TEMPS DE CIRERES

La setmana passada vam fer una escapada a Sant Climent de Llobregat per aconseguir una de les fites anuals que t'indica la proximitat de l'estiu: un bon grapat de cireres. La 'fartà' durant 3 dies d'aquesta fruita associada a Moncofa i als seus blavons, ha ajudat a preparar la meua dieta per a la Mitja Marató de Vila-real. Feia dos anys que no la completava i al igual que a Sitges al Gener, l'he feta sense entrenar massa. Enguany hem començat a les 8'30 del matí i no hem patit tant la calor que a migdia era sufocant. Ha estat una cursa intel.ligent, controlant el temps per quilòmetre i buscant desesperadament les ombres dels carrers empedrats. El sopar del dissabte fou bo, l'esmorzar de diumenge també i no em vaig deixar portar per massa alegries en el ritme de carrera al principi de tot. Finalment, 1h 44min que no està gens malament per a l'entrenament que portava.

O CAPTAIN! MY CAPTAIN!

Sempre havia cregut que mentre ens donava classe representava un personatge ben après amb tota la seua parafernària del seu accent perfecte i gestos minuciosament assajats. Ens presentava la Història de la Llengua d'una manera rigorosa, ponderada i sabia fer-se entendre encara que l'Old English fos realment indigest. Va descobrir-nos qui era Venerable Bede, Chaucer, King Alfred the Great, Beowulf, etc... i nosaltres seguiem el fil de l'explicació amb una mescla d'admiració reverencial i fam de coneixements.

Aquesta setmana ens ha deixat Xavier Campos i amb ell se'n va una part de la memòria dels millors anys de la nostra vida. Un trosset de cor que ens fa una miqueta més orfes i ens mena a llegir Walt Whitman.

EL REI NU

Aquest personatge ahir va dir la gran frase de la primavera: 'Soy Honrado, desde Finisterre al Cabo de Gata'.

No contesta preguntes de periodistes des del gener, es troba sempre perdut pel món inaugurant i posant per a la foto. No apareix per les Corts a les sessions de control i quan ho fa, ve tot Déu a aplaudir-lo com si fóra una estrella del rock. No m'explique en quin món viu, de veres, pense que tota la façana virtual de la política que representa l'ha engolit definitivament. El seu somriure forçat se li dibuixa en un semblant preocupat i seriós que tracta de defugir.

Navegant constantment en el cinisme, la resta del seu partit tanca files sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya. Crec que no trobarem el xiquet innocent que alçarà la veu i reconeixerà que el rei camina desorientat en la més absoluta nuesa.

DAVANT LA PROCESSÓ

Diumenge el vaig tornar a trobar. No el vaig conéixer fins que em va cridar pel meu nom a un metre de distàcia. Va ser una salutació breu i amistosa que no va durar més d'un minut. Portava ulleres de 'xalao' i el seu cos restava lluny d'aquella flaire d'Hèrcules de mitja capa que sempre l'havia acompanyat. Passejava carrer amunt amb la dona empenyent un cotxet de nadó.

Recorde les seues ànsies per demostrar que era el millor. Li donava igual que fos un combat de judo, un partit de tennis, una baralla de discoteca o un simple joc d'estirar la corda. Les seues maneres eren cavernàries i brutals, però ho arreglava tot amb un riure profund i sincer. Simplement, desitge que el seu viatge durant 20 anys per arribar a ser el més 'grande' haja valgut la pena...

HOSPITALET A LA NIT

Dissabte passat vam córrer una cursa que és el primer any que s'organitza: La Cursa Nocturna Ciutat de l'Hospitalet. L'eixida i l'arribada es trobaven a la Plaça d'Europa on els darrers anys s'ha aixecat una espècie de 'City' londinenca amb gratacels, centre comercial i l'arxifamosa botiga sueca dels 'hot dogs'.

La nostra missió era completar la volta curta de 5 quilòmetres amb les dues noves incorporacions a aquesta dèria de la suor i l'asfalt. Ho van fer molt bé, amb un temps de 31'40. Només en la darrera recta van necessitar de recolzament psicològic. Tota una fita per a elles que no podran mai més treure's de damunt la passió per córrer.

SABER MOURE'S

És increïble com els mitjans es posen d'acord en certes coses i només insinuar una opinió contrària sembla un sacrilegi o una falta de trellat important.

Ahir mateix va morir Juan Antonio Samaranch Torelló. Per tot arreu plouen lloances, bones paraules i discursos d'homenatge. Encara estic esperant que algú que no siga Vilaweb done una visió distinta i que presenten el personatge com un 'espavilat' exfalangista amb predilecció pel poder i el canvi de jaqueta. A més a més durant els seus anys en el COI nombrosos rumors de corrupció van sacsejar aquesta institució i mai ningú no ha intentat aclarir aquestes acusacions.

En la foto observem el nostre protagonista l'any 74, com a president de la diputació, durant la celebració de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36. Quasi res...

LES CATACUMBES DE LA MARATÓ

Ahir vaig fer una visita turística a les entranyes de la Marató de Paris. Vam començar amb tots el Camps Elisis plens a vessar amb 40.000 persones, trepitjant la pedra i gaudint d'una fresqueta intermitent. La primera hora va anar com la seda amb bon ritme, encara que la vaig fer en solitari perquè havia perdut al personal a les primeres de canvi.

De sobte al km10 ens tornem a retrobar abans d'arribar al Bois de Vincennes. Molèsties massa matineres al km15 i primers avisos del que passa quan la preparació no és la correcta.
Quan navegavem sense pena ni glòria pel quilòmetre 28 la gasela orelluda té un atac de ciàtica terrible que li impedeix córrer amb normalitat. Aquell és el moment decisiu, si hagués anat endavant potser hauria fet 4h 15m, però la veritat, em va fer mandra estar quatre dies sense poder moure'm i damunt empitjorar la meua marca de fa un mes a Barcelona. Decidim caminar fins al final de la cursa veient com tothom ens passava i bevent vi en totes les paradetes del temut mur a partir del quilòmetre 30. Al remat un temps de 5h 25min que ens deixa un regust amarg i amb ganes de tornar...