Açò de fer mitges maratons cada dues setmanes no pot acabar bé, encara que m'hi podria acostumar, sinó tinguera el cos destrossat un parell de dies després.Avui tocava la XIII Mitja Marató de Terrassa, segons m'havien contat, calia preparar-se per a unes pujades i baixades importants que obligatòriament ens passarien factura al llarg dels 21 quilòmetres i la frescoreta tampoc ajudava.
No he estat mai còmode i l'Avinguda del Vallès ha sigut testimoni d'un quart d'hora de patiment on no tenia massa clar com anava a acabar la cosa, però passar els 10 en 52min m'he animat i he tirat bastant fins l'entrada de la Rambla Egara.
No he estat mai còmode i l'Avinguda del Vallès ha sigut testimoni d'un quart d'hora de patiment on no tenia massa clar com anava a acabar la cosa, però passar els 10 en 52min m'he animat i he tirat bastant fins l'entrada de la Rambla Egara.
Al remat, 1h 45min i mig. Un minutet més ràpid que a Sagunt. Això si, els darrers 2000m m'han sobrat una miqueta....el descobriment ha vingut en l'entrepà de calamars que des de feia setmanes ens esperava.
2 comentaris:
Encara no entenc com podeu aguantar 2 hores corrent i després no passeu de 10 minuts follant :p (per dir una xifra), segur que elles preferirien invertir els temps de les dues activitats.
Cuida't i a passar-ho be, ens veiem.
Ahi profeta! Copón Masó...es que tu apretes massa. Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada