Russell Square ens va veure sortir del metro a Londres divendres, a poqueta nit vam descobrir la façana mai vista del British Museum per darrere. Xino-xano vam retrobar els carrers del Soho, ens vam endinsar a Trafalgar Square per enfilar cap al Big Ben. La caminada va acabar en The Bag O'Nails a prop de Victoria Station. Dissabte, amb un nombrós grup de Quart de Poblet, vam anar directes a Buckingham Palace, l'Abadia de Westminster tancada i la nòria enorme des d'on el 90% dels dies no es veu més enllà del Parlament. A la tarda, Harrods i descansar amb unes pintes al O'Neills de Carnaby St. Diumenge al matí recorrent un Oxford St desèrtic vam fer cap al Speaker's Corner i d'allí a l'arribada de la marató. El campió olímpic kenià Samuel Wanjiru va fer 2h 05 min. Nou rècord de la cursa, però encara un minut més lent del WR de Haile a Berlin. El sol cremava.
Em vaig refugiar a una llibreria que havia oblidat: Hatchards i d'alli cap a les botigues de llibres de segona mà a Charing Cross Road i Covent Garden. Com tenia un parell d'hores per davant vaig decidir fer un passeig considerable fins el barri de Whitechapel. Sempre amb la motxilla al llom, recordant paisatges de fa quasi 9 anys. Toynbee Hall restava en silenci, només un petit soroll, gairebé inaudible trencava la calma...si escoltava molt atentament podia saber de què es tractava...era la 'House of Happiness' que em donava la benvinguda.
3 comentaris:
Molt BEN escrit. Per cert, ja fa nou anys que portaves la boja de Dani Garcia? jejeje
House of happines? Això que és?
Era com anomenaven tots els estudiants el nostre apartament. Tot el dia hi havia alegria, festa i xirinola!
Publica un comentari a l'entrada