De vegades tornes a llocs que recordaves diferents, travesses carrers que semblaven iguals i sempre, al remat, acabes en un estat de perplexitat crònica.Andorra la Vella tenia, en principi, un cert regust a indret familiar. Era el tercer o quart cop que la visitava, però feia moltíssims anys que no passava per alli. Tants anys que la meua ment no tenia estructurat el mapa de la ciutat. Era com si fos el primer dia i en certa manera ho va ser.
Aquest primer contacte amb un nou poble va esdevenir tràgic perquè vaig tindre la sensació d'entrar dins del trencaclosques gegant del capitalisme. Tot val, tot es compra tot es ven. tot i tothom té un preu. Ja m'havia passat abans passejant per Broadway, el Gran Bazar, Oxford Street o els Camps Elisis. Ara l'Avinguda Meritxell s'ha unit a aquest grupet de llocs tant captivadors i inquietants on només cal dir un preu i ja estàs dins la roda.
1 comentari:
cabró, que havia perdut l'adressa del teu bloc!
Publica un comentari a l'entrada