PER FI

El passat dia 20 de juliol fou un gran dia, la culminació de vuit anys de picar pedra i mastegar sorra. Normalment quan aquestos dies s'acaben, recobres una miqueta de la teua fe en la humanitat. Ets sents millor persona, l'aire és més pur, tens ganes d'abraçar a 'tot cristo' pel carrer, etc...

El patètic senyor Francisco Camps va dir prou i es va immolar pel bé del seu partit. Com si fóra el protagonista d'una tragedia grega. Deia que ho feia per ofrenar (un verb que ens acompanyarà tota la vida) la presidència de l'Estat a Rajoy i seguia insistint en la seua innocència pura. Dos anys i mig després, el cas dels trages li esclata a les mans.

El succesor del 'curita' serà el batlle de Castelló Alberto Fabra, del qual no tinc ni la menor referència. Almenys diuen que és favorable a les emissions de Tv3, vol reunir-se amb els damnificats de l'accident de metro de València i per damunt de tot (gran avanç en democràcia) contesta els periodistes a les rodes de premsa. Segurament serà més del mateix, però ja vorem...

BARBARITATS

Els darrers dies he donat un pas endavant en la lectura d'alta literatura, dos exemples que són una introducció al concepte de patir per escriure un llibre. Els escollits van ser 'Córrer o morir' de Kilian Jornet i '¿Dónde está el límite?' de Josef Ajram.

Aquestos dos bragats han rondat per mig món aconseguint els reptes més increïbles i les marques més asombroses en llocs tan diversos com: l'Ultraman de Hawaii, la Marató des Sables, la Titan Desert, el Ironman de Lanzarote, l'Ultratrail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, Zegama, la Tahoe Rim Trail o l'ascens i descens del Kilimanjaro....corrent!

Cal dir que no s'espera molt d'ells com a narradors i que de vegades es perden massa en explicacions filosòfiques del perquè porten els seu cos fins l'extenuació.

En fin, per aquestes latituds ens conformem amb els 49 min 20 seg de la XI Volta a Peu de les Platges de Moncofa...

LA FEBRE DEL CICLISME

Dimecres passat ens vam llençar a l'aventura d'acampar al Tourmalet per veure passar l'etapa del Tour que acabava a Luz Ardiden.

A Vielha, la pluja constant ens feia pensar que plantar la tenda seria complicat. Al remat, vam tenir sort que només ens acompanyara la boira i una fresqueta que es convertí en fred humit durant la nit.

Dijous al matí el Bahamontes de Bàldomar i el Freire de la Sequieta del Roig van iniciar l'ascensió als 2115m de port. Els dos no van tenir la sort de coronar amb èxit la seua missió (Bahamontes si que ho va fer), però tothom vam gaudir d'una jornada mítica en un paisatge 'bonico de veres'. Els ciclistes van passar amb cara de patiment i nosaltres vam trobar a faltar veure el desenllaç de tot plegat.

La tornada fou pesada, però la pujada a l'Aspin, el Peyresourde i el Portillon van fer més suportables els 500km cap al nostre oasis d'Arbolí.

ELS DE SEMPRE

Dimarts passat es presentava a la FNAC de la Plaça Sant Agustí de València el llibre 'Noves Glòries a Espanya' (Ed Afers) del sociòleg Vicent Flor. Alguns components del Grup d'Acció Valencianista, l'omnipresent Juan G. Sentandreu i també l'ultradretà Jose Luis Roberto d'Espanya 2000 van aparéixer per alli i van insultar als presents. A més a més, van llençar llibres al terra, unes quantes cadires i bombes de fum. La policia va intervindre després de mitja hora i van detenir l'ex president de Coalició Valenciana.

Així, són les coses en aquest país petit nostre. Quatre asgarrats tenen el seu moment de glòria en els mitjans per fer un acte en contra dels drets més bàsics de la llibertat d'expressió. A veure si els mateixos canals d'informació treuen el proper cap de setmana el festival FESLLOCH que es celebra a Benlloch i li donen la mateixa importància a 30 ignorants que rebenten una presentació d'un llibre.