Segona cursa de 10 quilòmetres de la primavera després de la dels Bombers a finals d'Abril i patiment dels bons a Sant Cugat. Era una típica volta a peu per rodar tranquil i no pensar massa amb el temps perquè l'entrenament ha estat nul i el més de Juny convida a no passar-se massa degut a la calor.
Moltes costeres i males sensacions durant els minuts que ha durat la tortura. Un darrer esprint per baixar de 50 min no pot amagar el fet que cal tornar a l'asfalt el més aviat possible. Quin final més lleig tindrem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada