LLIBRERIES ACOLLIDORES

Aquest passat mes de desembre ha estat molt fructífer en l'adquisició de dos llibres de poesia en dues llibreries ben peculiars:

El primer poemari ('El Plom de l'Ham' de Joan Navarro, Premi Ausiàs March de Gandia) fou trobat a la Llibreria Vitel·la de l'Escala un cap de setmana de tramuntana empordanesa. Es tracta d'un espai inaugurat fa dos o tres anys al carrer Enric Serra que destaca pels seus actes culturals i presentacions de llibres als quals mai no puc anar per estar a 145 quilòmetres. 

El segon fitxatge ha estat tota una revelació. ('La fràgil Arquitectura dels teus Gestos' de Josep Manel Vidal, Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol). Cal dir que la prosa poètica de l'obra ens ha captivat. Per casualitat vaig veure a twitter una ressenya i a l'instant vaig dirigir els meus passos cap a la nova Llibreria Calders de Sant Antoni. És un plaer trobar a dos minuts de casa un raconet de lletres que no estiga infestat de gent com les típiques del centre de la ciutat.

LES BENIGNES

Durant més de dos anys un llibre m´ha torturat, castigat i finalment he aconseguit fer-me amb ell. Aquesta obra és: 'Les Benignes' de Jonathan Littell.

Es tracta d'un viatge al lloc més profund, vil i escabrós de la naturalesa humana. Conta la història d'un SS a la Segona Guerra Mundial, el seu periple per mitja Europa i el seu descens als inferns. La seua bogeria no té límits i mostra una visió crua de les barbaritats comeses en un període molt concret del segle passat.

La descripció minuciosa dels camps de concentració, de les fosses comunes o del setge terrible de Stalingrad, suposa un repte difícil a l'hora de llegir. Moltes voltes ha calgut deixar reposar la lectura durant mesos per poder pair el patiment que emergeix de les seues pàgines. 

RECORDS DE LA CAPITANA

Teresa Pàmies va morir la passada primavera i el meu petit homenatge ha estat la lectura del Premi Josep Pla del 1970 'Testament a Praga'. En aquesta obra, l'escriptora de Balaguer té un diàleg estructurat com un diari amb el seu pare Tomàs Pàmies.

És curiós com ens trobem davant de dos exilis diferents (París i Praga) i dos maneres d'entendre el comunisme. La memòria de Tomàs ens parla de l'ambient de preguerra i de principi de segle en l'atmòsfera rural lleidatana.

Caldrà indagar una mica més en els seus llibres, ja que 'Amor clandestí' 'Jardí enfonsat' i 'Memòria dels morts' resten pacients als prestatges de casa.

EL FRONT DE TEROL

Fa uns dies he acabat una lectura que rondava per casa dels meus pares: 'Diario de Guerra: Memorias de un combatiente de la LXIV brigada mixta' de Juan Francisco Fuertes Palasí.

Tracta el dia a dia d'Alberto Guna, soldat de Llíria en l'exèrcit republicà destinat al front de Terol. Els noms dels pobles com Celadas, Albentosa, Manzanera i Mora de Rubielos em recorden viatges per sinuoses carreteres i el mareig posterior inevitable.

Les condicions en les que eren enviats els joves a una carnisseria eren miserables. Mai no vaig poder rebre informació de primera mà per part dels meus dos iaios que van ser convocats amb la 'quinta del biberó'...els xiquets que només amb 16 anys anaven al front. M'hauria agradat preguntar-los què van pensar aleshores, si es sentien com un ramat camí a l'escorxador o si tenien esperança de tornar.

AMB ACCENT BALEAR

Un mes sense escriure degut al maleït teclat del PC que no posa bé els accents. Un mes de compra compulsiva de CDs (Rafa Xambó, Raimon, Manel, Lola Bou i Obrint Pas). Encara compre CDs, ho confese, però no pense entrar en el carrer Tallers fins nova ordre.

Feia temps que volia parlar d'una troballa el passat 22 de Febrer en l'Espai Mallorca. Es presentava un poemari anomenat 'Metamorfosi de colors' de Marta Bertran Perelló. Vaig trobar l'acte per casualitat, després de provar sort a l'Ateneu i a La Central. Aquests recitals sempre abelleixen més quan no te'ls esperes i et fan passar una estona molt agradable. El llibre està editat en l'editorial Moll i és Premi Vila de Lloseta 2010. Noves veus amb accent balear.

SUKKWAN ISLAND

Hui he acabat 'Sukkwan Island' de David Vann. Vaig llegir una entrevista a l'autor a la contraportada de La Vanguardia fa uns mesos i de sobte va caure a les meues mans la traducció al català durant el nadal.

Atmòsfera engoixant, pare i fill sols enmig de la devastadora solitud d'Alaska i la natura que ho envaeix tot. També ens deixa una reflexió important sobre els límits de la bogeria, de la vida en la frontera, la civilització i com el nostre món interior canvia davant certs esdeveniments.

POSEU-ME LES ULLERES

Fa una setmana vam fer cap al teatre Romea del Raval per veure una obra sobre Vicent Andrés Estellés. 'Poseu-me les ulleres' és representada per la Companyia del Teatre Micalet i Miquel Gil.

Encara que, per al meu gust, abusa una miqueta dels monòlegs per part de l'actor que interpreta a Estellés, també cal dir que és la millor manera de conéixer la personalitat genial del poeta de Burjassot. L'utilització de videoprojeccions per tenir l'opinió de diverses persones, va fer possible escoltar de primera mà familiars del fill del forner i acadèmics com Jaume Pérez Montaner o el meu antic professor Vicent Salvador. El millor moment de la nit fou la combinació de 'M'aclame a tu' amb 'Assumiràs...'. Molt gran!

NEGRES I CRIMINALS

Des de sempre, he tingut amagades en un racó un parell de novel.les negres de les quals no recorde molta cosa. Només que em van agradar molt en el moment en el que les vaig descobrir. Les guaitava en la llunyania mantenint la promesa de tornar-les a llegir algun dia. Parle de 'Elles no se n'adonen' de Boris Vian i 'La clau de vidre' de Dashiell Hammett.

Aquestes darreres setmanes sembla que m'ha entrat una xicoteta dèria per retornar a aquests tipus de relats. Primer fou 'Las Tres Balas de Boris Bardin' del company Milo Krmpotic, després 'El crepuscle dels afortunats' de Juli Alandes i ara estic amb una altra de Ferran Torrent 'La mirada del tafur'. Caldrà passar-se per la Barceloneta, diuen que la llibreria adequada es troba alli.

EL SOLDAT DE PANDORA

La setmana passada vaig fer una passejada per la vida de Sebastià Piera. El viatge inicial em portà per la seua joventut a Baldomar, on l'amistat amb Cisquet Comabella durarà per sempre. La militància en el partit comunista ajuda a crear uns sòlids principis que es veuran en perill durant la guerra civil espanyola.

L'exèrcit roig requereix dels seus serveis durant la segona Guerra Mundial a Bielorússia, Lituània, el Caucas i l'Uzbequistan. Torna a Catalunya i és detingut, patint un temps a la presó franquista amb les obligades tortures a la Via Laietana. L'exili a França no és un camí de roses i en el seu cap sempre pensa en el retorn, però el propi govern francès el deporta a Còrsega el 1951.

Podriem dir que tota la seua existència fou una lluita constant, un rebel sempre en moviment, uns ideals mai traïts...

INEVITABLE?

Ara, diuen que tanquen la Llibreria Ona a finals de mes. L'únic espai de la ciutat especialitzat en la venda de llibres en català clourà les seues portes deixant-nos una miqueta més òrfes. Porta en funcionament des del 1962 i ha estat testimoni d'un temps decisiu per a la història del país.

Quan done una volta pel centre sempre m'agrada passar per Gran Via 654 i escrutar a veure què puc trobar d'interessant. Sempre tenen moltes coses d'editorials xicotetes que és difícil trobar en altres llocs. És una llàstima que per part d'alguna institució o govern competent, no s'haja fet un esforç per mantenir un lloc que és patrimoni de tots aquells que ens estimem els llibres i la llengua.

ANIVERSARI

Avui fa 86 anys va nàixer a Burjassot Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Aquest estiu s'ha proposat fer una festa cada any per recordar el nostre poeta. L'exemple el tenim a Escòcia, on des de fa 200 anys celebren el Burns Supper. El 25 de gener és l'aniversari del seu poeta nacional Robert Burns (1759-1796). En principi l'event principal és un sopar en el qual la gent recita poemes fins que s'acaben les existències de whisky.

Unes 20 poblacions arreu del país celebraran aquesta nit el Sopar Estellés. És important que aquesta activitat arrele perquè podria significar un impuls bàsic pel nostre futur com a poble. Ahir ja vam fer un petit tast en la lectura que es va realitzar a l'Espai Vilaweb, encara que no vam trobar el poema que voliem llegir...

LECTURES D'ESTIU

Encara que la imatge convida a la lectura vora el mar, la major part del que he llegit en aquesta època de l'any ha estat dins dels avions.

'Txetxènia any III' de Jonathan Littell és una descripció crua de l'estat actual de la república del Caucas, on el culte al seu president Kadírov (recolzat per Moscou), l'extremada religiositat i corrupció fan un coctail explosiu de difícil digestió.

'La dècada prodigiosa' de Vicent Artur Moreno és una reflexió sobre el doblatge al País Valencià. Analitza la gran oportunitat perduda per instaurar un model acceptat per part de Canal 9 durant la dècada dels noranta. Va ser un pas enrere del qual tardarem molt de temps per recuperar-nos.

'Tranvía a la Malvarrosa' tot un clàssic de Manolo Vicent. Relata paisatges i personatges de la Plana als anys 50 i també t'acompanya per la València de l'època. Curiosa la mentalitat de la gent d'aquell temps on si un xiquet destacava en els estudis de seguida calia fer-lo capellà i a casa rebia sempre el millor tros de carn.

O CAPTAIN! MY CAPTAIN!

Sempre havia cregut que mentre ens donava classe representava un personatge ben après amb tota la seua parafernària del seu accent perfecte i gestos minuciosament assajats. Ens presentava la Història de la Llengua d'una manera rigorosa, ponderada i sabia fer-se entendre encara que l'Old English fos realment indigest. Va descobrir-nos qui era Venerable Bede, Chaucer, King Alfred the Great, Beowulf, etc... i nosaltres seguiem el fil de l'explicació amb una mescla d'admiració reverencial i fam de coneixements.

Aquesta setmana ens ha deixat Xavier Campos i amb ell se'n va una part de la memòria dels millors anys de la nostra vida. Un trosset de cor que ens fa una miqueta més orfes i ens mena a llegir Walt Whitman.

UNA DE LES PRIMERES DE BUTXANA

La imatge que em ve al cap quan parle de Ferran Torrent és a la pel.lícula de 'Gràcies per la propina' en el moment que passa la processó i el personatge de Santiago Ramos menjant tranquil.lament el pernil furtat de Cal retor la nit anterior.

Ja porte uns quans anys llegint l'obra del novel.lista de Sedaví i aquesta setmana he afegit un dels primers títols a la cistella. 'Penja els guants, Butxana' no s'apropa als llibres que més m'han agradat d'ell com són 'L'illa de l'holandès', 'Societat limitada' o 'La vida en l'abisme', però sempre és entretingut viatjar als locals més sòrdids del Cap i Casal i descobrir el rerefons fosc d'alguns personatges amb molta corbata i molta poca vergonya . Al final, tens la sensació que és més del mateix, però és una temàtica de la qual no et canses mai.

ANATOMÍA DE UN INSTANTE

Potser el record més vell que tinc es remonta al febrer del 81 quan ma mare em va deixar sol a casa per seguir a través de la televisió dels veïns un moment clau que va ocórrer al parlament espanyol. Aquesta setmana he acabat 'Anatomía de un instante' de Javier Cercas on s'analitza des de moltes vessants el cop d'estat del 23F.

Tota la vida he pensat que només Adolfo Suárez s'havia mantingut ferm en el seu escó mentre Tejero i els seus guàrdies civils s'erigien com a perillosos nostàlgics. No sabia que Santiago Carrillo també es va comportar de la mateixa manera que l'antic president del govern espanyol. Potser van ser dos gestos desesperats de 'polítics purs' com els cataloga l'autor, un sentiment de responsabilitat històrica mesclat amb la sensació de no tenir res a perdre.

El que deixa ben clar aquesta lectura és la profunda debilitat de la democràcia espanyola en aquella època, com tots els estaments de la societat estaven impregnats d'una rància flaire macerada durant 40 anys de dictadura. I Milans amb els tancs per València...

GENT DEL SUD

Primera vegada que tinc entre les mans un llibre de William Faulkner i l'experiència ha estat, cal confessar-ho, una miqueta estranya. Després de la lectura de 'Mientras Agonizo' he arribat a la conclusió que la prosa de l'autor és engoixant i incòmoda. Els membres d'una família humil del sud arrosseguen amb un carro el taüt de la seua mare durant dies, passant penalitats de tot tipus fins poder soterrar-la. Diuen que va escriure aquest llibre en només sis setmanes, de matinada i mentre feia de vigilant nocturn a la central elèctrica de la Universitat de Mississippi. La història té un total de 15 narradors diferents i això ajuda a que la confussió siga constant. Feia temps que no m'alegrava tant en el moment d'acabar un llibre.

GRAN REGAL DE NADAL

Hui fa deu anys de la mort d'Enric Valor que va ser l'autor del millor llibre de la història: La Flexió Verbal. Segurament aquesta afirmació és una barbaritat, però així ho sent, de veres.

Només el vaig veure una vegada en un homenatge que li van fer a la Plaça de Bous de València (quan encara el règim ens la deixava per fer actes 'perillosos') l'abril del 98. Caminava amb dificultat, però el vam notar emocionat. Mentre el llarg aplaudiment es feia etern, vaig recordar la meua relació amb el seu llibre.

El 1991, vaig començar la secundària en un Institut amb línia en Valencià (mai no agraïré prou als meus pares aquesta decisió). Trucava cada dia per preguntar dubtes, ortografia i sinònims als meus familiars. Al nadal vaig rebre el millor regal, un llibre que m'ha ajudat tota la vida, anys i anys mostrant com calia dir les diverses formes verbals, com calia tenir cura del llenguatge, això no té preu!

Per aquesta raó, quan algú em pregunta quina obra té el caràcter d'èsser imprescindible, només cal pegar una ullada a petit volum amb les fulles gastades que descansa entre el Barcanova i el Diccionari de Sinònims de S.Pey. I encara dura...

EL PAPA MALEÏT

Qui millor per parlar del Papa Luna que un fill de Benicarló? Manel Garcia Grau ens conta com es va esdevenir el Cisma d'Occident a l'Església entre els segles XIV i XV. Com Peníscola arribà a ser la plaça forta del Papa que va plantar cara a mitja Europa.

La història està plena de traïcions, aliances i alta política de l'època. També apareix Sant Vicent Ferrer que feia de conseller de Benet XIII fins que va portar la contrària al seu cap.

És una oportunitat única per descobrir temples com el de Santa Maria a la Tinença de Benifassà o el de Sant Miquel de Cuixà a prop del Canigó que ens sonen llunyans, però també són les petjades que ens han fet arribar fins ací.

VALÈNCIA DINS LA TEMPESTA

'València dins la tempesta' de Gonçal Castelló és una visió general de l'ambient del Cap i Casal durant els anys 30. Una societat convulsa que bollia d'activitat política i cultural les 24h del dia. El llibre està ple de salts en el temps que per una banda ens mostren l'època de la 2a República (com tot es va encaminant poc a poc cap al fatal desenllaç) i per altre costat trobem la dura narració de la primera línia de foc al front de Terol.

Cada vegada que m'endinse per textos relacionats amb la guerra civil veig que els valencians hem tingut molta mala sort (sense comptar amb la teoria de que cada poble té el que és mereix). El mateix juliol del 36 quan tot va començar, el nostre estatut estava en tràmit parlamentari i justament quan les tropes feixistes van guanyar, els aliats que estaven a les beceroles de la Guerra Mundial no van actuar contra Franco i el van deixar fer. I després diuen que els devem alguna cosa als americans...

EL FACTOR HUMÀ

L'elecció del regal de Sant Jordi d'enguany no podria haver estat millor. És tracta d'un llibre que descriu la història de Nelson Mandela, dels seus 27 anys a la presó i de com va canviar la mentalitat d'un país que vivia sota la vergonya del Apartheid.

Madiba va aconseguir el que semblava impensable, va donar un futur a la seua terra sense la necessitat d'una guerra civil, sense revenges ni odis per ser diferents. Tot açò va tindre el seu climax amb la final del mundial de Rugby de 1995 entre els 'All Blacks' de Nova Zelanda i Sudàfrica. Els Springboks, símbol quasi religiós dels afrikaneers, transformat en unió i esperança per als negres. Un exemple més de com l'esport pot canviar el món.