De vegades em passa que estic vivint un moment històric i no m'ho prenc com a tal. No sóc consciènt que en els propers anys es parlarà molt d'aquesta setmana i estic passant per ella sense parar molta atenció i sense donar-li molta importància.L'elecció d'Obama és importantíssima i d'una rellevància brutal, però crec que farà coses i redreçarà certes polítiques en la mesura en que el deixen. Mon pare sempre diu que una cosa és predicar i l'altra és 'dar trigo' i encara que me rebente té més raó que un sant.
El que més rabia em dóna és el fet que l'opinió pública americana haja elegit el seu candidat en resposta a una estructura econòmica determinada. Potser un tant per cent de la població s'ha sentit inspirada pel candidat demòcrata, potser el seu discurs els ha obert els ulls i han vist clarament que calia un canvi. Però tot açò no és cert.
El més fort és que la majoria ha elegit per culpa de la crisi. Sempre hi ha canvis als governs d'Estats Units en moments així. És realment frustant que la mentalitat imperant siga aquesta perquè per mi no hi havia color entre un i altre aspirant. Ni punt de comparació.
6 comentaris:
Però hi ha una cosa certa: és molt més mona la dona de McCain que la de Obama. Encara que la de Obama és més mona que la Palin.
Ja veig que tens una gradació o llistat de primeres dames molt alicatat. La Botella estaria al nivell d'eixes?
Vinga ben, a veure si tu eres capaç d'explicar-me que esperen els Europeus d'Obama per a que estiguen tan il·lusionats amb ell. Ja ho he preguntat a diverses persones i no acaben de concretar res més, l'únic que han sabut dir-me es que McCain era molt pitjor, i això, a mi, no em dona cap esperança.
Au.
A nivell internacional la seua política no canviarà. Presidents de tota mena han tingut la seua guerra, han anat pel món com autèntics "caps mundials", etc. Això no canviarà...tot i que crec que el que desapareixerà serà la "grima" internacional que provacava el subnormal de Bush.
A banda d'això, si fa realitat determinats aspectes de millores socials que ha anat predicant durant la campanya, igual en 4 o 8 anys els nordamericans semblaran persones normals i tot...i no aquesta colla de frikis que són.
No cal oblidar que 56 milions de persones volien que un airgamboy fora president.
Massssssóóóóóóó salut!
Home...Masó....ZP està com a boig amb Obama perquè Bush no li feia ni puto cas i se pensa que en el 'mascarat' li anirà millor.
És normal que estiga il.lusionat. Encara que passarà el mateix amb este, però almenys pot vendre que no que juguen al truc tots els diumenges i que és tot amor.
I no crec que tota Europa estiga tan encantada amb ell perquè per exemple, els països nòrdics, Berlusconi i alguns països de l'Europa de l'Est estaven molt contents amb Bush. El que no sé com reaccionarà és el fatxa de Sarkozy que té cops amagats.
El tema és que té tanta faena en Guantánamo, Irak, Afganistan, Orient Mitjà, les hipoteques fraudulentes, etc...que ja vorem com s'ho fa. Almenys, esperem que no bombardege una fàbrica de Sudan com va fer Clinton per tapar lo de la Levinsky.
Au. Asgarrats!
La Botella no entra en la llista de les 40 principals :D
Una cosa bona que te, no ho oblidem, és que és negre i fill d'un emigrant. Si és capaç d'arribar a president en un pais tan carca com els USA, vol dir que es pot fer quansevol cosa. I aquesta és, jo crec, la causa del recolçament incondicional de mig món al Obama.
El que no entenc és com pot ser que hi hagi aquesta dèria per Obama en un pais on Bush ha estat triat dos cops. Si els votants són els mateixos!
Publica un comentari a l'entrada