Tot va passar el dia 31 de desembre en els darrers metres de la Sant Silvestre Vallera. La cursa no arriba als dos quilòmetres i s'acaba en un bufit, però històricament era l'única que corria durant tot l'any i al ser la 25a edició era bonica de fer.Em trobava en els últims 100 metres i ja l'aire començava a faltar, quan de sobte, vaig albirar un 'rodaoret del toledo' que corria uns metres davant de mi enfundat en un coent xandall verd, roig i groc de la mili. Estava arribant i no me donava la gana que un pisterec que s'atrevia a córrer amb aquesta indumentària atravessara la línia d'arribada abans.
En fin...que vaig apretar una miqueta i el vaig deixar enrere. Una cosa és que els corredors vagen disfressats amb peluques i bovaes, però lo que està bé, està bé!
2 comentaris:
Això m'ha fet recordar una falca publicitària que fien, a mode de conya, fa anys a "El matí i la mare que el va parir", quan el presentava Llucià Ferrer, on feien conya amb els recopilatoris de música disco, i un dels discos es deia "Portoelxandaldelamili compilation" jajaja brutal. Ahí germà, ahí, tu deixant-te el físic per la cusa. Ma qu'eres bragat!
i damunt no me vau veure passar...ma que sou asgarrats!
Publica un comentari a l'entrada