Aquesta setmana he devorat un parell de poemaris que van ser el meu regal de Sant Jordi. No em considere un gran lector de poesia, de fet, no sóc un gran lector en res. Passe per damunt d'ella massa ràpid i sense la calma necessària per degustar-la.De totes maneres, voldria presentar-vos el primer llibre de Maite Insa 'El Poema és sobrer' i la darrera obra del nostre mestre Manel García Grau 'Constants Vitals'. Totes dues van ser guardonades amb el Premi Ciutat de València.
El fet que siguen al mateix temps el primer i darrer llibre dels autors, fa pensar en una línia imaginària que uneix ambdues obres i trajectòries. Açò també ens parla de la capacitat de regenaració de la llengua i de com el destí ens nega la presència d'un poeta per regalar-nos un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada