle sense haver estat triat pel poble com a candidat. Ja sabien de les intencions del 'capellanet' fa uns mesos perquè s'havien cuidat de col.locar un tal Jose Antonio Pérez (el següent peó a la llista) per ser el nou regidor de festes quan 'el roig' agafara el timó.

Quina manera d'enganyar al personal...

NO HI HA MANERA

2011-06-07T15:28:00.005+02:00

M'havia preparat el frontal, un ponxo, piles, cremes vàries, roba de recanvi, barretes de cereals, les bambes de la sort, etc...

La motxilla estava plena de l'esperit necessari i la moral ben alta per resistir. Els pals aguardaven llestos per caminar 60 quilòmetres durant 14 o 18h des del barri de Gràcia fins a Montserrat. Però em vaig oblidar del més important: el poc entrenament a les cames i les xiruques dels Carros de Foc que es morien de pena en algun prestatge.

Per segon any em retire de la Gràcia-Montserrat a les dues de la matinada. El 2009 fou a Olesa (km 45) i enguany abans d'Ullastrell (km 35) quan encara faltaven 25 per l'arribada. Llàstima per l'Edurne Pasaban de Navas que caminava amb determinació i lleugeresa cap a la muntanya sagrada. Un taxi nocturn car i trist ens tornà a la civilització de Cornellà.

A LA PANXA DEL BOU

2011-06-05T13:39:00.008+02:00

El passat dimecres a la Sala Apolo vam assistir al tancament de gira del darrer disc de 'La Troba Kung-Fú'. Com sempre, la cúmbia i la rumba van triomfar en un escenari que he tardat set anys en visitar i porte dos cops en un mes.

Al maig de l'any passat, a la festa major de Nou Barris, ja els vam veure en directe i gratis, però no teníem el disc suficientment escoltat. Aleshores, el concert de l'altre dia fou totalment diferent.

El sopar de Cous-cous al Raval no va facilitar les coses a l'hora de moure's, però vam fer el que vam poder durant dues hores i mitja.

UNA UTOPIA POSSIBLE

2011-05-20T18:14:00.014+02:00

És massa pretenciós anomenar-la 'Spanish Revolution' com algunes veus ja l'han batejada. Caldria més temps per veure si realment aquest moviment nascut el passat dia 15 de Maig arriba a fer trontollar el poder i esgarrapar una mica de democràcia real a la farsa que tenim instaurada sense rubor.

D'entrada, un company dels vells temps, ja ha fet un recull de consignes que poden arribar a ser útils per explicar a l'opinió pública de què va tot açò del DRY. Hi ha unes quantes coses per les quals cal sentir-se indignats i potser cometem una injustícia sortint al carrer per algunes i no per altres. Però és veritat que ja fa temps que tenim el pap ben ple, que ja fa temps que la gent s'aguanta i que ja ha arribat el temps de dir les coses i dir-les ben fort.

Aquesta nit em passaré per la Plaça de Catalunya per donar el meu suport als que, segons César Vidal, han rebut ensinistrament a la Kale Borrika (quasi res porta el diari).
Véns?

RES NO ELS ATURA

2011-05-08T13:13:00.010+02:00

Porte mesos intentant no fer una entrada sobre les Eleccions del 22 de Maig a les Corts Valencianes perquè tot sembla massa clar i tothom creu que no hi ha res a fer. Però no m'he pogut resistir, falten dues setmanes i el circ de la campanya ja roda.

En els darrers dies pensava que algun partit podria guanyar força dins l'hemicicle de la Plaça Sant Llorenç i espavilar l'oposició que de vegades no mereix ni ser anomenada d'aquesta manera.

També han aparegut unes enquestes del CIS dient que res no mourà de la seua poltrona la gran balena blava. No només això sinó que pujaran en vots i escons. És increïble!

Ni aeroports, ni basures, ni Gürtels, ni Canal 9, ni ONGs fantasma, ni Formula 1, ni Cabanyal, ni fotos censurades, res de res...el gran èxit del PP al País Valencià es centra en el fet de guanyar abans de començar el partit. Tota la ciutadania pensa que tot el peix està venut i aquesta sensació que no ens podem traure del damunt és la seua gran victòria.

TÀRBENA I GUADALEST

2011-04-29T19:31:00.009+02:00

Viatjar amb cotxe amb el meu pare és un plaer del qual, de tant en tant, aconseguisc tornar a gaudir. Aquest any també es va apuntar el meu germà, encara que no van poder triar la destinació.

Vam sortir dijous sant amb un oratge horrible en direcció a la Marina. A l'altura de la Valldigna, se'ns va ocórrer 'morsar' al Monestir de Santa Maria a Simat. Vam pujar el port fins passar per Barx en direcció a Oliva i Pego. Amb la pluja sempre com a companya, vam visitar Campell (uns dels pobles de La Vall de Laguar) i el sanatori de Fontilles.

Després d'Orba i Parcent la dificultat es trobava en el Coll de Rates on una boira espesa digna del Montseny ens va fer anar amb molta precaució. Tot seguit, dinar a Casa Pinet de Tàrbena juntament amb Pedro Solbes i compra obligada de sobrassada.

Els camps de nesprers de Callosa d'en Sarrià eren la cita prèvia al Castell de Guadalest que emergia escarpat mentre patia una 'remassà' d'aigua que feia fugir els turistes menys tossuts. Finalment, visita ràpida de la casa d'uns amics a Benilloba i tornada ràpida cap a la Plana.

AMB ACCENT BALEAR

2011-04-20T15:57:00.010+02:00

Un mes sense escriure degut al maleït teclat del PC que no posa bé els accents. Un mes de compra compulsiva de CDs (Rafa Xambó, Raimon, Manel, Lola Bou i Obrint Pas). Encara compre CDs, ho confese, però no pense entrar en el carrer Tallers fins nova ordre.

Feia temps que volia parlar d'una troballa el passat 22 de Febrer en l'Espai Mallorca. Es presentava un poemari anomenat 'Metamorfosi de colors' de Marta Bertran Perelló. Vaig trobar l'acte per casualitat, després de provar sort a l'Ateneu i a La Central. Aquests recitals sempre abelleixen més quan no te'ls esperes i et fan passar una estona molt agradable. El llibre està editat en l'editorial Moll i és Premi Vila de Lloseta 2010. Noves veus amb accent balear.

MÜNSTER EXPRESS

2011-03-23T19:33:00.005+01:00

Visita rapidíssima a Münster via Dortmund. Fa uns mesos ens van acollir a Milwaukee i Chicago, ara ho fan a Westfalia. Els companys finesos també van acudir a la cita, sense 'bambinos'. A mig camí entre Tampere i Benicàssim, d'on ara són asidus.

La regió és prou industrial i està a prop d'Holanda. Vam recórrer la ciutat universitària que batega entre carrers empedrats, un mercat de dissabte graciós i moltes llibreries obertes.

Sempre és bo fer trobades d'aquesta mena on et trobes la gent d'abans, t'assabentes de propers convidats, prepares viatges a Berlin i beus Grolsch per obligació, ja què el nostre 'cicerone' treballa alli i no li farem un lleig...clar.

VALENCIANS DE MALLORCA

2011-03-17T07:49:00.003+01:00

Fa unes setmanes, vaig adquirir a través de la web d'INFO TV el documental 'Valencians de Mallorca: l'herència balear al sud valencià' dirigit per Sergi Tarín i Juli Esteve. Es tracta d'una visió necessària per recordar els repobladors de ses illes que van arribar a la Marina després de l'expulsió dels moriscos en 1609.

Explica en primera persona els casos de Xaló, la Vall de Gallinera, Tàrbena, Pedreguer o Gata que conserven uns trets culturals clarament de tradició mallorquina. El desig d'unes persones per saber quin és el seu origen, les raons per les quals van arribar els seus avantpassats a un terra desconeguda i de difícil accès.

En el reportatge trobem un paral.lelisme clar amb els moviments migratoris actuals i ens mostra la idea que aquests moviments entre persones i territoris no són uns conflictes nous. No he estat mai en la majoria d'aquestos pobles, però només cercar els seus noms en el mapa ja és una afició que em costa abandonar.

