MAREA GROGA

Enorme manifestació a favor de l'Ensenyament i en contra de les retallades a Barcelona. La marea groga ha sortit de la Plaça de la Universitat a migdia i ha tardat tres hores en arribar a Pla de Palau.

Portem mesos organitzant activitats, casserolades, i reunions vàries, però una de les accions que més m'han agradat ha estat l'acampada que els companys del INS Rafael Casanova de la Ciutat Cooperativa han fet les dues primeres setmanes de Maig. S'ha creat un espai de comunicació perfecte per arribar al cor del barri, a la consciència de la gent i al vertader significat de la paraula solidaritat.

La marxa del dia d'avui s'ha presentat com una reivindicació legítima, un crit d'alerta per lluitar pels nostres drets i un cop a la taula per reclamar el que és just dins el món de l'Educació.

Seguirem...

POLÍTICA EN VENDA

Fa un parell de setmanes, un professor d'Informàtica i company d'Almenara va portar a l'Institut un bon grapat de taronges de tres varietats diferents. Tothom es decidia per les més conegudes i deixaven de banda unes roges amb les quals no s'atrevien (aquestos catalans). Només vaig veure la caixa, se'm van il·luminar els ulls i amb un atac d'avarícia atàvic vaig procedir a engrapar-ne unes quantes.

Recorde com el meu iaio es perdia pels horts de la Muntanyeta de la Corona i sempre trobava un bon basquet. La zona on el Tio Xurro recollia aquestos tresors preuats ha estat arrassada, ara s'anomena Polígon III i enmig d'un mar de tarongers secs s'estén un enorme cartell que ha costat 55.000€ on es pot llegir 'Nuevo Hospital de La Vall d'Uixó'. Si la Bonig o Clavell volen el meu vot, potser em vendria per un bon assortiment de sanguines.

NOVA GENT

En deu dies de diferència Leire i Mar han arribat a La Plana amb moltes ganes de viure i de fer patir als pares. Les dues ja havien parlat entre elles per decidir quin dia els venia bé sortir i dedicar el millor des seus somriures al món. Volien trobar-se a la sala de nounats, ja que els semblava una bona idea començar des d'allà una meravellosa aventura. Com diria la tieta de la Safor: 'A Good Start'.

Al remat, no ha pogut ser, ja que la del Carmadai és molt competitiva i impacient. El dia 23 va decidir no esperar a la de la Vila que es pensa molt les coses i sempre va amb calma fins diumenge passat a la nit.

Ambdues tenen en comú una bona colla de gent que les estima i celebren que la primavera encara siga un temps on passen coses màgiques.

EL FRONT DE TEROL

Fa uns dies he acabat una lectura que rondava per casa dels meus pares: 'Diario de Guerra: Memorias de un combatiente de la LXIV brigada mixta' de Juan Francisco Fuertes Palasí.

Tracta el dia a dia d'Alberto Guna, soldat de Llíria en l'exèrcit republicà destinat al front de Terol. Els noms dels pobles com Celadas, Albentosa, Manzanera i Mora de Rubielos em recorden viatges per sinuoses carreteres i el mareig posterior inevitable.

Les condicions en les que eren enviats els joves a una carnisseria eren miserables. Mai no vaig poder rebre informació de primera mà per part dels meus dos iaios que van ser convocats amb la 'quinta del biberó'...els xiquets que només amb 16 anys anaven al front. M'hauria agradat preguntar-los què van pensar aleshores, si es sentien com un ramat camí a l'escorxador o si tenien esperança de tornar.

SENIOR A L'HOSPI

Després de corregir i introduir notes de 168 examens de proves diagnòstiques durant 7h de diumenge, un concert del Senior i el Cor Brutal a l'Auditori Barradas fou un immens oasi al remat del cap de setmana.

Un altre cop barbut ens desgrana les melodies que porten mesos resonant dins del meu cap amb especial atenció 'A tremolar!' i la 'La sort adormida', encara que ens va faltar la millor composició mai dedicada a València i 'El signe dels temps'.

Relax durant el Dia del Senyor que degustem amb el xiquet de la placeta del Circo i d'una manera totalment distinta a la de l'Heliogàbal al novembre. En el seu CD hi ha una frase escrita molt reveladora: 'Aquesta música mata a feixistes' no sé si és veritat, però almenys els manté a una distància prudencial.

Noves i agradables coneixences des de Mislata i Guadassuar que fan més curta la nit i tanquen els casinos sempre massa prompte...

MANERES DE PROTESTAR

Setmana de Manifestacions contra les retallades a Sant Boi i a València que van acabar de manera diferent.

Al Baix Llobregat vam arribar a tallar una rotonda cabdal per al tràfic entre Cornellà i el Prat, després d'haver-nos tancat una nit al IES Rafael Casanova de la Ciutat Cooperativa. Caldria discutir si la mesura proposada pels altres centres de no presentar-nos als Jocs Florals municipals és una broma o realment pensen posar-ho en pràctica...però almenys tothom va deixar clara la seua postura.

Per altra banda, sembla que hi ha vida a la capital de l'Horta, després de tres dies de mobilitzacions, detinguts i càrregues policials contra estudiants de 13 i 15 anys del IES Lluís Vives. La gent s'està organitzant per protestar davant unes mesures reaccionàries les quals, venint d'on vénen, ja no ens sorprenen gens...

ELS NEOFATXES LI POSEN 11 ANYS

El jutge Garzón mai no ha sigut sant de la meua devoció. La persecució amb tortures incloses del moviment independentista català mesos abans de Barcelona 92 i el tancament d'Egunkaria al País Basc són només dues perles d'aquest personatge.

Durant anys ha cultivat una àurea d'èsser intocable que semblava poder caminar per damunt l'aigua. De ben segur que per aquest motiu s'haurà guanyat una colla d'enemics a tots els nivells que pareixen haver-se ficat d'acord per venjar-se d'ell tots a l'hora.

Tinc la sensació que amb les escoltes del cas Gürtel i l'esperpèntica investigació sobre el franquisme (On és la justícia???) algú molt poderós ha vist l'oportunitat d'apartar-lo, sense miraments i definitivament, de la primera línia del front.
No em treu gens la son, però em sap mal perquè és del Barça.