ALACANT, FLORIDA I EL FAR WEST

Perdoneu que torne i retorne sobre el mateix tema, però és que cada dia hi ha una notícia nova en la meua terra per a 'pegar a fugir'.

Ara resulta que la Diputació d'Alacant es nega a retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte al dictador. Segons diuen això no molesta ningú i la gent pensa en coses més importants com la pujada de l'aigua i de la llum. També han argumentat que segons el reglament, aquestes designacions són vitalicies i no es poden eliminar.

Cada dia que passa, estic més conveçut que la Florida Europea es sembla a un d'aquests pobles del Far West on tot val perquè no es compleixen ni Lleis Urbanístiques, ni Lleis Jurídiques, ni Lleis d'Educació, ni per descomptat........ la Llei de la Memòria Històrica.

Com diuen per ací d'alt: 'És per llogar-hi cadires!'

MENTRE ESPERAVEN BENET XVI

Avui fa dos anys de l'accident del metro a València en el qual van morir 43 persones. Des d'aleshores, només una comissió d'investigació fou impulsada des del Consell Valencià. En quatre dies, van dictaminar que la causa va ser només la velocitat. Sense parar atenció a l'estat de les vies, les instal.lacions o la seguretat en la tecnologia.

Ninguna responsabilitat, excepte la del conductor mort, ninguna dimissió durant aquesta investigació realitzada al juliol i sense fer molt de soroll per si de cas...
Aquesta és la manera d'actuar, la manera de fer d'una gent i un president que no contesta preguntes incòmodes i passa olímpicament d'acudir a les Corts de tant en tant per fer la seua feina...

LOOKING FOR RICHARD

En el curs que vaig començar ahir (Una biblioteca a l'aula: el desenvolupament i funcionament d'un programa de lectura extensiva d'anglès a l'ESO) a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat, ens van demanar quin era el nostre llibre preferit en anglès i no vaig dubtar: Richard III de Shakespeare.

Si trobeu la seua lectura massa exigent, cal recomanar-vos una pel.lícula anomenada 'Looking for Richard' que Al Pacino va dirigir el 1996. Té una part d'estructura documental en plan making off intercalant escenes de l'obra i ens apropa una miqueta al món del teatre clàssic.

És una obra centrada en la corrupció del poder i com som capaços de fer coses inimaginables per aconseguir els nostres propòsits. Les temàtiques que utilitzava el mestre Will són tan actuals que podem extrapolar-les al temps actual tot i tindre 400 anys. No hi ha res de nou sota el sol...

ALEJANDRO FONT DE MORA

Aquest senyor és forense! Aquest senyor és Conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana! I a més a més d'èsser forense i conseller...aquest senyor rebenta els plens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per continuar amb el conflicte lingüístic i amenaça els docents que tinguen la intenció de donar l'assignatura d'Educació per la Ciutadania en valencià o castellà.

Aquesta darrera notícia té l'origen en el fet que el PP no està d'acord en l'obligació d'impartir Ciutadania i per enterbolir o ficar pals les rodes al seu ensenyament, utilitza l'anglès. Així el govern valencià es cobreix l'esquena dient que l'anglès és important i que és la llengua del futur i bla, bla, bla....

La vertadera raó és que no volen donar una assignatura on potser es parla de l'amor entre persones del mateix sexe, d'avortament, de la diversitat cultural o religiosa, on s'ensenya els xiquets a ser lliures i pensar per si mateixos....

TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS

Ja feia temps que volia penjar un poema de Pere Quart que s'anomena 'Tirallonga de Monosíl.labs'. El vaig descobrir, recitat per Carles Rebassa, en un concert de Toti Soler que presentava el seu disc 'Deu catalans i un rus'.

Va ser un treball del 2005 on apareixien cançons d'Ovidi i d'una sèrie de poetes com Blai Bonet, Pere Quart, J.M. de Sagarra, Vicent Andrés Estellés i Vladimir Maiakovski (el rus). L'estructura de l'espectacle i del disc era una cançó recitada per Carles Rebassa i una cantada per Ester Formosa intercalades.

No podria destacar una cançó per sobre les altres, però hi ha una desgarradora que es diu 'La baralla de la vida i jo' on sura la temàtica d'una malaltia i la manera d'enfrontar-s'hi del pacient. Senzillament Brutal!

MENAIX A TRUÀ

Han tornat! Després de sis anys de silenci, els Menaix a Truà treuen nou disc. Serà difícil que milloren els dos anteriors 'Menaix a Truà' (2000) i 'Petits Moments d'Estricta Simpatia' (2002). Com sabeu els tres components d'aquest grup són Juanjo Muñoz (Gossos), Cris Juanico (ex Ja T'ho Diré) i Toni Xuclà.

Els vaig vore en directe a l'Espai de Travessera de Gràcia, crec, a finals del 2002 i va ser molt gran. Va ser la manera de redimir el concert d'abril del 2000 a la Plaça de Bous de València on actuaven Brams i Ja T'ho Diré i que es va suspendre per una amenaça de bomba (coses del cap i casal). De fet, aquell any fou el darrer que l'Ajuntament va cedir la Plaça per actes no afins al règim. Encara que no tenien res a veure ambdós concerts, només un nexe d'unió sorgia entre bastidors: Tòfol Juanico.

Un dia dedicarem una entrada a recordar aquells busos de les 7am en direcció Riu Sec on vam descobrir un grup menorquí, la música dels quals recorria la plana en el llunyà hivern del 97.

CAP PERSONA ÉS IL.LEGAL

Ara resulta que els vividors o fartons de vida llarga de Brussel.les se'ls ocorre que per millorar les relacions amb els països del tercer món, cal una nova llei d'immigració amb la qual es permet a l'estat retenir els 'sense papers' durant 18 mesos. Gràcies a la mateixa proposta algú pot promoure deportacions massives com si foren cabassos de camaseques.

El doble llenguatge i la doble moral europea arriba a nivells kafkians. Una dia s'omplen la boca amb la diversitat cultural, l'enriquiment entre pobles i la necessitat que tenim de gent d'altres llocs. Un altre dia penalitzen els moviments de població que són històricament normals des d'un punt de vista demogràfic.

Després de l'ampliació de la jornada laboral a 65 hores i la possibilitat de legalitzar l'explotació, alguns il.luminats s'estan cobrint de glòria al mercat comú. Supose que qualsevol persona que durant anys va perdre alguna cosa en la lluita per alguns d'aquest drets civils estaran en estat de xoc, increduls davant tanta mostra de desmemòria.