Fa tres anys vaig fer el record personal en els deu quilòmetres en aquesta mateixa cursa. Aquell dia havia sopat xinès la nit anterior i no estava especialemnt preparat, però no sé com m'ho vaig fer per acabar en 41'30. Crec que sortir tan endavant a la línia d'eixida i aguantar més o menys el ritme dels bons...va obrar aquell xicotet miracle.
Diumenge vaig tornar a la Jean Bouin després d'una decepcionant experiència l'any passat (48'08) i amb un patiment moderat la vaig acabar en 45'58. Els primers cinc quilòmetres molt ràpids, massa. En els cinc següents vaig necessitar de la llebre de Baldomar per acabar com un senyor. Definitivament he de tornar als entrenaments a Montjuïc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada