RES NO ELS ATURA

Porte mesos intentant no fer una entrada sobre les Eleccions del 22 de Maig a les Corts Valencianes perquè tot sembla massa clar i tothom creu que no hi ha res a fer. Però no m'he pogut resistir, falten dues setmanes i el circ de la campanya ja roda.

En els darrers dies pensava que algun partit podria guanyar força dins l'hemicicle de la Plaça Sant Llorenç i espavilar l'oposició que de vegades no mereix ni ser anomenada d'aquesta manera.

També han aparegut unes enquestes del CIS dient que res no mourà de la seua poltrona la gran balena blava. No només això sinó que pujaran en vots i escons. És increïble!

Ni aeroports, ni basures, ni Gürtels, ni Canal 9, ni ONGs fantasma, ni Formula 1, ni Cabanyal, ni fotos censurades, res de res...el gran èxit del PP al País Valencià es centra en el fet de guanyar abans de començar el partit. Tota la ciutadania pensa que tot el peix està venut i aquesta sensació que no ens podem traure del damunt és la seua gran victòria.

TÀRBENA I GUADALEST

Viatjar amb cotxe amb el meu pare és un plaer del qual, de tant en tant, aconseguisc tornar a gaudir. Aquest any també es va apuntar el meu germà, encara que no van poder triar la destinació.

Vam sortir dijous sant amb un oratge horrible en direcció a la Marina. A l'altura de la Valldigna, se'ns va ocórrer 'morsar' al Monestir de Santa Maria a Simat. Vam pujar el port fins passar per Barx en direcció a Oliva i Pego. Amb la pluja sempre com a companya, vam visitar Campell (uns dels pobles de La Vall de Laguar) i el sanatori de Fontilles.

Després d'Orba i Parcent la dificultat es trobava en el Coll de Rates on una boira espesa digna del Montseny ens va fer anar amb molta precaució. Tot seguit, dinar a Casa Pinet de Tàrbena juntament amb Pedro Solbes i compra obligada de sobrassada.

Els camps de nesprers de Callosa d'en Sarrià eren la cita prèvia al Castell de Guadalest que emergia escarpat mentre patia una 'remassà' d'aigua que feia fugir els turistes menys tossuts. Finalment, visita ràpida de la casa d'uns amics a Benilloba i tornada ràpida cap a la Plana.

AMB ACCENT BALEAR

Un mes sense escriure degut al maleït teclat del PC que no posa bé els accents. Un mes de compra compulsiva de CDs (Rafa Xambó, Raimon, Manel, Lola Bou i Obrint Pas). Encara compre CDs, ho confese, però no pense entrar en el carrer Tallers fins nova ordre.

Feia temps que volia parlar d'una troballa el passat 22 de Febrer en l'Espai Mallorca. Es presentava un poemari anomenat 'Metamorfosi de colors' de Marta Bertran Perelló. Vaig trobar l'acte per casualitat, després de provar sort a l'Ateneu i a La Central. Aquests recitals sempre abelleixen més quan no te'ls esperes i et fan passar una estona molt agradable. El llibre està editat en l'editorial Moll i és Premi Vila de Lloseta 2010. Noves veus amb accent balear.

MÜNSTER EXPRESS

Visita rapidíssima a Münster via Dortmund. Fa uns mesos ens van acollir a Milwaukee i Chicago, ara ho fan a Westfalia. Els companys finesos també van acudir a la cita, sense 'bambinos'. A mig camí entre Tampere i Benicàssim, d'on ara són asidus.

La regió és prou industrial i està a prop d'Holanda. Vam recórrer la ciutat universitària que batega entre carrers empedrats, un mercat de dissabte graciós i moltes llibreries obertes.

Sempre és bo fer trobades d'aquesta mena on et trobes la gent d'abans, t'assabentes de propers convidats, prepares viatges a Berlin i beus Grolsch per obligació, ja què el nostre 'cicerone' treballa alli i no li farem un lleig...clar.

VALENCIANS DE MALLORCA

Fa unes setmanes, vaig adquirir a través de la web d'INFO TV el documental 'Valencians de Mallorca: l'herència balear al sud valencià' dirigit per Sergi Tarín i Juli Esteve. Es tracta d'una visió necessària per recordar els repobladors de ses illes que van arribar a la Marina després de l'expulsió dels moriscos en 1609.

Explica en primera persona els casos de Xaló, la Vall de Gallinera, Tàrbena, Pedreguer o Gata que conserven uns trets culturals clarament de tradició mallorquina. El desig d'unes persones per saber quin és el seu origen, les raons per les quals van arribar els seus avantpassats a un terra desconeguda i de difícil accès.

En el reportatge trobem un paral.lelisme clar amb els moviments migratoris actuals i ens mostra la idea que aquests moviments entre persones i territoris no són uns conflictes nous. No he estat mai en la majoria d'aquestos pobles, però només cercar els seus noms en el mapa ja és una afició que em costa abandonar.

SETMANA BLANCA I VIATGERA

Dimarts passat visita al Cabanyal, al port i a l'Albufera amb tast d'allipebre inclòs. Després, volta pel cap i casal: Mascletà, Trinquet de Pelayo, Plaça Sant Agustí, Plaça Redona, la Llotja, Mercat Central, claustre de la Universitat, Octubre, Torre de Serrans, Fideuà al Carme, Plaça de la Verge i de la Reina, Micalet, Palau de la Generalitat, Parterre i Mercat de Colon.

Dijous excursió a la Ribera, la Costera i La Vall d'Albaida. Buscant l'Olleria ens vam perdre i vam arribar fins a Moixent passant per Enguera i Montesa. Després de pujar al castell de Xàtiva vam gaudir d'un arròs amb llamàntol a la part antiga. Per la vesprada, vam passar per Benigànim, Montaverner, el Genovés, La Llosa de Ranes, Manuel, Senyera, La Pobla Llarga i Castelló de la Ribera....ufff...

26a CURSA VILA DE SANT BOI

Fa tres anys, amb la Santíssima Trinitat del Monturiol vam fer cap a la 23a Cursa de la Vila de Sant Boi amb pòdium, gos i 'curruca' familiar al darrere. A ningú li va agradar l'experiència excepte a mi que vaig repetir l'any següent on quasi em perd l'eixida per arribar tard.

Diumenge vam tornar al Constantí Miranda i a la maleïda pujada de Camps Blancs. Abans però, una agradable passejada pels jardins de l'hospital i els carrers estrets de 'bajo pueblo'. No la recordava amb un recorregut tan irregular. Finalment hem aconseguit un temps discret de 49'43. De totes maneres, es tracta d'una volta a peu molt agraïda, amb poca gent i que es pot córrer a gust.