HOSPITALET A LA NIT

Dissabte passat vam córrer una cursa que és el primer any que s'organitza: La Cursa Nocturna Ciutat de l'Hospitalet. L'eixida i l'arribada es trobaven a la Plaça d'Europa on els darrers anys s'ha aixecat una espècie de 'City' londinenca amb gratacels, centre comercial i l'arxifamosa botiga sueca dels 'hot dogs'.

La nostra missió era completar la volta curta de 5 quilòmetres amb les dues noves incorporacions a aquesta dèria de la suor i l'asfalt. Ho van fer molt bé, amb un temps de 31'40. Només en la darrera recta van necessitar de recolzament psicològic. Tota una fita per a elles que no podran mai més treure's de damunt la passió per córrer.

SABER MOURE'S

És increïble com els mitjans es posen d'acord en certes coses i només insinuar una opinió contrària sembla un sacrilegi o una falta de trellat important.

Ahir mateix va morir Juan Antonio Samaranch Torelló. Per tot arreu plouen lloances, bones paraules i discursos d'homenatge. Encara estic esperant que algú que no siga Vilaweb done una visió distinta i que presenten el personatge com un 'espavilat' exfalangista amb predilecció pel poder i el canvi de jaqueta. A més a més durant els seus anys en el COI nombrosos rumors de corrupció van sacsejar aquesta institució i mai ningú no ha intentat aclarir aquestes acusacions.

En la foto observem el nostre protagonista l'any 74, com a president de la diputació, durant la celebració de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36. Quasi res...

LES CATACUMBES DE LA MARATÓ

Ahir vaig fer una visita turística a les entranyes de la Marató de Paris. Vam començar amb tots el Camps Elisis plens a vessar amb 40.000 persones, trepitjant la pedra i gaudint d'una fresqueta intermitent. La primera hora va anar com la seda amb bon ritme, encara que la vaig fer en solitari perquè havia perdut al personal a les primeres de canvi.

De sobte al km10 ens tornem a retrobar abans d'arribar al Bois de Vincennes. Molèsties massa matineres al km15 i primers avisos del que passa quan la preparació no és la correcta.
Quan navegavem sense pena ni glòria pel quilòmetre 28 la gasela orelluda té un atac de ciàtica terrible que li impedeix córrer amb normalitat. Aquell és el moment decisiu, si hagués anat endavant potser hauria fet 4h 15m, però la veritat, em va fer mandra estar quatre dies sense poder moure'm i damunt empitjorar la meua marca de fa un mes a Barcelona. Decidim caminar fins al final de la cursa veient com tothom ens passava i bevent vi en totes les paradetes del temut mur a partir del quilòmetre 30. Al remat un temps de 5h 25min que ens deixa un regust amarg i amb ganes de tornar...

CAN SOLER-SABORIT

A la llibreria, sempre li deixava la faena més bruta. Quan em trobava algun problema amb els albarans, les factures o l'inventari...la seua cara dibuixava un gest de cansament fingit i m'ho explicava per enèsima vegada amb més paciència que un sant.

Se'n va part de la meua família durant aquest anys a la gran ciutat. Junts hem escrit una història farcida de riures, curses, bona cuina i millors moments. M'han permès gaudir dels xiquets passant vesprades divertidíssimes i esgotadores. Tolosa de Llenguadoc els espera per obrir una nova etapa plena de menjars sucosos per tastar i mitjanes fredes per recordar que un dia els llibres ens va unir i ja serà molt difícil no passar per Occitània sense fer parada i fonda a Can Soler i Saborit.

UNA DE LES PRIMERES DE BUTXANA

La imatge que em ve al cap quan parle de Ferran Torrent és a la pel.lícula de 'Gràcies per la propina' en el moment que passa la processó i el personatge de Santiago Ramos menjant tranquil.lament el pernil furtat de Cal retor la nit anterior.

Ja porte uns quans anys llegint l'obra del novel.lista de Sedaví i aquesta setmana he afegit un dels primers títols a la cistella. 'Penja els guants, Butxana' no s'apropa als llibres que més m'han agradat d'ell com són 'L'illa de l'holandès', 'Societat limitada' o 'La vida en l'abisme', però sempre és entretingut viatjar als locals més sòrdids del Cap i Casal i descobrir el rerefons fosc d'alguns personatges amb molta corbata i molta poca vergonya . Al final, tens la sensació que és més del mateix, però és una temàtica de la qual no et canses mai.

LA SEGONA MARATÓ

Quina seria la cosa positiva de fer una marató sense haver entrenat massa? Es pot fer només rodant uns quants dies a la cinta de córrer del gimnàs? Quin podria ser el desig de patir una tortura que s'allarga durant 42 quilòmetres i 195 metres?

Amb un mes de preparació, 10 dies de lumbàlgia i un insistent dolor al bíceps de la cama dreta des del quilòmetre 4...se m'ha ocorregut acabar aquest matí la Marató de Barcelona en un temps gens dolent de 3h 59min. Els primers 10 han sigut massa ràpids mentre la conversa amb Cris feia més agradable l'estona. Sense deixar el ritme ascendent he fet la primera mitja en 1h 54min. La llebre de Baldomar m'ha acompanyat en uns difícils 25 a 30. I a partir d'ahi m'he enfrontat com he pogut al 'mur'. Fins al 36 bé, però els darrers 5 la cosa s'ha posat lletja. Calambres a la Plaça de la Catedral i estrabada muscular a Drassanes. He arribat amb les forces justes i jurant que la propera la prepararé millor.

LECTURES I ELECCIONS

Aquesta setmana s'han celebrat la primera volta de les eleccions rectorals a la Universitat de València. En principi hi havia dos candidats (Antoni Furió i Vicent Soler) que representaven una certa idea de país que sempre ha estat el cavall de batalla d'una de les poques, potser l'única institució no controlada per la dreta que governa impúnement des de fa 15 anys.

El resultat ha sigut decebedor, tots dos candidats sembla que s'han anul.lat mútuament i s'han vist privats d'accedir a la segona volta. Vicent Partal ho comentava ahir en el seu mail obert.

Aquest fet podria emmarcar-se dins la lectura necessària de dos textos actuals que tenen el mateix fil conductor: País Valencià, Segle XXI, Noves reflexions crítiques i Ara, País Valencià, Reflexions de la generació que ve.

Un col.lectiu de persones que es pregunten cap on va el país, si cal redreçar-lo, si està perdut, si encara batega. Un conjunt de pensaments al voltant d'una idea de societat que pareix amerada pel tsunami blau.