Has marxat ràpidament, sense temps a dir adéu. Ens has deixat orfes de la teua bonhomia, dels teus savis consells i anécdotes incomptables. Per sempre formes part del nostre univers i de les coses bones que ens han passat a la vida.
Mons pares el van conéixer abans en aquell xicotet pis del barri de Sant Antoni on el destí ens va tornar a juntar molts anys després. Tenies sempre el sarcasme afilat i la porta oberta per a qui volgués arribar.
Els sopars de dijous d´un partit que ja no existeix ens van acostar definitivament i les felicitacions després de fer un basquet gegant de camaseques van fer la resta.
Només puc dir que has fet millor a les persones que has conegut. Prometem pujar de tant en tant a la caseta de Mel a vigilar les oliveres. Tots et trobarem a faltar en el ´morsar´ de dissabte al Racó o a lo de Mario.
No pagues tu aquesta vegada...ja ens encarreguem nosaltres de recordar-te.