ANIVERSARI

Avui fa 86 anys va nàixer a Burjassot Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Aquest estiu s'ha proposat fer una festa cada any per recordar el nostre poeta. L'exemple el tenim a Escòcia, on des de fa 200 anys celebren el Burns Supper. El 25 de gener és l'aniversari del seu poeta nacional Robert Burns (1759-1796). En principi l'event principal és un sopar en el qual la gent recita poemes fins que s'acaben les existències de whisky.

Unes 20 poblacions arreu del país celebraran aquesta nit el Sopar Estellés. És important que aquesta activitat arrele perquè podria significar un impuls bàsic pel nostre futur com a poble. Ahir ja vam fer un petit tast en la lectura que es va realitzar a l'Espai Vilaweb, encara que no vam trobar el poema que voliem llegir...

LECTURES D'ESTIU

Encara que la imatge convida a la lectura vora el mar, la major part del que he llegit en aquesta època de l'any ha estat dins dels avions.

'Txetxènia any III' de Jonathan Littell és una descripció crua de l'estat actual de la república del Caucas, on el culte al seu president Kadírov (recolzat per Moscou), l'extremada religiositat i corrupció fan un coctail explosiu de difícil digestió.

'La dècada prodigiosa' de Vicent Artur Moreno és una reflexió sobre el doblatge al País Valencià. Analitza la gran oportunitat perduda per instaurar un model acceptat per part de Canal 9 durant la dècada dels noranta. Va ser un pas enrere del qual tardarem molt de temps per recuperar-nos.

'Tranvía a la Malvarrosa' tot un clàssic de Manolo Vicent. Relata paisatges i personatges de la Plana als anys 50 i també t'acompanya per la València de l'època. Curiosa la mentalitat de la gent d'aquell temps on si un xiquet destacava en els estudis de seguida calia fer-lo capellà i a casa rebia sempre el millor tros de carn.

QUILÒMETRES

Viatge amb majúscules, bona organització i millor companyia! Des del passat dia 31 de Juliol hem fet una passejada pels Estats Units, concretament hem visitat 6 estats: Illinois, Wisconsin, Nevada, Utah, Arizona i Califòrnia.

Vam redescobrir Chicago i el seu metro en altura, els mosquits del llac Michigan a les afores de Milwaukee no ens van donar treva. L'aire brusent de Las Vegas ens feia sentir literalment dins un forn. Moment tràgic quan era impossible trobar cervesa a Blanding (poble mormó de Utah). La brutalitat del Gran Canyó ens va enlluernar i, com no, un mar d'autopistes ens va engolir en aquella jungla d'asfalt que anomenen Los Angeles.

També vam apendre a jugar a beisbol i ens vam enfrontar amb el desert de Mojave i a les seues rectes sense fi. Cal dir que la de la foto no pertany al desert californià sinó a Monument Valley. Tot molt bonico...de veres.

CARROS DE FOC

Del 10 al 14 de juliol vam fer una travessia espectacular pels Pirineus. En concret, dins el parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Els CARROS DE FOC uneixen tots els refugis del parc que casualment es troben en diposició circular.

Degut a les pluges d'enguany la quantitat de rierols, llacs, i cascades que vam trobar va ser important. El grup humà que vam formar fou bàsic per a que l'aventura arribès a bon port, ja que en tot moment els integrants de la colla estaven disposats a ajudar-se mútuament. Ni la pluja, ni la calor sufocant, ni la neu, res no va poder amb nosaltres. Quasi ho aconsegueix el pas del Contraix, però com veieu a la foto tampoc era tan temible.

L'itinerari no era fàcil i els gairebé 60 quilòmetres amb 9.200 metres de desnivell era per pensar-s'ho molt. L'estany negre, el pas de l'òs, la Restanca, simplement una lleugera caminada per Suïssa...

3a CURSA PER LA INTEGRACIÓ

Diumenge vam fer la darrera cursa de la temporada al Districte de Sant Andreu. Des de fa tres anys un Centre Comercial organitza casualment aquesta festa de l'esport el primer diumenge de rebaixes al mes de juliol. No és el millor mes per córrer, però també és una bona causa.

La llebre de Baldomar va començar molt ràpid i a mi em costava seguir-lo en la llunyania. Vaig aguantar-lo fins el quilòmetre cinc on es va evidenciar que si seguia aquell ritme no acabaria la carrera. Vam patir molt per la calor i el poc entrenament, però el temps de 48'30 no està malament del tot.

COM A CASA

Dimarts passat al meu antic institut van organitzar un sopar per acomiadar dues companyes que enfilen el camí de la jubilació. No hi va haver cita de Tirant lo Blanc, però fou una nit per retrobar velles cares, antics noms i posar-se al dia en segons quines línies vitals.

Com sempre en aquell centre, tot va ser amanit amb menjars sucosos i abundant vi, tot recordant el temps del batxillerat nocturn. La 'millor' terrassa de Barcelona acollia una nit màgica d'un lloc on fa temps em vaig sentir com a casa.

Per acabar, les protagonistes de l'event ens van regalar una petita llibreta que amagava un poema i una recepta. És possible trobar un present millor?

LA CATEDRAL DE LA PILOTA

Al migdia, creuant el carrer des d'una llibreria, baixem per un túnel que sembla no acabar mai. Un espai amb un parell de taules de jubilats que vigilen d'una manera pretoriana l'entrada al temple.

Ningú nota la nostra presència, aprofitem la invisibilitat per colar-nos en una mena d'església blanca i silenciosa. Tot és molt vertical, durant un segon tinc la mateixa sensació que en la Mesquita de Còrdova o la Catedral d'Amiens.

Un amable aborígen ens fa una lleuguera explicació del joc que només he seguit alguna vegada a la televisió i encara no he arribat a entendre. Assegura que el Trinquet de Pelayo és més 'bonico' ple de gent en dia de partida.