SETMANA BLANCA I VIATGERA

2011-03-13T14:52:00.006+01:00

Dimarts passat visita al Cabanyal, al port i a l'Albufera amb tast d'allipebre inclòs. Després, volta pel cap i casal: Mascletà, Trinquet de Pelayo, Plaça Sant Agustí, Plaça Redona, la Llotja, Mercat Central, claustre de la Universitat, Octubre, Torre de Serrans, Fideuà al Carme, Plaça de la Verge i de la Reina, Micalet, Palau de la Generalitat, Parterre i Mercat de Colon.

Dijous excursió a la Ribera, la Costera i La Vall d'Albaida. Buscant l'Olleria ens vam perdre i vam arribar fins a Moixent passant per Enguera i Montesa. Després de pujar al castell de Xàtiva vam gaudir d'un arròs amb llamàntol a la part antiga. Per la vesprada, vam passar per Benigànim, Montaverner, el Genovés, La Llosa de Ranes, Manuel, Senyera, La Pobla Llarga i Castelló de la Ribera....ufff...

26a CURSA VILA DE SANT BOI

2011-03-01T00:05:00.005+01:00

Fa tres anys, amb la Santíssima Trinitat del Monturiol vam fer cap a la 23a Cursa de la Vila de Sant Boi amb pòdium, gos i 'curruca' familiar al darrere. A ningú li va agradar l'experiència excepte a mi que vaig repetir l'any següent on quasi em perd l'eixida per arribar tard.

Diumenge vam tornar al Constantí Miranda i a la maleïda pujada de Camps Blancs. Abans però, una agradable passejada pels jardins de l'hospital i els carrers estrets de 'bajo pueblo'. No la recordava amb un recorregut tan irregular. Finalment hem aconseguit un temps discret de 49'43. De totes maneres, es tracta d'una volta a peu molt agraïda, amb poca gent i que es pot córrer a gust.

CANVI DE PAPERS

2011-02-24T09:40:00.003+01:00

Fa menys d'un any el dirigent libi Muammar el Gaddafi no era 'encara' un dictador. El president de torn de la Unió Europea podia parlar amb ell del preu dels dàtils i de l'alimentació rica de fibra dels camells a dins una jaima enmig del desert.

Ara, a l'home li ha passat pel cap bombardejar el seu propi poble i es converteix de la nit al dia en un boig que s'immolarà a Trípoli abans de cedir el poder.

Si els països europeus tingueren fetge, els cauria la cara de vergonya!

SUKKWAN ISLAND

2011-02-18T18:49:00.003+01:00

Hui he acabat 'Sukkwan Island' de David Vann. Vaig llegir una entrevista a l'autor a la contraportada de La Vanguardia fa uns mesos i de sobte va caure a les meues mans la traducció al català durant el nadal.

Atmòsfera engoixant, pare i fill sols enmig de la devastadora solitud d'Alaska i la natura que ho envaeix tot. També ens deixa una reflexió important sobre els límits de la bogeria, de la vida en la frontera, la civilització i com el nostre món interior canvia davant certs esdeveniments.

CARADURES

2011-02-09T21:30:00.012+01:00

Josep Lluís Fitó és de Xàtiva, treballa a Canal Nou i des de fa uns anys era la veu de la pilota valenciana. Va decidir escriure 'Corrüptia: una regió de l'est' on reflexa el dia a dia de la política valenciana i les seues misèries centrades en el cas Gürtel.

Com a conseqüència d'aquest atreviment, el periodista ha estat rellevat de les seues funcions com a comentarista dels partits.

L'estrena al teatre de Xàtiva no va ser possible, ja que les autoritats no ho van permetre. L'Olleria fou l'escollida per poder fer-ho i després ha passat per Molins de Rei i Olesa de Montserrat.

Dijous passat al Teatre Tantarantana, el més indignant era que els discursos de (Ric, Peter, Franc i Charlie) eren els mateixos que els personatges reals van llegir davant l'opinió pública amb tota la cara dura.

A PEDRADES PER LA LLIBERTAT

2011-02-02T23:01:00.008+01:00

Espectaculars les imatges de la plaça Tahrir del Caire on els partidaris de Mubàrak han anat a rebentar la manifestació de la gent que lluita per la democràcia a Egipte.

Els dos bàndols 'vinga la pedrà' avançant i retrocedint a estones enmig del caos. Aixecant les llambordes per llençar-les a l'oponent sense miraments. Podriem dir que la manera d'actuar de Mubàrak ha estat impresentable, enviant els seus a crear tot aquest clima als carrers que ja vorem com acaba. Tinc la sensació que el costat que trie l'exèrcit serà cabdal pel triomf o derrota de la revolta. Encara no està clar quin paper juga USA en tota aquesta història. Sembla que vol estar al plat i a les tallades.

ALGUN CONCERT MILLOR?

2011-01-27T10:12:00.006+01:00

Divendres passat a tots ens hauria agradat obrir de bat a bat les portes de la sala gran del Palau de la Música, però ens vam haver de conformar amb les del Petit Palau.

Pep Gimeno 'Botifarra' va obrir la nit i la seua capacitat per ser autèntic van posar el llistó molt alt. Tres de les cinc persones situades a la fila 4 no l'havien sentit mai en directe i mentre la seua actuació avançava se'ls veia a la cara que s'ho passaven pipa.

Miquel Gil va començar més nerviós, supose pel fet d'estrenar repertori. De seguida va fer unes quantes pinzellades dels primers discs i el públic es va entregar de nou.

El clímax de la nit van ser les tres o quatre cançons on van cantar junts. Molt gran!

POSEU-ME LES ULLERES

2011-01-20T08:19:00.005+01:00

Fa una setmana vam fer cap al teatre Romea del Raval per veure una obra sobre Vicent Andrés Estellés. 'Poseu-me les ulleres' és representada per la Companyia del Teatre Micalet i Miquel Gil.

Encara que, per al meu gust, abusa una miqueta dels monòlegs per part de l'actor que interpreta a Estellés, també cal dir que és la millor manera de conéixer la personalitat genial del poeta de Burjassot. L'utilització de videoprojeccions per tenir l'opinió de diverses persones, va fer possible escoltar de primera mà familiars del fill del forner i acadèmics com Jaume Pérez Montaner o el meu antic professor Vicent Salvador. El millor moment de la nit fou la combinació de 'M'aclame a tu' amb 'Assumiràs...'. Molt gran!

SOM DE LA PELITRÚMPELI

2011-01-13T13:21:00.005+01:00

Acaba d'eixir del forn aquest nadal passat un títol que era obligat adquirir: 'Al Tall: Música per a un poble' de Victor Mansanet. M'ha sorprés perquè esperava un text molt biogràfic i centrat en la història personal dels integrants de grup de folk més important del país.

Per altra banda, estem davant d'un exercici de revisió històrica impressionant. La quantitat de dades que l'autor dóna per contextualitzar la cronologia del llibre és increïble. Tenia pensat saber moltes més coses de Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil, però al remat he acabat descobrint una llista enorme d'esdeveniments des dels anys 60 fins l'actualitat.

CURSA DEL NASSOS

2011-01-06T12:53:00.004+01:00

Sempre és especial córrer el dia 31 de desembre, ja que et recorda com va començar tot amb les ganes que esperava la Sant Silvestre cada any. Tot i ser menys de dos quilòmetres, era important córrer a casa.

Fa tres anys vaig fer la meua darrera Cursa dels Nassos, tosint i costipat com una mala cosa, abans de celebrar el cap d'any en una masia del Bages a prop de Súria.

Enguany, els primers cinc han estat horribles amb molta gent i carrers estrets per on 9500 persones és complicat que puguen anar bé. Després de veure que portava un alarmant temps de 26 minuts, he pogut remontar una miqueta i acabar amb 49'10.

En aquest dos primers mesos de l'any, ja tinc previst dues mitges maratons (Sagunt i Granollers) a banda de la Cursa de Sant Antoni. A veure si espavilem i els reis ens porten salut i quilòmetres...

NEGRES I CRIMINALS

2010-12-16T10:18:00.004+01:00

Des de sempre, he tingut amagades en un racó un parell de novel.les negres de les quals no recorde molta cosa. Només que em van agradar molt en el moment en el que les vaig descobrir. Les guaitava en la llunyania mantenint la promesa de tornar-les a llegir algun dia. Parle de 'Elles no se n'adonen' de Boris Vian i 'La clau de vidre' de Dashiell Hammett.

