Teresa Pàmies va morir la passada primavera i el meu petit homenatge ha estat la lectura del Premi Josep Pla del 1970 'Testament a Praga'. En aquesta obra, l'escriptora de Balaguer té un diàleg estructurat com un diari amb el seu pare Tomàs Pàmies.
És curiós com ens trobem davant de dos exilis diferents (París i Praga) i dos maneres d'entendre el comunisme. La memòria de Tomàs ens parla de l'ambient de preguerra i de principi de segle en l'atmòsfera rural lleidatana.
Caldrà indagar una mica més en els seus llibres, ja que 'Amor clandestí' 'Jardí enfonsat' i 'Memòria dels morts' resten pacients als prestatges de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada