He volgut deixar passar unes setmanes, aproximadament un mes, abans de parlar del tema estrella d'aquesta tardor: el tancament de RTVV. Pensava que el pas dels dies faria que el sentiment de menyspreu que tinc envers els gestors i colpistes fos menor, però no ha estat així. Què hi farem?
He recollit diverses opinions del meu entorn i trobem postures ben diferents. Hi ha gent que considera que ja era hora que tancaren Canal 9 perquè no es pot malbaratar els diners d'aquesta manera. També hi ha persones que afirmen no mirar-la mai i que els importa ben poc si la tanquen o no. Altres miràvem només els reportatges de Punt Dos i les partides de pilota (esport que no entenc...però m'interessa molt).
La cosa va anar fent-se més gran amb les intervencions dels treballadors de l'ens i la seva revolta de darrera hora. Què hauriem fet si ens hagués tocat viure aquesta tragèdia des de dins? Ningú es pensava que realment ho farien, que amb tota la impunitat del món, crearien una nova legislació i se carregarien el dret públic de tenir informació en la pròpia llengua.
Doncs si, ho van fer i amb el cadàver encara calent es passegen per tot el territori dient que era insostenible, que no es podia fer una altra cosa o que les lleis del mercat són així. El mateix partit que saqueja una televisió pública, diu que el destí era inevitable. La 'caradura' d'aquesta gent no té límits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada