dimecres, 29 d’abril del 2009

LONDON EXPRESS

Russell Square ens va veure sortir del metro a Londres divendres, a poqueta nit vam descobrir la façana mai vista del British Museum per darrere. Xino-xano vam retrobar els carrers del Soho, ens vam endinsar a Trafalgar Square per enfilar cap al Big Ben. La caminada va acabar en The Bag O'Nails a prop de Victoria Station. Dissabte, amb un nombrós grup de Quart de Poblet, vam anar directes a Buckingham Palace, l'Abadia de Westminster tancada i la nòria enorme des d'on el 90% dels dies no es veu més enllà del Parlament. A la tarda, Harrods i descansar amb unes pintes al O'Neills de Carnaby St.
Diumenge al matí recorrent un Oxford St desèrtic vam fer cap al Speaker's Corner i d'allí a l'arribada de la marató. El campió olímpic kenià Samuel Wanjiru va fer 2h 05 min. Nou rècord de la cursa, però encara un minut més lent del WR de Haile a Berlin. El sol cremava.
Em vaig refugiar a una llibreria que havia oblidat: Hatchards i d'alli cap a les botigues de llibres de segona mà a Charing Cross Road i Covent Garden. Com tenia un parell d'hores per davant vaig decidir fer un passeig considerable fins el barri de Whitechapel. Sempre amb la motxilla al llom, recordant paisatges de fa quasi 9 anys. Toynbee Hall restava en silenci, només un petit soroll, gairebé inaudible trencava la calma...si escoltava molt atentament podia saber de què es tractava...era la 'House of Happiness' que em donava la benvinguda.

divendres, 24 d’abril del 2009

CHOMSKY I SENYERES

Ja feia dies que no parlava de lectures i en poc de temps he acabat un parell de llibres curtets i bastant interessants. El primer 'Secrets, lies and democracy' és un recull d'entrevistes de David Barsamian a Noam Chomsky. Tot i ser una edició de fa 15 anys, referir-se sovint a l'administració Clinton i a la 1a Guerra del Golf, els temes que tracta semblen actuals i semblen no passar de moda.


El segon llibre s'anomena 'Barres i Corones'. La bandera de la ciutat de València (XIV-XIX) de l'historiador Pau Viciano. Intenta donar llum en un dels temes més delicats en la batalla de símbols al nostre país. Ja sabem que la senyera amb franja blava és originalment la de la ciutat i que la transició la va convertir en la bandera de tots els valencians. És això totalment cert? Aquest llibre intenta explicar des d'una vessant històrica un dels debats més intensos i emocionals que encara duren...per allà baix.

dilluns, 20 d’abril del 2009

RUBÍ TAMBIÉN EXISTE

Primer cop a la vida que visitava Rubí i obviament el motiu era la 9a Cursa de Muntanya de Rubí. El recorregut d'11km era difícil, exigent i trencacames. Em va recordar una miqueta a la Cursa de les Aixetes que es celebra diumenge vinent a Sant Feliu, però cal dir que aquesta és de 17 quilòmetres. Havia eixit a rodar tres dies durant la setmana, però les perspectives no eren bones. Vaig canviar les bambes utilitzades a Atzeneta i amb les d'ahir notava el peu ben segur sense relliscades i no ballava gens. Un sprint de dos quilòmetres baixant una interminable pendent em va ajudar a acabar amb un temps d'una hora clavada. Després la botifarrada de rigor va ser un preuat botí!

dimecres, 15 d’abril del 2009

NI OBLIT NI PERDÓ

L'11 d'abril de 1993, un grup d'extrema dreta del barri de Marxelenes de València, va assassinar Guillem Agulló a Montanejos. Fou a sang freda i per causes polítiques, ja que el jove de 18 anys militava en moviments d'extrema esquerra i son pare era regidor del Bloc a l'Ajuntament de Burjassot. Per a la gent interessada recomane la lectura de 'La mort de Guillem' de Jaume Fuster publicada per 3i4.
Dimarts 7 d'abril a Burjassot es va commemorar el 16è aniversari a Ca Bassot. Primer, la presentació del llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial' del periodista David Fernàndez. Després Sopar Popular i per acabar un concert de Verdcel. L'espai on va tindre lloc l'homenatge, Ca Bassot, ens va impressionar per la seua funcionalitat i la dedicació de la gent que recorda encara Guillem a l'Horta Nord.

diumenge, 12 d’abril del 2009

ELS NOUS VALLERS

La setmana que acaba m'ha deixat un moment de sorpressa que cal analitzar en profunditat. Dilluns a la nit vaig anar a un restaurant xinés al meu poble i em va deixar glaçat la visió del canal 33 a la televisió del local. Impressionant!

En tots aquest anys d'excessos he recorregut infatigable desenes de bars de la meua localitat i mai m'havia trobat amb la deferència que al restaurant en qüestió estigueren veient 'la catalana' com diuen allà.
És realment curiós que el primer local on ho trobe siga el restaurant xinés de torn. Aquest fet pot voler dir que la cosa està fatal i que només la colònia oriental de la plana veu Tv3 o que estem fent les coses bé i la integració dels immigrants va com la seda. No sé quina de les dues explicacions triaria.

diumenge, 5 d’abril del 2009

TORNEM A CASA

Seguint els preceptes contra l'asfalt, hem buscat aquest cap de setmana una cursa de muntanya en Atzeneta del Maestrat. En principi la 9a Pujada a la Nevera de 26 quilòmetres era prohibitiva per nosaltres, ja que la preparació era exigent i no estem per a moltes alegries físiques. A més a més a la tarda calia complir amb el compromís d'un partit amistós amb la Penya Cervantes. Hi havia la possibilitat de fer la 1a Caminada Popular d'Atzeneta de 13 km. Aleshores, a les 6'30am ens hem dirigit cap alli per recollir el dorsal i encarar la sortida que tenia lloc a les 8am. Al remat hem fet un temps 1h 4o min aprox. Un desnivell important i sobretot la irregularitat del terreny han sigut els principals entrebancs. Cal dir que miràvem de reull els participants en la cursa gran amb admiració i enveja. Un detall molt important que oblidava és la victòria indiscutible i sense oposició de sa nostra companya Akane en un desplegament de facultats mai vist per les terres del Maestrat.

dimecres, 1 d’abril del 2009

BAIXAR AL MORO

Segona visita a Marràqueix en menys de dos anys. Aquest cop amb un grup més nombrós hem recorregut els carrerons plens de motociclistes bojos, carretes, ases, parades, pidolaires i espavilats.
Ens ha servit per trobar-nos amb un racó del 'Zoco' de les espècies que desoneixiem i per adonar-nos que tot i estar a les portes del Sàhara...al Marroc també plou i de valent. Fins i tot una calamarsada va amanir el primer sopar amb pintxos a la Plaça Djemaa-el-Fna.
El Riad, tot i que ens va costar trobar-lo, fou perfecte perquè ocupàvem totes quatre habitacions. En definitiva, un cap de setmana agradable en bona companyia.