CURSA DE COLLSEROLA

Aquest gràfic pertany a la Cursa de Collserola de diumenge passat i clarament marca 16 quilòmetres de recorregut. Doncs no sé quin il.luminat va fer aquesta medició perquè la tortura
es va allargar almenys durant dos quilòmetres més.

Al remat vam fer un temps 1h 55min i encara que no estava preparat vaig acabar content perquè havia sabut administrar l'esforç, no encegar-me en les baixades i mesurar el ritme pujant durant els 800 metres de desnivell. Els detalls negatius que podriem haver millorat són les bambes que no eren les millors per córrer per la muntanya i el 'xubasquero' que em va fer falta els primers quilòmetres de fina pluja. Tot siga per preparar la Jean Bouin de diumenge...

1a VOLTA A PEU DE LES ALQUERIES

Us podeu creure que mai havia entrat a Les Alqueries? Fins diumenge passat portava tota la vida passant de llarg sense saber quina mena de poble hi havia al costat d'una benzinera i un motel prou caspós.

Des de la cursa del Poble Nou, fa quasi dos mesos, la màquina de córrer del gimnàs m'ha acollit amb una freda indiferència mitja horeta cada vegada que m'he trobat amb ella. Resultat: preparació mínima i poc constant.

Era una distància curta 8750m i una hora poc habitual 11am, però de vegades et trobes en corredors anònims que estiren de tu quan vols baixar el ritme i no patir massa. Al remat, vam aconseguir baixar de 40 minuts. No està malament per a l'edat que tinc...

LA FORMA DE LES COSES

Diumenge vam tornar al teatre i vam gaudir d'una experiència molt recomanable. No era al Lliure de darrere de casa, com diu la foto, sinó al Club Capitol de la Rambla. Feia un vent gelat que convidava a refugiar-se arrapadet al fons d'una butaca.

No sabia res de l'obra. De vegades m'agrada anar al llocs sense tindre ni la més remota idea del que em trobaré. I el que em vaig trobar fou un gran espectacle sobre la manipulació i la ingenuïtat. M'agrada molt Julio Manrique, però no sabia com aniria la cosa dirigint una obra. La veritat és que s'ha lluït i els actors que són els que realment captiven al personal són boníssims. Si us podeu deixar caure per Canaletas, cal anar.

PEUS DE PORC AMB CARGOLS

Tothom a la taula va demanar coses lleugeres i de fàcil digestió, de seguida els companys ja estaven servits i atacant les seues racions. Personalment m'agrada que tarden en portar el menjar, hi ha més temps per xarrar i tens una probabilitat menor que el plat demanat no estigués amagat a la nevera esperant al 'pisterec' de torn que el reclama.

La cambrera l'anava apropant a la taula i de sobte tot es va aturar, una llum celestial va sorgir des del fons del passadís i algú va jurar que s'escoltava alguna peça de Beethoven de fons. No vaig parlar la resta del temps, res no va interrompre la meua visió, només una despistada copa de mistela va arribar miraculosament per retornar-me a la realitat.