Fa sis anys vam ser batejats d'aquesta manera per un moment puntual de germanor, una xicoteta estona de cel on no faltava ningú, una celebració puntual que ens va fer passar a la història amb el títol d'aquesta pel.lícula femer.
Avui, la suposada lliga s'ha tornat cendra. No hi ha cap rastre dels homes que la van fer possible. Com pot ser que un grup humà caracteritzat pels seus forts vincles es perda en un periode tan curt de temps? Les converses esdevenen banals, els punts en comú són distàncies insalvables i el desinterès creixent ho amara tot.
Ahir va ser l'aniversari i ho vaig recordar, però em va fer mandra felicitar-lo...
3 comentaris:
touché...
jo també ho trobe a faltar.
Pues si hermano...caldrà buscar-se coses a fer a l'agost. Tu estaràs prou ocupat l'any vinent. Ñeeee....
El foc fàcilment és torna brases, però les brases es poden tornar de nou foc...
Publica un comentari a l'entrada