PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Ahir a la meua família es va aconseguir una petita victòria vestida d'un detall inesperat. Em truca mon pare i m'explica que en Canal Bou ha aparegut la notícia que 'La Muixeranga' ha estat considerada patrimoni de la humanitat.

Per descomptat, ja estava informat d'aquesta gran alegria, però em va agradar més que el meu pare la sentís com a pròpia. Potser és el primer pas per seguir amb els nostres viatges culturals per saber que Algemesí és un poble més o menys igual de gran que La Vall, que es troba a la comarca de la Ribera i que al mes de setembre fan alguna cosa pareguda als castells catalans.

De tant en tant, ja va bé que els d'allà baix tinguen una bona injecció d'autoestima que no tinga a veure amb els bous, les mascletades o la paella (que no és arròs amb coses).

A TREMOLAR!

Divendres nit a l'Heliogàbal en el cor de Gràcia vaig poder trobar-me per primera vegada amb el Sènior i el Cor Brutal. El meu primer gest fou comprar el nou disc 'GRAN' sense haver-lo escoltat abans. Tota una declaració de intencions.

Només els havia escoltat una miqueta via myspace i m'encantava la cançó 'El signe dels temps' que va guanyar el premi Ovidi Montllor a la millor cançó de 2009, tot i que després d'un parell d'hores de concert no la van tocar. Tota l'estona van sonar temes tan bons que cadascun d'ells era com un xicotet regal embolicat que calia obrir i paladejar.

Hauria d'haver anat al setembre a vore'ls al festival Altaveu de Sant Boi...quin gran error!

QUINA VERGONYA DE DEBAT

Aquests són els dos 'fulanos' que encara tenen la cara de demanar-nos el vot sense miraments i amb un cinisme que ultrapassa els nivells normals d'imbecilitat humana.

Un debat que no és debat, una democràcia que exclou els altres partits i ens obliga a triar entre 'Torreta i Perdisión'.

Un ball de conveniència centrat en a vore qui la diu més grossa i la seguretat que els altres ja ho havien fet abans. Tot macerat amb la llarga lletania del 'I tu més...'

De veres, que de vegades acabes donant-li la raó al faro de Peces Barba i retornar a la màxima que no ens falla mai: 'L'autonomia que ens cal és la de Portugal'.