UN CAOS CONTROLAT

Aquesta és la descripció que és més adient per definir l'enorme ciutat d'Istambul. Durant quatre dies hem recorregut els seus carrers i ens hem quedat en ganes de fer moltes coses. Cada dia trobaves un indret nou que no t'esperaves. L'esmentat massatge al bany turc quasi em va costar la vida a mans d'un animal anomenat Tarnos amb pinta d'armeni. El mercat de peix a la vora de la Mar de Màrmara...tot un descobriment. La vista des de la torre Gàlata....de cine. Després, un parell de jornades a la Capadòcia, per trobar-nos amb el paissatge lunar de la Vall de les Fades. Llàstima que el nostre guia no estigués a l'alçada del viatge.

ISTAMBUL I CAPADÒCIA

Demà comencem el que serà el viatge d'aquest estiu. Turquia es presenta amb una mescla de misteri i de total convenciment que l'antiga Bizanci ens encantarà. Per altra banda, si Capadòcia m'agrada la meitat del que em va agradar l'any passat l'Atlas marroquí, ja podem estar satisfets. Seria gran poder fer un massatge en un d'aquests típics banys turcs, però ja vorem com va la cosa. Espere que els venedors al Gran Bazar no siguen tan ploms com a la Medina de Marraqueix, però això seria massa demanar. Al tornar us faré cinc cèntims de la nostra vivència. Fins aviat!

GEÒRGIA

Ahir vaig veure un senyor major que havia agafat el matalàs i s'havia instal.lat al terrat del seu edifici a Gori per evitar els bombardejos. No deixava de repetir: 'Ni Hitler es va atrevir a fer el que ha fet Putin'. Sembla ser que els problemes amb Ossètia del Sud i Abkhàzia venen de lluny. Són dues repúbliques que pertanyen a Geòrgia i on des de fa temps les relacions amb el govern de Tblisi no són molt bones. L'exèrcit georgià fou qui va atacar primer la capital de d'Ossètia del Sud, el problema és que aquesta zona és de majoria russa i van cridar al germà gran. Aleshores, Rússia ha entrat a Geòrgia destroçant-ho tot i sense cap mirament. Crec que una superpotència a part de tenir una superioritat militar incontestable cal que tinga una responsabilitat i tacte encara més gran. I d'això, Putin ens ha demostrat més d'una vegada que no en té.

LA CAPITAL DEL TORO

En el meu poble des del mes d'abril fins mitjans d'octubre cada setmana hi ha festivitats de bous i vaques. D'una banda considere que la despesa que es fa en aquesta mena de festes és exagerada i sovint poc transparent. D'altra banda no puc imaginar-me una celebració sense la inclusió d'aquest element que atrau tan de personal als carrers i barris. Pareix que ens hem quedat anclats en el passat i no aconseguim passar pàgina per fer evolucionar la festa on l'exhibició del patiment d'un animal siga considerat normal. Jo no parle de tortura, perquè no sóc un ferm detractor dels bous de carrer, però crec que aquestes manifestacions caldria que disminuiren en nombre i no a l'inrevés.

De totes maneres, avui he vist el tercer tancament de braus i tinc la sensació que si han de portar bous escuàlids, anestesiats i inofensius...millor invertir els diners en altres tipus d'activitats.

CANÇONS PER UN NOU MÓN

Ahir vam anar al Teatre Gaudí. L'espectacle es diu 'Cançons per un nou món' de Jason Robert Brown i les lletres adaptades de l'anglès al català són d'Emma. És increïble la feina que va fer durant tants mesos. Li van quedar boniques de veres.

El treball dels cantants és brutal i aconsegueixen moments màgics per a l'espectador com alguns d'ells van fer a 'Collage' al Versus Teatre fa un temps.

L'obra parla del moment en el qual estàs a punt de prendre una decisió que canviarà la teua vida. Els dubtes, les pors i el destí s'acumulen, entre tots ells cal intentar triar el camí correcte.

Fins el 10 d'Agost teniu temps per veure'ls en acció.

ROLAND GARRUT

Des de fa uns anys un dels al.licients de tornar a casa és la clàssica partida de tennis amb el meu germà. Aquestes vacances ja hem fet dues i tots dos partits han arribat al 5è set després de 2 hores i mitja de patiment en la terra batuda. Com tenim els dos, més o menys el mateix nivell, l'intercanvi de pilotes de vegades es torna genial i també els errors són garrafals en certs moments.

Diumenge 20 el resultat fou: 7-5, 6-4, 0-6, 6-7, 1-6 al seu favor. Diumenge 27 el partit va ser suspès per falta de llum quan el marcador era 6-2, 3-6, 7-6, 5-7. Demà tenim previst acabar el darrer set i serà a les 2 de la tarda perquè no tenim un altre dia per fer-ho.

Com veieu ens ho prenem massa seriosament. Val a dir que des fa un parell d'anys només he estat capaç de guanyar-li un cop, però açò està a punt de canviar perquè demà tinc una cita amb la història.

JUAN LLORIS

Anit va sopar en ma casa la representació en el meu poble de Juan Lloris (el personatge de Ferran Torrent en algunes de les seues novel.les). Milionari, fanfarró i xarrador...

Es tracta d'un senyor fet a si mateix, la pura representació de l'American Dream a la terra. Relacionat amb les més altes esferes de la plana i també de la resta del país, el seu caràcter connecta immediatament amb l'auditòri que l'escolta i aleshores começa un monòleg interminable que amenitza amb divertides anècdotes on ell és sempre el primer a riure histriònicament.
No em deixa de sorpendre que la nostra terra cree monstres per als negocis tan espavilats i al mateix temps tan perillosos al seguir la màxima que 'tothom té un preu'.