EL PAPA MALEÏT

Qui millor per parlar del Papa Luna que un fill de Benicarló? Manel Garcia Grau ens conta com es va esdevenir el Cisma d'Occident a l'Església entre els segles XIV i XV. Com Peníscola arribà a ser la plaça forta del Papa que va plantar cara a mitja Europa.

La història està plena de traïcions, aliances i alta política de l'època. També apareix Sant Vicent Ferrer que feia de conseller de Benet XIII fins que va portar la contrària al seu cap.

És una oportunitat única per descobrir temples com el de Santa Maria a la Tinença de Benifassà o el de Sant Miquel de Cuixà a prop del Canigó que ens sonen llunyans, però també són les petjades que ens han fet arribar fins ací.

VALÈNCIA DINS LA TEMPESTA

'València dins la tempesta' de Gonçal Castelló és una visió general de l'ambient del Cap i Casal durant els anys 30. Una societat convulsa que bollia d'activitat política i cultural les 24h del dia. El llibre està ple de salts en el temps que per una banda ens mostren l'època de la 2a República (com tot es va encaminant poc a poc cap al fatal desenllaç) i per altre costat trobem la dura narració de la primera línia de foc al front de Terol.

Cada vegada que m'endinse per textos relacionats amb la guerra civil veig que els valencians hem tingut molta mala sort (sense comptar amb la teoria de que cada poble té el que és mereix). El mateix juliol del 36 quan tot va començar, el nostre estatut estava en tràmit parlamentari i justament quan les tropes feixistes van guanyar, els aliats que estaven a les beceroles de la Guerra Mundial no van actuar contra Franco i el van deixar fer. I després diuen que els devem alguna cosa als americans...

BACK TO BACK

Fa tres anys vaig fer el record personal en els deu quilòmetres en aquesta mateixa cursa. Aquell dia havia sopat xinès la nit anterior i no estava especialemnt preparat, però no sé com m'ho vaig fer per acabar en 41'30. Crec que sortir tan endavant a la línia d'eixida i aguantar més o menys el ritme dels bons...va obrar aquell xicotet miracle.

Diumenge vaig tornar a la Jean Bouin després d'una decepcionant experiència l'any passat (48'08) i amb un patiment moderat la vaig acabar en 45'58. Els primers cinc quilòmetres molt ràpids, massa. En els cinc següents vaig necessitar de la llebre de Baldomar per acabar com un senyor. Definitivament he de tornar als entrenaments a Montjuïc...