dijous, 30 d’abril del 2015

PENEDÈS AMAGAT

El cap de setmana del 17 al 19 d'Abril vam llogar junt a una colla d'amics una casa rural al poble de Torrelles de Foix (Alt Penedès). Una excursió matinera a la Font de Les Dous ens va descobrir un paratge bucòlic amb la riera de Pontons baixant cabalosa.

  
A la tarda, vam fer cap al poble veí de Sant Martí Sarroca on vam comprar una marraixa de vermut de bodega, vam gaudir d'un bon àpat i vam patir la posterior pujada criminal al castell. Quan ja el dia intens s'acabava encara es podia fer una visita a una lleteria local on ens van explicar el procés d'obtenció del seu producte.

Diumenge el vam cloure amb una torradeta a Ca la Laia i la compra compulsiva de iogurts, batuts i flams de mató. Tot açò, a setanta quilòmetres del Poble Sec. Mateu-me!!!

dijous, 9 d’abril del 2015

QUILÒMETRES DE PASQUA

Portava un mes barallant la possibilitat de fer el Montcabrer durant les vacances de pasqua. La idea era bona, però va derivar en una excursió en cotxe per diversos indrets meridionals.

Vam sortir de la Plana a les 9 del matí en destinació Alzira passant per Guadassuar. El nostre objectiu era el descobriment de la Vall de la Murta i del Monestir de Santa Maria. La passejada fou amable i fructífera amb la troballa d'una nevera a vora camí que ens recorda la que tenim pendent a Agres. 

Després ens vam dirigir cap a Antella per Benimuslem i Gavarda. Al costat de l'Assut vam fer un mos mentre observàvem el Xúquer aparentment menys cabalós que a l'estiu. Vam pujar fins a la fi de la carretera just al davant de la pressa de Tous. Baixàrem per Sumacàrcer pel marge dret del riu, trobant per sorpresa un llogaret prou curiós anomenat Sellent.

Creuant la Costera, vam pujar el port de l'Olleria girant cap a Otos on ens esperava un arròs caldós de bandera a la vessant del Benicadell. Quan més apretava el sol, nosaltres entràvem a Bèlgida buscant el Port d'Albaida. En la llarga baixada vam entrar en el Parc Natural de la Serra Mariola camí d'Agres i Alfafara. La visió autèntica fou la gran mola de Bocairent amb les seues coves, pont romà i carrers estrets.

La vesprada ja era avançada, però volíem rodejar la Mariola i per això calia creuar Banyeres camí d'Alcoi. En la mateixa carretera ens vam adonar que no podíem marxar sense guaitar el Carrascar de la Font Roja....se'ns acumulava la feina. Des d'aquella immillorable atalaia vam creure convenient que ja tocava girar cap al nord i tornar cap a casa.