Després d'instalar-nos, passat migdia i no sense patir, vam fer el cim de Bastiments (2.881m) que ens rebia amb un vent del nord realment fresquet. Hi havia una vista del Canigó excepcional i tant el mag d'Algemesí com el colombià vam convenir que aquell serà el proper repte.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.
A l'endemà, vam tindre forces per fer cinc hores i mitja més i anar fins al Refugi de Coma de Vaca i tornar. Després ens vam disposar a tornar a la civilització i a les llargues cues de tràfic per entrar a la ciutat.
2 comentaris:
Ai quina enveja!!!
Bonico de veres...
Publica un comentari a l'entrada