VA DE MITGES A 4ºC

Açò de fer mitges maratons cada dues setmanes no pot acabar bé, encara que m'hi podria acostumar, sinó tinguera el cos destrossat un parell de dies després.

Avui tocava la XIII Mitja Marató de Terrassa, segons m'havien contat, calia preparar-se per a unes pujades i baixades importants que obligatòriament ens passarien factura al llarg dels 21 quilòmetres i la frescoreta tampoc ajudava.
No he estat mai còmode i l'Avinguda del Vallès ha sigut testimoni d'un quart d'hora de patiment on no tenia massa clar com anava a acabar la cosa, però passar els 10 en 52min m'he animat i he tirat bastant fins l'entrada de la Rambla Egara.

Al remat, 1h 45min i mig. Un minutet més ràpid que a Sagunt. Això si, els darrers 2000m m'han sobrat una miqueta....el descobriment ha vingut en l'entrepà de calamars que des de feia setmanes ens esperava.

RETROBAMENT AMB LA MITJA

Ahir al matí no hi havia massa boira en el llit del riu Palancia, però el fred no passava desapercebut a ningú. Se celebrava la XXIX Mitja Marató de Sagunt i la meua 10a particular. L'entrenament havia estat discret i tenia com a repte baixar d'1h 55min.

Vaig fer els primers 10 quilòmetres en 53 min i em trobava prou bé, esperant els temuts camins del 12 al 15 on els tarongers s'acabaven i començava la costera amunt amb diversos descansos. Del 15 endavant era tot un descens vertiginós travessant Petrés i buscant la silueta del castell que domina el Camp de Morvedre. Vaig repetir temps de 53min per als 11 quilòmetres restants.

Al remat, 1h 46min 26seg que és un temps semblant a la Mitja de Sitges del 2010, però amb unes sensacions totalment distintes. Quina cursa més bona...

BARRIS DE SANT MARTÍ

Darrerament hem fet un parell d'entrenaments pel districte de Sant Martí descobrint, no sense sorpresa, que no es tracta de cap barri. De fet, no existeix com a tal.

El recorregut comença a la Plaça de les Glòries enfilant la Diagonal cap al nordest i girant al costat de mar quan arribem a la Rambla del Poble Nou. A tocar de les onades de desembre arribem a la Platja del Bogatell i la Mar Bella. El passeig marítim se'ns acaba al Fòrum on girem cap a la muntanya per la Rambla de Prim. A la dreta, abans del riu Besòs, trobem la Mina.

La Gran Via s'ofereix immensa als nostres peus mentre ens endinsem en els Barris de La Pau i La Verneda. El paisatge prenyat de blocs repetits sempre és molt similar i guarda vestigis de temps pitjors o no.

Finalment descansem les nostres pesades cames al Parc del Clot on s'acaba el nostre viatge interior als llocs 'on la ciutat canviava de nom' com deia Paco Candel de la Zona Franca.

MILLOR TEMPS PER A VANESA

No tenia previst córrer. El mes de desembre és un seguit de sopars, dinars, nits i fartades del qual costa recuperar-se. Però un costipat d'una companya m'ha permès completar la meua quarta o cinquena participació amb el seu dorsal enganxat al pit.

He anat molt bé durant tots els quilòmetres, encara que sortir tan darrere en aquestes proves fa que el degoteig de gent al davant teu siga immens.

Molt difícil córrer cómode amb 10.000 persones en carrers massa estrets. Quan portava més de mitja hora he vist a prop la possibilitat de baixar de 50 min i he apretat encara que les cames se'm queixaven amargament. Al remat, un temps de 49'40 que m'ha deixat destrossat per afrontar amb garanties una revetlla de cap d'any gracienca.