ALEJANDRO FONT DE MORA

Aquest senyor és forense! Aquest senyor és Conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana! I a més a més d'èsser forense i conseller...aquest senyor rebenta els plens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per continuar amb el conflicte lingüístic i amenaça els docents que tinguen la intenció de donar l'assignatura d'Educació per la Ciutadania en valencià o castellà.

Aquesta darrera notícia té l'origen en el fet que el PP no està d'acord en l'obligació d'impartir Ciutadania i per enterbolir o ficar pals les rodes al seu ensenyament, utilitza l'anglès. Així el govern valencià es cobreix l'esquena dient que l'anglès és important i que és la llengua del futur i bla, bla, bla....

La vertadera raó és que no volen donar una assignatura on potser es parla de l'amor entre persones del mateix sexe, d'avortament, de la diversitat cultural o religiosa, on s'ensenya els xiquets a ser lliures i pensar per si mateixos....

TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS

Ja feia temps que volia penjar un poema de Pere Quart que s'anomena 'Tirallonga de Monosíl.labs'. El vaig descobrir, recitat per Carles Rebassa, en un concert de Toti Soler que presentava el seu disc 'Deu catalans i un rus'.

Va ser un treball del 2005 on apareixien cançons d'Ovidi i d'una sèrie de poetes com Blai Bonet, Pere Quart, J.M. de Sagarra, Vicent Andrés Estellés i Vladimir Maiakovski (el rus). L'estructura de l'espectacle i del disc era una cançó recitada per Carles Rebassa i una cantada per Ester Formosa intercalades.

No podria destacar una cançó per sobre les altres, però hi ha una desgarradora que es diu 'La baralla de la vida i jo' on sura la temàtica d'una malaltia i la manera d'enfrontar-s'hi del pacient. Senzillament Brutal!

MENAIX A TRUÀ

Han tornat! Després de sis anys de silenci, els Menaix a Truà treuen nou disc. Serà difícil que milloren els dos anteriors 'Menaix a Truà' (2000) i 'Petits Moments d'Estricta Simpatia' (2002). Com sabeu els tres components d'aquest grup són Juanjo Muñoz (Gossos), Cris Juanico (ex Ja T'ho Diré) i Toni Xuclà.

Els vaig vore en directe a l'Espai de Travessera de Gràcia, crec, a finals del 2002 i va ser molt gran. Va ser la manera de redimir el concert d'abril del 2000 a la Plaça de Bous de València on actuaven Brams i Ja T'ho Diré i que es va suspendre per una amenaça de bomba (coses del cap i casal). De fet, aquell any fou el darrer que l'Ajuntament va cedir la Plaça per actes no afins al règim. Encara que no tenien res a veure ambdós concerts, només un nexe d'unió sorgia entre bastidors: Tòfol Juanico.

Un dia dedicarem una entrada a recordar aquells busos de les 7am en direcció Riu Sec on vam descobrir un grup menorquí, la música dels quals recorria la plana en el llunyà hivern del 97.

CAP PERSONA ÉS IL.LEGAL

Ara resulta que els vividors o fartons de vida llarga de Brussel.les se'ls ocorre que per millorar les relacions amb els països del tercer món, cal una nova llei d'immigració amb la qual es permet a l'estat retenir els 'sense papers' durant 18 mesos. Gràcies a la mateixa proposta algú pot promoure deportacions massives com si foren cabassos de camaseques.

El doble llenguatge i la doble moral europea arriba a nivells kafkians. Una dia s'omplen la boca amb la diversitat cultural, l'enriquiment entre pobles i la necessitat que tenim de gent d'altres llocs. Un altre dia penalitzen els moviments de població que són històricament normals des d'un punt de vista demogràfic.

Després de l'ampliació de la jornada laboral a 65 hores i la possibilitat de legalitzar l'explotació, alguns il.luminats s'estan cobrint de glòria al mercat comú. Supose que qualsevol persona que durant anys va perdre alguna cosa en la lluita per alguns d'aquest drets civils estaran en estat de xoc, increduls davant tanta mostra de desmemòria.

XVIII CURSA VILA OLÍMPICA

Ahir, per primera vegada en tot l'any, vaig baixar de 46 min en els 10km. La fita ha estat aconseguida en una nova cursa que no coneixia. La Cursa de la Vila Olímpica eixia de l'Avinguda Icària i més o menys recorria els mateixos amples carrers de la Cursa del Poble Nou al setembre. En aquest cas sense la botifarrada multitudinària de rigor.

Els primers quilòmetres han passat amb una sensació espectacular de 'torrija' matinal. Però a partir del 4 m'he sentit bé i he anat tirant. He tingut una xicoteta confusió amb un 'grenyut' que anava més que la llum, però res més...

Mítica ha estat la tornada a casa amb el Bus nº41, una inesperada troballa dins la fauna atlètica que esmoza asfalt dominical.

Aquesta foto, no és d'ahir, sino de la primera volta a peu de 10km que va acabar el nostre estimat Florian. Fou en la Cursa de la Mercè del 2006. En honor a ell i als escandalosos entrepans de botifarra de ceba que sovint ens fem a la Plaça Navas....Salut Flo!

SI+NO

Avui voldria felicitar uns companys de tota la vida. Uns amics que sempre apareixen quan evoquem els moments mítics dels vells temps. I cal fer-ho així perquè han estat seleccionats per optar a la III edició dels Premis Ovidi Montllor en la modalitat de grup revelació.

Ja sé que els SI+NO no han guanyat res, ja sé que normalment els premis no tenen ningun sentit i que sovint canvien a les persones. Tot i això, m'abellia dedicar-los aquesta entrada perquè des del dia en que Vladi em va ensenyar un grapat de lletres, sempre vaig pensar que eren molt bones. Només era qüestió de temps i d'esforç que sorgiren els fruits.

LA UTOPIA DESARMADA

Ahir vaig estrenar el recentment adquirit pack de 4 DVDs d'Info TV amb el reportatge 'La Utopia Desarmada. Memòria d'un País Valencià Republicà'.

Impressionant els relats d'alguns supervivents de l'arribada de les tropes feixistes al port d'Alacant on encara milers de persones tenien l'esperança d'embarcar cap a l'exili. Hi havia gent que es llançava a les aigües intentant, sense èxit, arribar a qualsevol vaixell salvador. Hi havia gent que es disparava un tret per no enfrontar-se als rebels nacionals. Segons diu una dona major en una de les entrevistes, per ella, fou pitjor l'exili interior que l'exterior.

Trobem moments especials quan es narra l'ambient de la Ciutat de València l'any durant el qual va ser capital de la República. Semblava que tot era possible...

A més a més, estic llegint un assaig sobre la influència del diari ABC en l'opinió espanyola des del 1916 fins el 1936. Les barbaritats que diuen alguns periodistes d'aquest mitjà d'informació són vergonyoses. Això, em reafirma cada dia més quan escolte Raimon dient: 'Nosaltres no som d'eixe món...'

BLOWIN' IN THE WIND

Algun dia els jutjats de Nules tindran la santa ocurrència de fer el seu treball? Algun dia deixarà de regnar a la Plana de Castelló el cacic mafiós de 'cinc i mig'? Algun dia la justícia passarà per damunt de la llei del més ric i espavilat?

És vergonyós com l'anomenat Cas Fabra crema a les mans dels jutges, com han passat set magistrats diferents i ningú no és capaç d'avançar una miqueta en la resolució final d'aquest presumpte delicte contra l'Administració Pública i Frau Fiscal. De què/qui tenen por?

Quants anys caldrà esperar per saber si el Consell General del Poder Judicial se li passa pel cap enviar a Nules algun jutge competent per aprofundir en la investigació?

Com deia Bob Dylan: 'The answer is blowin' in the wind'...

JOSEP VICENT MARQUÉS

Ahir va morir el sociòleg Josep Vicent Marqués autor del llibre 'País Perplex'. El vaig vore un parell de vegades a l'UJI i en uns Premis Octubre. Sovint anava a la biblioteca del meu poble per llegir la seva columna al Levante. És curiós perquè sempre m'havia semblat més major del que realment era.

Recorde que eixia en el famós reportatge del 30 minuts de 1997 'Valencians: cosins o germans' donant una explicació racional al blaverisme. Cal dir que ací també apareixia l'exsecretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders Joan Brusca de Benicarló que també va faltar enguany.

Tinc la sensació que se'ns estan acabant els homenots...

Premis Poesia Ciutat de València 2005-06

Aquesta setmana he devorat un parell de poemaris que van ser el meu regal de Sant Jordi. No em considere un gran lector de poesia, de fet, no sóc un gran lector en res. Passe per damunt d'ella massa ràpid i sense la calma necessària per degustar-la.

De totes maneres, voldria presentar-vos el primer llibre de Maite Insa 'El Poema és sobrer' i la darrera obra del nostre mestre Manel García Grau 'Constants Vitals'. Totes dues van ser guardonades amb el Premi Ciutat de València.

El fet que siguen al mateix temps el primer i darrer llibre dels autors, fa pensar en una línia imaginària que uneix ambdues obres i trajectòries. Açò també ens parla de la capacitat de regenaració de la llengua i de com el destí ens nega la presència d'un poeta per regalar-nos un altre.

25a Mitja Marató de Vila-real

Avui era dia gran a la plana perquè es celebrava la 25a edició de la Mitja Marató de Vila-real. A les 9 del matí uns 500 participants hem desafiat el sol, la calor i l'asfalt per patir/gaudir durant uns 21 quilòmetres interminables.

Enguany han canviat el recorregut que passava pels grisos carrers dels polígons industrials per un circuit urbà prou animadet. Córrer per les vies anònimes de Porcelanosa com vam fer l'any passat és un exercici de soledat i tristor que dins el poble es transforma en l'energia positiva necessària per acabar la cursa.

Al remat, he acabat amb un crono de 1h 37min i per sort les temudes rampes han aparegut a l'arribada i no abans. Comparat amb el temps a la Mitja de Castelló de Novembre he anat un minut més ràpid, però l'any passat a Vila-real vaig fer 1h 36m. En total, que estic millor que al novembre, però pitjor que l'any passat.