Aquestes darreres setmanes sembla que m'ha entrat una xicoteta dèria per retornar a aquests tipus de relats. Primer fou 'Las Tres Balas de Boris Bardin' del company Milo Krmpotic, després 'El crepuscle dels afortunats' de Juli Alandes i ara estic amb una altra de Ferran Torrent 'La mirada del tafur'. Caldrà passar-se per la Barceloneta, diuen que la llibreria adequada es troba alli.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

2010-12-14T20:22:00.005+01:00

Tots els dimarts del passat mes de novembre vam assistir al 3r Seminari de Pensament per la Pau organitzat pel Centre d'Estudis JMDelàs de Justícia i Pau. Durant les sessions, hem escoltat activistes explicant el concepte de desobediència civil i l'acció no violenta, tenint present les seues ramificacions i metodologia. S'ha parlat del pensament gandhià i l'ecopacifisme actual, a més de conéixer l'experiència de Pepe Beunza que fou el primer objector de consciència de l'estat l'any 1971. Tot i no ser un encontre amb nombrós públic, s'ha aconseguit un petit espai de debat entorn a les idees per intentar canviar el món en un futur proper.

RIAS VERDES

2010-11-27T10:19:00.004+01:00

Diumenge passat vam recórrer de nou els carrers de la ciutat amb la disputa de la 87a Jean Bouin. La quantitat de gent fou enorme, les dificultats per circular també eren grans i l'entrenament previ bastant escàs. Tots aquests factors van provocar que el temps fóra 49'20, dos minuts superior a la marca del Cros de Sants fa menys d'un mes.

Les úniques notes positives de la jornada van ser la marca personal de l'osonenca Anna Radcliffe i la samarreta color verd turquesa. L'èxit de la convocatòria restava en l'esmorzar del migdia al Rias do Sil de la Plaça Navas. Gran local, llàstima de la seua preferència pel color blanc.

EL SOLDAT DE PANDORA

2010-11-22T17:46:00.003+01:00

La setmana passada vaig fer una passejada per la vida de Sebastià Piera. El viatge inicial em portà per la seua joventut a Baldomar, on l'amistat amb Cisquet Comabella durarà per sempre. La militància en el partit comunista ajuda a crear uns sòlids principis que es veuran en perill durant la guerra civil espanyola.

L'exèrcit roig requereix dels seus serveis durant la segona Guerra Mundial a Bielorússia, Lituània, el Caucas i l'Uzbequistan. Torna a Catalunya i és detingut, patint un temps a la presó franquista amb les obligades tortures a la Via Laietana. L'exili a França no és un camí de roses i en el seu cap sempre pensa en el retorn, però el propi govern francès el deporta a Còrsega el 1951.

Podriem dir que tota la seua existència fou una lluita constant, un rebel sempre en moviment, uns ideals mai traïts...

SÀHARA LLIURE!

2010-11-18T08:46:00.005+01:00

Ja feia dies que volia parlar del Sàhara Occidental. De les ganes que té el Marroc de conquerir un territori que només pertany legítimament als Saharauis. De la passivitat institucional i la covarda actitud de la diplomàcia espanyola. De la llibertat de premsa i l'agressió contínua als mitjans estrangers que intenten informar del genocidi.

Supose que és una 'ganga' per al Marroc fer el que li vinga de gust amb la complicitat internacional, trepitjant un país i posant en pràctica una política de colonització il.legal i perfectament orquestrada des de fa anys. Mentre tot açò passa, els refugiats veuen enterrades les seues esperances en campaments com el Tindouf on esperen algun dia tornar a casa.

És important saber de l'enorme responsabilitat que té el govern espanyol en aquest problema i si no tinguera tanta por de perdre Ceuta i Melilla, faria una miqueta més resoldre el conflicte.

NOU INDRET

2010-11-10T17:25:00.008+01:00

Diumenge passat, després d'unes quantes 'giragonses' per caminets d'horta, vaig descobrir la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. M'agradaria pensar que Miquel Duran va passar alguna vegada per ací quan va escriure aquell vers: on l'àvida pupil.la junta el blau i la plana...

Una mar de tarongers ho enlluernava tot, un petit mapa d'un antic país amb la Vall amagada i espectant. Un xicotet puig on arriben tots els camins, el refugi de les joies preuades i una posta de sol molt adient per la celebració. A poqueta nit, enfilem cap al nord entre la pluja, després d'una bona pràctica de caliu, tendresa i paraules ben dites.

VELLS I NOUS TEMPS

2010-11-02T16:07:00.010+01:00

Quan arribes a la Plaça d'Espanya, queden menys d'un parell de quilòmetres per arribar a meta. Només un filet que puja tot recte en uns 10 minuts que es poden fer eterns.

Si has estat prudent, si has guardat forces, la Creu Coberta serà benèvola amb tu i arribaràs amb solvència a la confluència de la Rambla del Brasil. Per altra banda, si t'has passat d'agossarat o d'optimista, si pensaves que podies seguir un ritme que no era el teu, doncs el carrer comercial més llarg d'Europa es convertirà en un mur que no oblidaràs.

Fa uns anys vaig patir bastant a la Carretera de Sants i diumenge hi vaig tornar amb el millor temps de l'any 47'19. Cursa dels vells temps i dels nous per a l'Anna que va completar la seua primera volta a peu com 'toco'. Benvinguda i moltes felicitats!

2a CURSA DEL CORRELLENGUA

2010-10-24T21:30:00.004+02:00

Ahir al migdia un casament civil a la Plaça de la Vila de Gràcia ocupava la major part de l'espai. La gent contenta llençava arròs als núvis mentre les fotos i les abraçades eren recurrents. Entre tanta felicitat, un grup de jovent s'afanyava a preparar un escenari per a un altre tipus de celebració.

Quan vaig recollir el dorsal, em vaig adonar que la cursa seria especial. Una furgona ens obria el pas amb una pancarta adient mentre els veïns es quedaven de 'pasta de moniato' només veure'ns. Una volta a peu amb només 14 participants! Els carrers estrets van fer que el recorregut semblara més llarg i la resaca de la nit de divendres no ajudava a rodar més còmode. El que no passa a Gràcia no passa enlloc...

GEGANT DE PEDRA

2010-10-19T13:36:00.004+02:00

Dissabte passat vam passar bona apart del dia al costat d'un gegant. Una gran paret de roca que sovint la podem veure des de la plana i sembla que ens observa encuriosida i pacient. Encara que només he pujat dos vegades al Penyagolosa (1.813m), no les recorde molt bé perquè fa ja massa anys.

A Vistabella del Maestrat (el poble més alt del país) feia un dia preciós, però no podiem anar de caminada. El nostre objectiu era fotografiar cavalls. Animals magnífics, bona companyia i un gran 'fregitòrum' per arredonir la jornada.

COSES DE LA PLUJA

2010-10-09T00:28:00.004+02:00

El 9 d'Octubre de 1994 vaig quedar amb uns companys per anar a la mani a València amb el bus que s'organitzava des de la plaça del mercat. Recorde que plovia moltíssim, però nosaltres sense molt de seny vam decidir desafiar els elements i anar al cap-i-casal.

Recorde que aquell any la festa del Correllengua es celebrava en una drassana del port i la gent s'havia refugiat de l'oratge en aquell magatzem obert. En un moment de la festa, tres amics vam decidir que ja teniem prou d'estima a la llengua i ens vam llençar a descobrir la ciutat. Vam recórrer places i carrers que no encerte a situar en el mapa, tot buscant un cinema antic difícil de trobar. La pluja ens va deixar una imatge d'una València gris, de carrerons humits i voreres irregulars. Va ser el nostre primer octubre...

RIUS DE GENT

2010-09-25T09:12:00.005+02:00

Diumenge passat vaig córrer per Barcelona juntament amb 12.000 persones. Massa gent a la Cursa de la Mercè. Com acaba al costat de casa i tant la llebre de Baldomar com Roser s'havien apuntat...el xic no podia ser menys.

Tot i eixir una miqueta endarrerit em vaig trobar molt bé durant tot el recorregut on sempre predominen les rectes llargues. Només s'havia de tenir present la darrera pujada de Sepúlveda i principalment la del Paral.lel que és criminal. Cal també dir que es fa molt difícil córrer amb tanta gent inundant els carrers. Finalment vam fer un temps discret, però correcte de 47'45.

La nota positiva del dia fou el temps de Roser en els seus primers deu quilòmetres: 1h 3min. Tot una fita que no oblidarà mai.

UNA TIERRA QUE PONGA 'LIBERTAD'

2010-09-23T09:06:00.006+02:00

Diumenge passat ens va deixar Jose Antonio Labordeta. Darrerament l'havia escoltat a la ràdio, no recorde en quin programa, on donava la seua opinió sobre l'actualitat.

El recorde sovint en les manifestacions contra el transvassament de l'Ebre i a favor d'una nova cultura de l'aigua. També em ve a la memòria els seus viatges a peu on sempre trobava gent major que li explicaven cançons antigues o receptes de la gastronomia local.

Els anys que va passar al Congrès van ser molt crispats per la pròpia naturalesa del govern d'Aznar i ell sempre es va erigir com a un diputat rebel que sempre deia la paraula justa en el moment adient. M'hauria agradat haver pogut assitir a algun dels seus recitals com a cantautor.

INEVITABLE?

2010-09-18T10:23:00.006+02:00

Ara, diuen que tanquen la Llibreria Ona a finals de mes. L'únic espai de la ciutat especialitzat en la venda de llibres en català clourà les seues portes deixant-nos una miqueta més òrfes. Porta en funcionament des del 1962 i ha estat testimoni d'un temps decisiu per a la història del país.

Quan done una volta pel centre sempre m'agrada passar per Gran Via 654 i escrutar a veure què puc trobar d'interessant. Sempre tenen moltes coses d'editorials xicotetes que és difícil trobar en altres llocs. És una llàstima que per part d'alguna institució o govern competent, no s'haja fet un esforç per mantenir un lloc que és patrimoni de tots aquells que ens estimem els llibres i la llengua.

MASSA ARRÒS...

2010-09-09T23:12:00.010+02:00

Podriem dir que feia molta calor, que setembre no és un bon moment per fer mitges, que si les pujades i les baixades, que la recta final era de dos quilòmetres terribles...podriem dir tantes coses.

La realitat és que diumenge vaig fer la mitja marató més lenta de la meua història: 1h 55min. 10 minuts més lent que les de gener i maig.

Per seguir en la tradició d'enguany (Sitges i Vila-real ho confirmen) no la vaig preparar gens i això, com hem dit tantes vegades, 'és un fer la mà'.

Com sóc un 'cabut' m'he proposat fer d'ací un mes la de Sant Cugat a veure com va, però aquesta, 'puedo prometer y prometo' que la faré decent. Espere.

ANIVERSARI

2010-09-04T09:29:00.008+02:00

Avui fa 86 anys va nàixer a Burjassot Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Aquest estiu s'ha proposat fer una festa cada any per recordar el nostre poeta. L'exemple el tenim a Escòcia, on des de fa 200 anys celebren el Burns Supper. El 25 de gener és l'aniversari del seu poeta nacional Robert Burns (1759-1796). En principi l'event principal és un sopar en el qual la gent recita poemes fins que s'acaben les existències de whisky.

Unes 20 poblacions arreu del país celebraran aquesta nit el Sopar Estellés. És important que aquesta activitat arrele perquè podria significar un impuls bàsic pel nostre futur com a poble. Ahir ja vam fer un petit tast en la lectura que es va realitzar a l'Espai Vilaweb, encara que no vam trobar el poema que voliem llegir...

LECTURES D'ESTIU

2010-08-24T11:06:00.008+02:00

Encara que la imatge convida a la lectura vora el mar, la major part del que he llegit en aquesta època de l'any ha estat dins dels avions.

'Txetxènia any III' de Jonathan Littell és una descripció crua de l'estat actual de la república del Caucas, on el culte al seu president Kadírov (recolzat per Moscou), l'extremada religiositat i corrupció fan un coctail explosiu de difícil digestió.

'La dècada prodigiosa' de Vicent Artur Moreno és una reflexió sobre el doblatge al País Valencià. Analitza la gran oportunitat perduda per instaurar un model acceptat per part de Canal 9 durant la dècada dels noranta. Va ser un pas enrere del qual tardarem molt de temps per recuperar-nos.

'Tranvía a la Malvarrosa' tot un clàssic de Manolo Vicent. Relata paisatges i personatges de la Plana als anys 50 i també t'acompanya per la València de l'època. Curiosa la mentalitat de la gent d'aquell temps on si un xiquet destacava en els estudis de seguida calia fer-lo capellà i a casa rebia sempre el millor tros de carn.

QUILÒMETRES

2010-08-17T16:28:00.006+02:00

Viatge amb majúscules, bona organització i millor companyia! Des del passat dia 31 de Juliol hem fet una passejada pels Estats Units, concretament hem visitat 6 estats: Illinois, Wisconsin, Nevada, Utah, Arizona i Califòrnia.

Vam redescobrir Chicago i el seu metro en altura, els mosquits del llac Michigan a les afores de Milwaukee no ens van donar treva. L'aire brusent de Las Vegas ens feia sentir literalment dins un forn. Moment tràgic quan era impossible trobar cervesa a Blanding (poble mormó de Utah). La brutalitat del Gran Canyó ens va enlluernar i, com no, un mar d'autopistes ens va engolir en aquella jungla d'asfalt que anomenen Los Angeles.

També vam apendre a jugar a beisbol i ens vam enfrontar amb el desert de Mojave i a les seues rectes sense fi. Cal dir que la de la foto no pertany al desert californià sinó a Monument Valley. Tot molt bonico...de veres.

CARROS DE FOC

2010-07-26T09:37:00.004+02:00

Del 10 al 14 de juliol vam fer una travessia espectacular pels Pirineus. En concret, dins el parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Els CARROS DE FOC uneixen tots els refugis del parc que casualment es troben en diposició circular.

Degut a les pluges d'enguany la quantitat de rierols, llacs, i cascades que vam trobar va ser important. El grup humà que vam formar fou bàsic per a que l'aventura arribès a bon port, ja que en tot moment els integrants de la colla estaven disposats a ajudar-se mútuament. Ni la pluja, ni la calor sufocant, ni la neu, res no va poder amb nosaltres. Quasi ho aconsegueix el pas del Contraix, però com veieu a la foto tampoc era tan temible.

L'itinerari no era fàcil i els gairebé 60 quilòmetres amb 9.200 metres de desnivell era per pensar-s'ho molt. L'estany negre, el pas de l'òs, la Restanca, simplement una lleugera caminada per Suïssa...

3a CURSA PER LA INTEGRACIÓ

2010-07-06T10:36:00.003+02:00

Diumenge vam fer la darrera cursa de la temporada al Districte de Sant Andreu. Des de fa tres anys un Centre Comercial organitza casualment aquesta festa de l'esport el primer diumenge de rebaixes al mes de juliol. No és el millor mes per córrer, però també és una bona causa.

La llebre de Baldomar va començar molt ràpid i a mi em costava seguir-lo en la llunyania. Vaig aguantar-lo fins el quilòmetre cinc on es va evidenciar que si seguia aquell ritme no acabaria la carrera. Vam patir molt per la calor i el poc entrenament, però el temps de 48'30 no està malament del tot.

COM A CASA

2010-07-02T08:54:00.004+02:00

Dimarts passat al meu antic institut van organitzar un sopar per acomiadar dues companyes que enfilen el camí de la jubilació. No hi va haver cita de Tirant lo Blanc, però fou una nit per retrobar velles cares, antics noms i posar-se al dia en segons quines línies vitals.

Com sempre en aquell centre, tot va ser amanit amb menjars sucosos i abundant vi, tot recordant el temps del batxillerat nocturn. La 'millor' terrassa de Barcelona acollia una nit màgica d'un lloc on fa temps em vaig sentir com a casa.

Per acabar, les protagonistes de l'event ens van regalar una petita llibreta que amagava un poema i una recepta. És possible trobar un present millor?

LA CATEDRAL DE LA PILOTA

2010-06-27T19:40:00.005+02:00

Al migdia, creuant el carrer des d'una llibreria, baixem per un túnel que sembla no acabar mai. Un espai amb un parell de taules de jubilats que vigilen d'una manera pretoriana l'entrada al temple.

Ningú nota la nostra presència, aprofitem la invisibilitat per colar-nos en una mena d'església blanca i silenciosa. Tot és molt vertical, durant un segon tinc la mateixa sensació que en la Mesquita de Còrdova o la Catedral d'Amiens.

Un amable aborígen ens fa una lleuguera explicació del joc que només he seguit alguna vegada a la televisió i encara no he arribat a entendre. Assegura que el Trinquet de Pelayo és més 'bonico' ple de gent en dia de partida.

PALLARS SOBIRÀ I LA NOGUERA

2010-06-17T18:00:00.008+02:00

Cap de setmana per les terres de Lleida a la recerca de la llegenda negra del poble de Tor. Un nombrós grup d'onze persones vam llogar una casa rural a Montesclado des d'on teniem una panoràmica envejable dels pobles de Tírvia, Burg i Farrera. Dissabte al matí ens vam dirigir cap al nostre objectiu que és un poble a tocar d'Andorra i on et sembla estar molt lluny de tot.

El riu baixava cabalós, potent i amb una música constant que ens recordava els anys d'enveges, odis i mala maror típiques de les comunitats petites i aïllades. Cercàvem el 'Palanca' en els ulls de la gent d'Alins i en la conversa breu amb la mestressa de la Fonda Muntanya. No el vam trobar.

Diumenge vam visitar un lloc que teniem pendent: Baldomar. Cal també insistir en la promesa de tornar-hi per fer una 'torrà del cuquello' a Can Comabella. El dinar a Artesa de Segre fou breu, però encara vam tindre temps per paladejar la truita d'espinacs a l'estil Bucarest.

OCCITÀNIA EXPRESS

2010-06-08T08:25:00.009+02:00

Del 20 al 22 de maig vaig dirigir-me cap al nord per visitar la meua família a Tolosa de Llenguadoc. Travessant la Catalunya nord i deixant a un costat Carcassona, vaig arribar a les afores de la capital occitana amb un sol i una xafogor contundents.

Els meus viuen molt a prop de l'aeroport en un barri residencial sense massa vida al carrer, però amb edificis nous i els serveis bàsics coberts. No coneixia l'anomenada 'ciutat rosa' i em va agradar molt Le capitole, els carrers empedrats i el riu Garona (el qual recordava més petit a la Vall d'Aran).

Només vam estar unes hores que foren suficients per trobar un magnífic cass oulet en un restaurant regentat per exiliats espanyols originaris d'Oriola. Llàstima que el famós bar dels 20 tiradors de cervesa belga no obrís al migdia.

La ciutat bollia d'emoció davant la propera consecució de la Copa d'Europa pel seu estimat equip de rugby. Tornant cap a casa, no em vaig poder estar de passar per Perpinyà per conéixer la meua particular meca del rugby.

MAVI MARMARA

2010-06-04T19:54:00.006+02:00

Considere que l'atac d'Israel a la 'Flota de la Llibertat' no és casual, no entra dins d'una suposada resposta desmesurada, ni aïllada, ni s'ha fet d'una manera esbojarrada ni aleatòria. El terrorisme d'estat s'ha produït justament quan els governs israelià i nordamericà encetaven una cimera amb bones perspectives per tractar el carreró sense sortida d'orient mitjà.

L'armada jueva ha assaltat d'una manera, que recorda a la dels pirates de l'oceà Índic, un grup de vaixells d'una ONG turca que portava ajuda humanitària als territoris ocupats de Palestina.

El bloqueig a Gaza és injust, vulnera els drets humans bàsics i atempta contra l'única via de resolució del conflicte que passa pel reconeixement d'un estat palestí a tots els nivells.

Compartisc la idea d'un company que aquesta setmana comentava: 'la gente que acusa de racismo a las autoridades de Israel se equivoca terriblemente, lo de hoy demuestra que tratan al resto del mundo exactactamente como a los palestinos...'

TEMPS DE CIRERES

2010-05-31T16:00:00.006+02:00

La setmana passada vam fer una escapada a Sant Climent de Llobregat per aconseguir una de les fites anuals que t'indica la proximitat de l'estiu: un bon grapat de cireres. La 'fartà' durant 3 dies d'aquesta fruita associada a Moncofa i als seus blavons, ha ajudat a preparar la meua dieta per a la Mitja Marató de Vila-real. Feia dos anys que no la completava i al igual que a Sitges al Gener, l'he feta sense entrenar massa. Enguany hem començat a les 8'30 del matí i no hem patit tant la calor que a migdia era sufocant. Ha estat una cursa intel.ligent, controlant el temps per quilòmetre i buscant desesperadament les ombres dels carrers empedrats. El sopar del dissabte fou bo, l'esmorzar de diumenge també i no em vaig deixar portar per massa alegries en el ritme de carrera al principi de tot. Finalment, 1h 44min que no està gens malament per a l'entrenament que portava.

O CAPTAIN! MY CAPTAIN!

2010-05-14T23:08:00.007+02:00

Sempre havia cregut que mentre ens donava classe representava un personatge ben après amb tota la seua parafernària del seu accent perfecte i gestos minuciosament assajats. Ens presentava la Història de la Llengua d'una manera rigorosa, ponderada i sabia fer-se entendre encara que l'Old English fos realment indigest. Va descobrir-nos qui era Venerable Bede, Chaucer, King Alfred the Great, Beowulf, etc... i nosaltres seguiem el fil de l'explicació amb una mescla d'admiració reverencial i fam de coneixements.

Aquesta setmana ens ha deixat Xavier Campos i amb ell se'n va una part de la memòria dels millors anys de la nostra vida. Un trosset de cor que ens fa una miqueta més orfes i ens mena a llegir Walt Whitman.

EL REI NU

2010-05-13T18:47:00.009+02:00

Aquest personatge ahir va dir la gran frase de la primavera: 'Soy Honrado, desde Finisterre al Cabo de Gata'.

No contesta preguntes de periodistes des del gener, es troba sempre perdut pel món inaugurant i posant per a la foto. No apareix per les Corts a les sessions de control i quan ho fa, ve tot Déu a aplaudir-lo com si fóra una estrella del rock. No m'explique en quin món viu, de veres, pense que tota la façana virtual de la política que representa l'ha engolit definitivament. El seu somriure forçat se li dibuixa en un semblant preocupat i seriós que tracta de defugir.

Navegant constantment en el cinisme, la resta del seu partit tanca files sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya. Crec que no trobarem el xiquet innocent que alçarà la veu i reconeixerà que el rei camina desorientat en la més absoluta nuesa.

DAVANT LA PROCESSÓ

2010-05-06T18:23:00.004+02:00

Diumenge el vaig tornar a trobar. No el vaig conéixer fins que em va cridar pel meu nom a un metre de distàcia. Va ser una salutació breu i amistosa que no va durar més d'un minut. Portava ulleres de 'xalao' i el seu cos restava lluny d'aquella flaire d'Hèrcules de mitja capa que sempre l'havia acompanyat. Passejava carrer amunt amb la dona empenyent un cotxet de nadó.

Recorde les seues ànsies per demostrar que era el millor. Li donava igual que fos un combat de judo, un partit de tennis, una baralla de discoteca o un simple joc d'estirar la corda. Les seues maneres eren cavernàries i brutals, però ho arreglava tot amb un riure profund i sincer. Simplement, desitge que el seu viatge durant 20 anys per arribar a ser el més 'grande' haja valgut la pena...

HOSPITALET A LA NIT

2010-04-30T08:57:00.008+02:00

Dissabte passat vam córrer una cursa que és el primer any que s'organitza: La Cursa Nocturna Ciutat de l'Hospitalet. L'eixida i l'arribada es trobaven a la Plaça d'Europa on els darrers anys s'ha aixecat una espècie de 'City' londinenca amb gratacels, centre comercial i l'arxifamosa botiga sueca dels 'hot dogs'.

La nostra missió era completar la volta curta de 5 quilòmetres amb les dues noves incorporacions a aquesta dèria de la suor i l'asfalt. Ho van fer molt bé, amb un temps de 31'40. Només en la darrera recta van necessitar de recolzament psicològic. Tota una fita per a elles que no podran mai més treure's de damunt la passió per córrer.

SABER MOURE'S

2010-04-22T17:21:00.009+02:00

És increïble com els mitjans es posen d'acord en certes coses i només insinuar una opinió contrària sembla un sacrilegi o una falta de trellat important.

Ahir mateix va morir Juan Antonio Samaranch Torelló. Per tot arreu plouen lloances, bones paraules i discursos d'homenatge. Encara estic esperant que algú que no siga Vilaweb done una visió distinta i que presenten el personatge com un 'espavilat' exfalangista amb predilecció pel poder i el canvi de jaqueta. A més a més durant els seus anys en el COI nombrosos rumors de corrupció van sacsejar aquesta institució i mai ningú no ha intentat aclarir aquestes acusacions.

