
dilluns, 31 de maig del 2010
TEMPS DE CIRERES

divendres, 14 de maig del 2010
O CAPTAIN! MY CAPTAIN!

Aquesta setmana ens ha deixat Xavier Campos i amb ell se'n va una part de la memòria dels millors anys de la nostra vida. Un trosset de cor que ens fa una miqueta més orfes i ens mena a llegir Walt Whitman.
dijous, 13 de maig del 2010
EL REI NU

No contesta preguntes de periodistes des del gener, es troba sempre perdut pel món inaugurant i posant per a la foto. No apareix per les Corts a les sessions de control i quan ho fa, ve tot Déu a aplaudir-lo com si fóra una estrella del rock. No m'explique en quin món viu, de veres, pense que tota la façana virtual de la política que representa l'ha engolit definitivament. El seu somriure forçat se li dibuixa en un semblant preocupat i seriós que tracta de defugir.
Navegant constantment en el cinisme, la resta del seu partit tanca files sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya. Crec que no trobarem el xiquet innocent que alçarà la veu i reconeixerà que el rei camina desorientat en la més absoluta nuesa.
dijous, 6 de maig del 2010
DAVANT LA PROCESSÓ

Recorde les seues ànsies per demostrar que era el millor. Li donava igual que fos un combat de judo, un partit de tennis, una baralla de discoteca o un simple joc d'estirar la corda. Les seues maneres eren cavernàries i brutals, però ho arreglava tot amb un riure profund i sincer. Simplement, desitge que el seu viatge durant 20 anys per arribar a ser el més 'grande' haja valgut la pena...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)