L'any 1998, el meu oncle em va regalar unes sabatilles per córrer molt lleugueres d'un groc molt llampant que em van deixar al.lucinat. Poc després vaig descobrir que eren de competició i normalment no s'utilitzen per entrenar perquè no són molt fortes, a més a més, calia tenir un pes específic per anar ràpid amb elles. Va passar el temps, només les gastava de tant en tant i no sempre per a l'atletisme. Són bambes que m'han durat moltíssim i no les he acabades de trencar mai.El cap de setmana passat es va celebrar la Marató de Barcelona. Coincidint amb aquest important esdeveniment, hi havia una paradeta a la Fira del Corredor que recollia sabatilles usades per enviar-les al tercer món. Vaig portar les meues tan velles sense pràcticament sola. Fou tota una sorpressa quan les van acceptar i finalment he pogut donar un bon ús a les meues sabatilles immortals.
4 comentaris:
Els calçotets plens de flors també els envies al tercer món, fasiste?
JAjaja!
Doncs calçotets amb zurraspes no, però roba d'esport si que l'acceptavem. I dic bé, pq jo vaig estar alli!!!!
Ma que eres brut! Segur que el proper HAILE portarà ses meues bambes. I en la meua humil opinió 'zurraspes' és una gran paraula.
A mi "zurraspa" me sona més a nom de brevatge de l'euskal herria profunda...
Publica un comentari a l'entrada