Cinc Pics d'Abril

El passat 29 d'Abril vam fer una ruta pel terme que mai no hauria pensat de fer. Només la tossuderia 'xurra' del meu germà va fer possible la fita. Es tracta dels 5 pics al meu poble (el Castell, el pic de cabres, la penya Migdia, Penyalba i Pipa)

Vam sortir cap al Castell a les 7am amb una frescor amenaçadora i el recorregut es va allargar fins les 2 i pico del migdia. Havent fet una parada tècnica en Aigualit per reposar forces. El vent fou el protagonista de la jornada que va culminar després d'haver tastat l'amarga pujada de Pipa pel cable de Fondeguilla.

Molt dur tot plegat! 

CALDERÉ

Has marxat ràpidament, sense temps a dir adéu. Ens has deixat orfes de la teua bonhomia, dels teus savis consells i anécdotes incomptables. Per sempre formes part del nostre univers i de les coses bones que ens han passat a la vida.

Mons pares el van conéixer abans en aquell xicotet pis del barri de Sant Antoni  on el destí ens va tornar a juntar molts anys després. Tenies sempre el sarcasme afilat i la porta oberta per a qui volgués arribar.

Els sopars de dijous d´un partit que ja no existeix ens van acostar definitivament i les felicitacions després de fer un basquet gegant de camaseques van fer la resta.

Només puc dir que has fet millor a les persones que has conegut. Prometem pujar de tant en tant a la caseta de Mel a vigilar les oliveres.  Tots et trobarem a faltar en el ´morsar´ de dissabte al Racó o a lo de Mario. 

No pagues tu aquesta vegada...ja ens encarreguem nosaltres de recordar-te.

ONDA I FANZARA

Dilluns 31 d'octubre estava marcat en roig per fer una excursioneta en família cap a Fanzara. El problema principal era on dinar, però l'expert del carrer calvari va tirar dels seus contactes per trobar un oasi enmig d'Onda. Cal dir que l'olla de fang on l'arròs en llamàntol es va presentar va fer esvair tots el dubtes que teníem sobre la idoneïtat de triar el plat. Fou memorable...

Havent dinat, la 'curruca' es va dirigir per la carretera de Montanejos cap a Fanzara on ens esperava pacient el MIAU (Museu Inacabat d'Art Urbà). Feia mesos que tenia aquesta escapadeta al cap i quasi som els darrers de la família en venir, però val la pena. Un poble que s'organitza per treure l'art al carrer i deixar-lo de manera perpètua en els seus murs i parets. Una idea genial per dinamitzar l'interior de Castelló i donar-li un gran injecció d'autoestima. 

HISTÒRIES DE LA FRANÇA

Portava 12 anys passant per davant la seua porta i mai no havia entrat per veure que s'amagava darrere d'uns vidres opacs dels anys 70. En aquest últim any, he trobat una barberia absolutament genuina just al costat de casa i regentada per tot un personatge.

Benito té 81 anys i és de Guadalajara. Fa 49 anys que talla cabells i perfila barbes amb navaixa al carrer Vallhonrat. Cada cop que seus a la seua mítica cadira d'afaitar no saps mai cap on derivarà la conversa. Aquest home és història viva del barri. Pot parlar de quan van tancar l'escorxador del Parc Joan Miró, quan guardaven carbó al soterrani de l'antic edifici de la seguretat social del Paral.lel, de l'escola que van tancar al carrer Font Honrada, etc...

Sovint amb els perruquers i els taxistes no m'agrada xarrar massa, m'incomoden els silencis que sempre sorgeixen en diàlegs forçats en determinades ocasions. En aquest cas, marxes amb la sensació que potser hauries pogut treure-li més informació sobre aquesta zona popularment anomenada com la França Xica.    

MAI NO SERÀS TAN MENUT

Dilluns 5 d'Octubre vas arribar amb deu dies d'antelació a la Clínica del Pilar del carrer Balmes i només en un mes has omplert els nostres dies de tendresa, responsabilitat, amor i un sentiment infinit de protecció.

Són dies d'observació i de fotografies mentals per recordar un gest tan banal com un badall o una ganyota que ens sembla una rialla. Ens anem coneixent i la conclusió no potser cap altra. Com diu la Laia: No es pot ser més guapo!

A més a més, una idea evident i al mateix temps demolidora és el fet palpable que mai no seràs tan petit com ho ets ara. Com diu Sènior a 'El bon any': ara em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. 

BONA DOSI DE NOSTÀLGIA GOLA AVALL

Retrobar-te amb els amics de fa més de 30 anys sempre és una alegria o un miracle...segons com es mire. En alguns casos, et trobes amb la barrera del temps que t'impedeix aprofundir en la conversa, et quedes amb un diàleg banal i superficial sense massa coses a dir. Afortunadament, això no ocorre amb la majoria, tornes a sentir que 'abans, molt abans' pertanyies a un barri sense ser del barri, passejaves per uns carrers que no eren els teus, però estimaves una gent que era la teua gent.

    

Divendres passat dia 7 d'agost vam organitzar un partidet i soparet per tornar a veure'ns i fou especial. Molts viuen a prop uns dels altres i queden més sovint, però som alguns pocs exiliats que no tenim eixa sort. Una nit d'estiu patint una lleugera tronada amb una xafogor contundent ens va traslladar durant unes hores a un col.legi aïllat i rodejat de tarongers. 

DE SANTA COLOMA A ROMA

Del 15 al 19 de Juny vam acompanyar un grup de 60 xiquets/es de 4t d'ESO a passar uns dies a Roma. Van ser uns dies molt cansats de caminar molt i dormir poc, però ens ho vam passar d'allò més bé i tothom va tornar a casa content.

 Fa uns anys, havia fet la meva primera visita a Itàlia a Milà, Florència, Pàdua i Venècia, però Roma restava com aquella gran desconeguda. La veritat és que podries estar perfectament una setmana sencera i no vore-ho tot. Sovint vaig recordar les classes d'un professor d'història de l'art a COU que ja no recorde el nom i on vaig fer el millors apunts de la història.

En la foto ens trobem a la Piazza Navona que era el punt estratègic de trobada, llàstima que la Fontana di Trevi fos una gran decepció. Per oblidar, el viatge de tornada en vaixell pels marejos i la mala mar que vam tenir. Conclusió: amb bona gent es pot anar a qualsevol lloc.