CANVI DE PAPERS

Fa menys d'un any el dirigent libi Muammar el Gaddafi no era 'encara' un dictador. El president de torn de la Unió Europea podia parlar amb ell del preu dels dàtils i de l'alimentació rica de fibra dels camells a dins una jaima enmig del desert.

Ara, a l'home li ha passat pel cap bombardejar el seu propi poble i es converteix de la nit al dia en un boig que s'immolarà a Trípoli abans de cedir el poder.

Si els països europeus tingueren fetge, els cauria la cara de vergonya!

SUKKWAN ISLAND

Hui he acabat 'Sukkwan Island' de David Vann. Vaig llegir una entrevista a l'autor a la contraportada de La Vanguardia fa uns mesos i de sobte va caure a les meues mans la traducció al català durant el nadal.

Atmòsfera engoixant, pare i fill sols enmig de la devastadora solitud d'Alaska i la natura que ho envaeix tot. També ens deixa una reflexió important sobre els límits de la bogeria, de la vida en la frontera, la civilització i com el nostre món interior canvia davant certs esdeveniments.

CARADURES

Josep Lluís Fitó és de Xàtiva, treballa a Canal Nou i des de fa uns anys era la veu de la pilota valenciana. Va decidir escriure 'Corrüptia: una regió de l'est' on reflexa el dia a dia de la política valenciana i les seues misèries centrades en el cas Gürtel.

Com a conseqüència d'aquest atreviment, el periodista ha estat rellevat de les seues funcions com a comentarista dels partits.

L'estrena al teatre de Xàtiva no va ser possible, ja que les autoritats no ho van permetre. L'Olleria fou l'escollida per poder fer-ho i després ha passat per Molins de Rei i Olesa de Montserrat.

Dijous passat al Teatre Tantarantana, el més indignant era que els discursos de (Ric, Peter, Franc i Charlie) eren els mateixos que els personatges reals van llegir davant l'opinió pública amb tota la cara dura.

A PEDRADES PER LA LLIBERTAT

Espectaculars les imatges de la plaça Tahrir del Caire on els partidaris de Mubàrak han anat a rebentar la manifestació de la gent que lluita per la democràcia a Egipte.

Els dos bàndols 'vinga la pedrà' avançant i retrocedint a estones enmig del caos. Aixecant les llambordes per llençar-les a l'oponent sense miraments. Podriem dir que la manera d'actuar de Mubàrak ha estat impresentable, enviant els seus a crear tot aquest clima als carrers que ja vorem com acaba. Tinc la sensació que el costat que trie l'exèrcit serà cabdal pel triomf o derrota de la revolta. Encara no està clar quin paper juga USA en tota aquesta història. Sembla que vol estar al plat i a les tallades.

ALGUN CONCERT MILLOR?

Divendres passat a tots ens hauria agradat obrir de bat a bat les portes de la sala gran del Palau de la Música, però ens vam haver de conformar amb les del Petit Palau.

Pep Gimeno 'Botifarra' va obrir la nit i la seua capacitat per ser autèntic van posar el llistó molt alt. Tres de les cinc persones situades a la fila 4 no l'havien sentit mai en directe i mentre la seua actuació avançava se'ls veia a la cara que s'ho passaven pipa.

Miquel Gil va començar més nerviós, supose pel fet d'estrenar repertori. De seguida va fer unes quantes pinzellades dels primers discs i el públic es va entregar de nou.

El clímax de la nit van ser les tres o quatre cançons on van cantar junts. Molt gran!

POSEU-ME LES ULLERES

Fa una setmana vam fer cap al teatre Romea del Raval per veure una obra sobre Vicent Andrés Estellés. 'Poseu-me les ulleres' és representada per la Companyia del Teatre Micalet i Miquel Gil.

Encara que, per al meu gust, abusa una miqueta dels monòlegs per part de l'actor que interpreta a Estellés, també cal dir que és la millor manera de conéixer la personalitat genial del poeta de Burjassot. L'utilització de videoprojeccions per tenir l'opinió de diverses persones, va fer possible escoltar de primera mà familiars del fill del forner i acadèmics com Jaume Pérez Montaner o el meu antic professor Vicent Salvador. El millor moment de la nit fou la combinació de 'M'aclame a tu' amb 'Assumiràs...'. Molt gran!

SOM DE LA PELITRÚMPELI

Acaba d'eixir del forn aquest nadal passat un títol que era obligat adquirir: 'Al Tall: Música per a un poble' de Victor Mansanet. M'ha sorprés perquè esperava un text molt biogràfic i centrat en la història personal dels integrants de grup de folk més important del país.

Per altra banda, estem davant d'un exercici de revisió històrica impressionant. La quantitat de dades que l'autor dóna per contextualitzar la cronologia del llibre és increïble. Tenia pensat saber moltes més coses de Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil, però al remat he acabat descobrint una llista enorme d'esdeveniments des dels anys 60 fins l'actualitat.