En la foto observem el nostre protagonista l'any 74, com a president de la diputació, durant la celebració de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36. Quasi res...

LES CATACUMBES DE LA MARATÓ

2010-04-12T16:56:00.004+02:00

Ahir vaig fer una visita turística a les entranyes de la Marató de Paris. Vam començar amb tots el Camps Elisis plens a vessar amb 40.000 persones, trepitjant la pedra i gaudint d'una fresqueta intermitent. La primera hora va anar com la seda amb bon ritme, encara que la vaig fer en solitari perquè havia perdut al personal a les primeres de canvi.

De sobte al km10 ens tornem a retrobar abans d'arribar al Bois de Vincennes. Molèsties massa matineres al km15 i primers avisos del que passa quan la preparació no és la correcta.
Quan navegavem sense pena ni glòria pel quilòmetre 28 la gasela orelluda té un atac de ciàtica terrible que li impedeix córrer amb normalitat. Aquell és el moment decisiu, si hagués anat endavant potser hauria fet 4h 15m, però la veritat, em va fer mandra estar quatre dies sense poder moure'm i damunt empitjorar la meua marca de fa un mes a Barcelona. Decidim caminar fins al final de la cursa veient com tothom ens passava i bevent vi en totes les paradetes del temut mur a partir del quilòmetre 30. Al remat un temps de 5h 25min que ens deixa un regust amarg i amb ganes de tornar...

CAN SOLER-SABORIT

2010-03-25T17:39:00.008+01:00

A la llibreria, sempre li deixava la faena més bruta. Quan em trobava algun problema amb els albarans, les factures o l'inventari...la seua cara dibuixava un gest de cansament fingit i m'ho explicava per enèsima vegada amb més paciència que un sant.

Se'n va part de la meua família durant aquest anys a la gran ciutat. Junts hem escrit una història farcida de riures, curses, bona cuina i millors moments. M'han permès gaudir dels xiquets passant vesprades divertidíssimes i esgotadores. Tolosa de Llenguadoc els espera per obrir una nova etapa plena de menjars sucosos per tastar i mitjanes fredes per recordar que un dia els llibres ens va unir i ja serà molt difícil no passar per Occitània sense fer parada i fonda a Can Soler i Saborit.

UNA DE LES PRIMERES DE BUTXANA

2010-03-17T09:16:00.007+01:00

La imatge que em ve al cap quan parle de Ferran Torrent és a la pel.lícula de 'Gràcies per la propina' en el moment que passa la processó i el personatge de Santiago Ramos menjant tranquil.lament el pernil furtat de Cal retor la nit anterior.

Ja porte uns quans anys llegint l'obra del novel.lista de Sedaví i aquesta setmana he afegit un dels primers títols a la cistella. 'Penja els guants, Butxana' no s'apropa als llibres que més m'han agradat d'ell com són 'L'illa de l'holandès', 'Societat limitada' o 'La vida en l'abisme', però sempre és entretingut viatjar als locals més sòrdids del Cap i Casal i descobrir el rerefons fosc d'alguns personatges amb molta corbata i molta poca vergonya . Al final, tens la sensació que és més del mateix, però és una temàtica de la qual no et canses mai.

LA SEGONA MARATÓ

2010-03-07T21:57:00.005+01:00

Quina seria la cosa positiva de fer una marató sense haver entrenat massa? Es pot fer només rodant uns quants dies a la cinta de córrer del gimnàs? Quin podria ser el desig de patir una tortura que s'allarga durant 42 quilòmetres i 195 metres?

Amb un mes de preparació, 10 dies de lumbàlgia i un insistent dolor al bíceps de la cama dreta des del quilòmetre 4...se m'ha ocorregut acabar aquest matí la Marató de Barcelona en un temps gens dolent de 3h 59min. Els primers 10 han sigut massa ràpids mentre la conversa amb Cris feia més agradable l'estona. Sense deixar el ritme ascendent he fet la primera mitja en 1h 54min. La llebre de Baldomar m'ha acompanyat en uns difícils 25 a 30. I a partir d'ahi m'he enfrontat com he pogut al 'mur'. Fins al 36 bé, però els darrers 5 la cosa s'ha posat lletja. Calambres a la Plaça de la Catedral i estrabada muscular a Drassanes. He arribat amb les forces justes i jurant que la propera la prepararé millor.

LECTURES I ELECCIONS

2010-03-05T07:56:00.007+01:00

Aquesta setmana s'han celebrat la primera volta de les eleccions rectorals a la Universitat de València. En principi hi havia dos candidats (Antoni Furió i Vicent Soler) que representaven una certa idea de país que sempre ha estat el cavall de batalla d'una de les poques, potser l'única institució no controlada per la dreta que governa impúnement des de fa 15 anys.

El resultat ha sigut decebedor, tots dos candidats sembla que s'han anul.lat mútuament i s'han vist privats d'accedir a la segona volta. Vicent Partal ho comentava ahir en el seu mail obert.

Aquest fet podria emmarcar-se dins la lectura necessària de dos textos actuals que tenen el mateix fil conductor: País Valencià, Segle XXI, Noves reflexions crítiques i Ara, País Valencià, Reflexions de la generació que ve.

Un col.lectiu de persones que es pregunten cap on va el país, si cal redreçar-lo, si està perdut, si encara batega. Un conjunt de pensaments al voltant d'una idea de societat que pareix amerada pel tsunami blau.

ANATOMÍA DE UN INSTANTE

2010-02-26T16:27:00.006+01:00

Potser el record més vell que tinc es remonta al febrer del 81 quan ma mare em va deixar sol a casa per seguir a través de la televisió dels veïns un moment clau que va ocórrer al parlament espanyol. Aquesta setmana he acabat 'Anatomía de un instante' de Javier Cercas on s'analitza des de moltes vessants el cop d'estat del 23F.

Tota la vida he pensat que només Adolfo Suárez s'havia mantingut ferm en el seu escó mentre Tejero i els seus guàrdies civils s'erigien com a perillosos nostàlgics. No sabia que Santiago Carrillo també es va comportar de la mateixa manera que l'antic president del govern espanyol. Potser van ser dos gestos desesperats de 'polítics purs' com els cataloga l'autor, un sentiment de responsabilitat històrica mesclat amb la sensació de no tenir res a perdre.

El que deixa ben clar aquesta lectura és la profunda debilitat de la democràcia espanyola en aquella època, com tots els estaments de la societat estaven impregnats d'una rància flaire macerada durant 40 anys de dictadura. I Milans amb els tancs per València...

JUANQUI NO TÉ SORT

2010-02-22T17:35:00.004+01:00

He arribat a la conclusió que els Borbons són masoquistes. M'esforce a no creure les teories que presenten al monarca, especialment, com un peix bollit sense moltes idees. Vull creure que una miqueta espavilat si que serà. Però dia a dia se'm fa més difícil pensar que tots ells, no són més 'pisterecs' perquè no s'entrenen.

Després de la fenomenal xiulada de Mestalla al maig, resulta que ahir se'ls ocorre passar-se per Barakaldo per veure una final de bàsquet que des del 2001 no presidien. Supose que haurà estat una jugada del nou Lehendakari que volia la foto a tota costa, però realment no ho entenc. El final ja el coneixeu, 30 segons d'himne i en el Bizkaia Arena només aplaudien els de la llotja...

GENT DEL SUD

2010-02-14T23:50:00.004+01:00

Primera vegada que tinc entre les mans un llibre de William Faulkner i l'experiència ha estat, cal confessar-ho, una miqueta estranya. Després de la lectura de 'Mientras Agonizo' he arribat a la conclusió que la prosa de l'autor és engoixant i incòmoda. Els membres d'una família humil del sud arrosseguen amb un carro el taüt de la seua mare durant dies, passant penalitats de tot tipus fins poder soterrar-la. Diuen que va escriure aquest llibre en només sis setmanes, de matinada i mentre feia de vigilant nocturn a la central elèctrica de la Universitat de Mississippi. La història té un total de 15 narradors diferents i això ajuda a que la confussió siga constant. Feia temps que no m'alegrava tant en el moment d'acabar un llibre.

LA TOMBA DE RITA?

2010-02-07T22:24:00.006+01:00

El Cabanyal a les 10 del matí d'un diumenge se'ns mostra deshabitat, desconegut i amb un regust ranci de poble. M'orientava instintivament, comptava les passes i les voreres que em portaven cap a la mar. Volia veure amb els meus ulls, necessitava passejar a prop de les cases i observar com canvia la fesonomia d'un carrer segons si està dins del pla urbanístic de l'Ajuntament o no. Els veïns insurrectes convoquen una manifestació i tenen tant d'èxit que quan arriba a la Plaça de la Creu del Canyamelar encara no ha acabat d'eixir gent des del punt d'origen. Tot el carrer de la Reina retrona amb un crit de resistència. Alguns diuen que aquest barri serà la tomba de Rita. Simplement crec que des de fa una setmana, València és una miqueta més nostra.

LA CURSA DELS VEÏNS

2010-02-04T19:11:00.014+01:00

El passat dia 24 de gener vam tornar a fer la Cursa de Sant Antoni. És una volta a peu que li tinc especial estima perquè només cal creuar el Paral.lel i arribar a l'eixida. Feia dos anys que no participava i val a dir que els darrers temps ha començat a tindre una gran afluència de públic.

En general vam trobar el ritme bo des del principi i vam poder fer uns darrers 1.800 metres brutals per parar el crono en 48'42. El primer objectiu era ajudar a baixar de 50 minuts a una xiqueta de la terra que enguany farà la seua primera Marató. La trobe 'fineta', amb bones cames i una sola missió al cap. A l'abril els 42 quilòmetres de Paris seran una gran fita i sempre recordarem que la primera pedra la vam posar un dia fred de gener molt a prop del temple dels entrepans de botifarra negra...

ELOGI DE L'INVISIBLE

2010-01-27T17:02:00.010+01:00

Açò és un homenatge a la gent que fa la feina fosca, al personal discret que sembla no estar, però sempre apareix en el moment correcte. Difícilment podiem trobar un aspecte a llarg de la nostra vida on els actors secundaris no tinguen una importància clau en l'èxit de qualsevol activitat.

Tóbal Rentero, Nèstor Mont i Paco Lucas formen part d'un conjunt d'artistes que treballen per recordar la memòria oral del poble, per aconseguir sons i melodies nostres que resten oblidades.

Divendres 15 vam gaudir d'una nit memorable per inaugurar el Festival Tradicion àrius al barri de Gràcia. Ja vam ser a l'octubre del 2008 quan els vam descobrir en el mateix escenari. Aquesta vegada Pep Gimeno 'Botifarra' venia acompanyat per tot l'arsenal de bons músics per presentar el seu darrer disc 'Te'n cantaré més de mil'.

La gentada que omplia l'auditori es va quedar en ganes de que el concert no s'acabara. Lliçó de música d'arrel, de parlar meridional i de romanços.

27a MITJA MARATÓ DE SITGES

2010-01-16T20:07:00.009+01:00

Diumenge passat vaig fer la primera mitja marató des de la de Vila-real al Juny del 2008. Fa molt de temps que faig curses i sembla que no he après res. Si no has entrenat millor no la faces, però si al remat la fas, cal fer-la amb una miqueta de seny.

Sovint el meu 'coneixement' brilla per la seua absència i no vaig pensar gens, al quilòmetres quatre ja m'havia llençat cap endavant amb la confiança que dóna ser un inconscient. Cal dir que del 8 al 10 hi havia una pujada prou pronunciada que et deixava les cames ben carregades. Al final va passar el que estava escrit que passaria. Al quilòmetre 16 se'm va acabar la gasolina i els darrers cinc van ser una tortura. La llebre de Baldomar es va comportar com un campió i va baixar tres minuts el seu rècord. A més a més les males llengües diuen que estava mal mesurat. Un temps final de 1h 46min indica que deuria canviar d'hàbits urgentment.

GRAN REGAL DE NADAL

2010-01-13T18:11:00.009+01:00

Hui fa deu anys de la mort d'Enric Valor que va ser l'autor del millor llibre de la història: La Flexió Verbal. Segurament aquesta afirmació és una barbaritat, però així ho sent, de veres.

Només el vaig veure una vegada en un homenatge que li van fer a la Plaça de Bous de València (quan encara el règim ens la deixava per fer actes 'perillosos') l'abril del 98. Caminava amb dificultat, però el vam notar emocionat. Mentre el llarg aplaudiment es feia etern, vaig recordar la meua relació amb el seu llibre.

El 1991, vaig començar la secundària en un Institut amb línia en Valencià (mai no agraïré prou als meus pares aquesta decisió). Trucava cada dia per preguntar dubtes, ortografia i sinònims als meus familiars. Al nadal vaig rebre el millor regal, un llibre que m'ha ajudat tota la vida, anys i anys mostrant com calia dir les diverses formes verbals, com calia tenir cura del llenguatge, això no té preu!

Per aquesta raó, quan algú em pregunta quina obra té el caràcter d'èsser imprescindible, només cal pegar una ullada a petit volum amb les fulles gastades que descansa entre el Barcanova i el Diccionari de Sinònims de S.Pey. I encara dura...

RESITÈNCIA

2010-01-05T12:12:00.007+01:00

Ja portava unes quantes visites a València pensant que calia fer una excursió al Cabanyal abans que el poc trellat de l'Ajuntament acabara amb el patrimoni de les cases del barri a prop de la mar. Em pensava que el destí d'una gent que portaven més de deu anys de lluita aferrissada amb Rita Barberà estava escrit.
De vegades passen coses inesperades i avui ens hem despertat amb una notícia que els companys de Salvem el Cabanyal portaven temps esperant. El Ministeri de Cultura s'ha mullat a favor de les demandes dels veïns i ha qualificat 'd'espoli' l'actuació del Ajuntament de València durant aquestos anys. Sembla que el vell somni de Rita d'allargar l'Avinguda de Blasco Ibáñez fins els Passeig Marítim haurà de seguir esperant. De totes maneres, cal urgentment una visita al barri resistent.

L'HOME AQUELL

2010-01-03T19:04:00.006+01:00

El primer dia de l'any bufava un vent de mil dimonis per la Plaça l'Assumpció on em vaig creuar amb un antic membre de la Penya més 'xunga' del terme. Recorde que jugava com a davanter centre en el meu equip fa molts anys. Recorde també que em va salvar d'una bona tocada de cara per part d'un ganster local un estiu a les 6 del matí. Recorde que amb els seus amics sempre eren els més abusadors, els més conflictius i els més drogats.
Els cabells se li han tornat blancs com si haguera vist la mort de molt a prop. Caminava amb la mirada perduda sense saber on anar. L'època dels millors dies ha passat i el nostre cos té memòria. La seua visió m'ha fet recordar una cançó de fa un temps...

EL PAPA MALEÏT

2009-12-25T01:38:00.008+01:00

Qui millor per parlar del Papa Luna que un fill de Benicarló? Manel Garcia Grau ens conta com es va esdevenir el Cisma d'Occident a l'Església entre els segles XIV i XV. Com Peníscola arribà a ser la plaça forta del Papa que va plantar cara a mitja Europa.

La història està plena de traïcions, aliances i alta política de l'època. També apareix Sant Vicent Ferrer que feia de conseller de Benet XIII fins que va portar la contrària al seu cap.

És una oportunitat única per descobrir temples com el de Santa Maria a la Tinença de Benifassà o el de Sant Miquel de Cuixà a prop del Canigó que ens sonen llunyans, però també són les petjades que ens han fet arribar fins ací.

VALÈNCIA DINS LA TEMPESTA

2009-12-04T19:12:00.004+01:00

'València dins la tempesta' de Gonçal Castelló és una visió general de l'ambient del Cap i Casal durant els anys 30. Una societat convulsa que bollia d'activitat política i cultural les 24h del dia. El llibre està ple de salts en el temps que per una banda ens mostren l'època de la 2a República (com tot es va encaminant poc a poc cap al fatal desenllaç) i per altre costat trobem la dura narració de la primera línia de foc al front de Terol.

Cada vegada que m'endinse per textos relacionats amb la guerra civil veig que els valencians hem tingut molta mala sort (sense comptar amb la teoria de que cada poble té el que és mereix). El mateix juliol del 36 quan tot va començar, el nostre estatut estava en tràmit parlamentari i justament quan les tropes feixistes van guanyar, els aliats que estaven a les beceroles de la Guerra Mundial no van actuar contra Franco i el van deixar fer. I després diuen que els devem alguna cosa als americans...

BACK TO BACK

2009-12-01T18:36:00.004+01:00

Fa tres anys vaig fer el record personal en els deu quilòmetres en aquesta mateixa cursa. Aquell dia havia sopat xinès la nit anterior i no estava especialemnt preparat, però no sé com m'ho vaig fer per acabar en 41'30. Crec que sortir tan endavant a la línia d'eixida i aguantar més o menys el ritme dels bons...va obrar aquell xicotet miracle.

Diumenge vaig tornar a la Jean Bouin després d'una decepcionant experiència l'any passat (48'08) i amb un patiment moderat la vaig acabar en 45'58. Els primers cinc quilòmetres molt ràpids, massa. En els cinc següents vaig necessitar de la llebre de Baldomar per acabar com un senyor. Definitivament he de tornar als entrenaments a Montjuïc...

CURSA DE COLLSEROLA

2009-11-24T07:49:00.003+01:00

Aquest gràfic pertany a la Cursa de Collserola de diumenge passat i clarament marca 16 quilòmetres de recorregut. Doncs no sé quin il.luminat va fer aquesta medició perquè la tortura
es va allargar almenys durant dos quilòmetres més.

Al remat vam fer un temps 1h 55min i encara que no estava preparat vaig acabar content perquè havia sabut administrar l'esforç, no encegar-me en les baixades i mesurar el ritme pujant durant els 800 metres de desnivell. Els detalls negatius que podriem haver millorat són les bambes que no eren les millors per córrer per la muntanya i el 'xubasquero' que em va fer falta els primers quilòmetres de fina pluja. Tot siga per preparar la Jean Bouin de diumenge...

1a VOLTA A PEU DE LES ALQUERIES

2009-11-17T18:40:00.005+01:00

Us podeu creure que mai havia entrat a Les Alqueries? Fins diumenge passat portava tota la vida passant de llarg sense saber quina mena de poble hi havia al costat d'una benzinera i un motel prou caspós.

Des de la cursa del Poble Nou, fa quasi dos mesos, la màquina de córrer del gimnàs m'ha acollit amb una freda indiferència mitja horeta cada vegada que m'he trobat amb ella. Resultat: preparació mínima i poc constant.

Era una distància curta 8750m i una hora poc habitual 11am, però de vegades et trobes en corredors anònims que estiren de tu quan vols baixar el ritme i no patir massa. Al remat, vam aconseguir baixar de 40 minuts. No està malament per a l'edat que tinc...

LA FORMA DE LES COSES

2009-11-10T07:40:00.004+01:00

Diumenge vam tornar al teatre i vam gaudir d'una experiència molt recomanable. No era al Lliure de darrere de casa, com diu la foto, sinó al Club Capitol de la Rambla. Feia un vent gelat que convidava a refugiar-se arrapadet al fons d'una butaca.

No sabia res de l'obra. De vegades m'agrada anar al llocs sense tindre ni la més remota idea del que em trobaré. I el que em vaig trobar fou un gran espectacle sobre la manipulació i la ingenuïtat. M'agrada molt Julio Manrique, però no sabia com aniria la cosa dirigint una obra. La veritat és que s'ha lluït i els actors que són els que realment captiven al personal són boníssims. Si us podeu deixar caure per Canaletas, cal anar.

PEUS DE PORC AMB CARGOLS

2009-11-01T23:03:00.008+01:00

Tothom a la taula va demanar coses lleugeres i de fàcil digestió, de seguida els companys ja estaven servits i atacant les seues racions. Personalment m'agrada que tarden en portar el menjar, hi ha més temps per xarrar i tens una probabilitat menor que el plat demanat no estigués amagat a la nevera esperant al 'pisterec' de torn que el reclama.

La cambrera l'anava apropant a la taula i de sobte tot es va aturar, una llum celestial va sorgir des del fons del passadís i algú va jurar que s'escoltava alguna peça de Beethoven de fons. No vaig parlar la resta del temps, res no va interrompre la meua visió, només una despistada copa de mistela va arribar miraculosament per retornar-me a la realitat.

EL FACTOR HUMÀ

2009-10-26T17:04:00.005+01:00

L'elecció del regal de Sant Jordi d'enguany no podria haver estat millor. És tracta d'un llibre que descriu la història de Nelson Mandela, dels seus 27 anys a la presó i de com va canviar la mentalitat d'un país que vivia sota la vergonya del Apartheid.

Madiba va aconseguir el que semblava impensable, va donar un futur a la seua terra sense la necessitat d'una guerra civil, sense revenges ni odis per ser diferents. Tot açò va tindre el seu climax amb la final del mundial de Rugby de 1995 entre els 'All Blacks' de Nova Zelanda i Sudàfrica. Els Springboks, símbol quasi religiós dels afrikaneers, transformat en unió i esperança per als negres. Un exemple més de com l'esport pot canviar el món.

IMPAGABLE

2009-10-15T18:51:00.006+02:00

Darrerament m'he adonat que només escric els dijous. Si més no, aquest fet m'ha permés tindre una certa distància per jutjar perplex els esdeveniments del passat dimarts 13.

El fet que el PP nacional vulga un cap de turc és normal i qui està més baix a l'escala d'importància és el 'pijo de Castelló'. El que és més fort és que Rajoy force el cessament de Costa per la seua relació amb la trama i deixe viu a Camps que està més emmerdat que ningú.

Confesse que m'ho vaig passar bomba dimarts a la vesprada i dimecres al matí esperant quina nova 'animalà' amollaven. Per això, des d'ací animem al repel.lent rei dels Infinities i els 'pelucos' de luxe a tirar de la manta i a vore que passa. Seria divertit i m'obligaria a escriure uns altres dies que no foren dijous.

EM PUC QUEDAR LA SAMARRETA?

2009-10-08T07:59:00.005+02:00

Paul Shirley és només un jugador de bàsquet de Kansas. A part de ser un jugador de bàsquet de Kansas, Paul Shirley també escriu i ho fa molt bé.

Em vaig fixar per primera vegada amb ell en una columna del PAIS i em va agradar el seu estil. Poc a poc vaig descobrir que havia publicat un llibre anomenat 'Can I keep my jersey?' on descriu un periple de 4 anys en 11 equips diferents. És irònic, mordaç i sovint exagerat. En certs moments tens la sensació que també és prou animal i una mica desalat.

Al llarg del llibre, ens obre una finestra per descobrir la NBA per dins, com els equips tracten els jugadors com una mercaderia. A més a més, trobem una visió òptima de l'altra cara de l'esport, d'aquells esportistes que no guanyen milions i es converteixen en vagabunds a la recerca d'un contracte per subsistir uns mesos abans de tornar a la carretera.

MAI DIGUES MAI...

2009-10-01T17:03:00.006+02:00

Feia 9 anys que no corria en una màquina d'un gimnàs i en una setmana he repetit quatre vegades. Bàsicament perquè pague una quota i m'obligue una miqueta.

Senyores i senyors, xiquets i xiquets, socarrats i socarrades....m'he apuntat a un centre esportiu d'aquests que ara estan de moda. Supose que serà la típica dèria d'inici de curs, però tampoc no ho tinc tan clar.

Encara estic en la fase 1 on et passeges curiós entre la gent que sua com si estigueren en la Titan Desert, mirant amb interès la bici estàtica o les mancuernes, al final fas cap a la piscina que és on recordes més o menys com funciona tot. Mai m'hauria pensat que acabaria ací, però fins avui encara m'he resistit a fer abdominals per adonar-me amb crueltat que ja no tinc escapatòria possible.

RETORN AL BUS

2009-09-20T16:55:00.007+02:00

Farà cosa de 15 anys el bus era el mitjà de transport que més utilitzava. Al principi, el trajecte entre Moncofa i La Vall el feia desenes de vegades per acudir religiosament als diversos repassos de les diferents matèries que suspenia a l'estiu. Més tard a la UJI em vaig passar anys patint les temeritats del 'Cuate' i catalogant a cada 'sujeto' que habitava en els AVSA de Castelló a La Vall.

Doncs ara torne a passar una mitjana d'hora i mitja diària patint els embussos matinals de la Gran Via i del Baix Llobregat. En la memòria recorde amb nostàlgia els bon moments i, de tant en tant, m'he de reprimir per no cercar la comparació adient de cada passatger o conductor.