dimecres, 12 d’agost de 2015

BONA DOSI DE NOSTÀLGIA GOLA AVALL

Retrobar-te amb els amics de fa més de 30 anys sempre és una alegria o un miracle...segons com es mire. En alguns casos, et trobes amb la barrera del temps que t'impedeix aprofundir en la conversa, et quedes amb un diàleg banal i superficial sense massa coses a dir. Afortunadament, això no ocorre amb la majoria, tornes a sentir que 'abans, molt abans' pertanyies a un barri sense ser del barri, passejaves per uns carrers que no eren els teus, però estimaves una gent que era la teua gent.

    
Divendres passat dia 7 d'agost vam organitzar un partidet i soparet per tornar a veure'ns i fou especial. Molts viuen a prop uns dels altres i queden més sovint, però som alguns pocs exiliats que no tenim eixa sort. Una nit d'estiu patint una lleugera tronada amb una xafogor contundent ens va traslladar durant unes hores a un col.legi aïllat i rodejat de tarongers. 

Cap comentari: