dimecres, 23 de desembre de 2015

HISTÒRIES DE LA FRANÇA

Portava 12 anys passant per davant la seua porta i mai no havia entrat per veure que s'amagava darrere d'uns vidres opacs dels anys 70. En aquest últim any, he trobat una barberia absolutament genuina just al costat de casa i regentada per tot un personatge.


Benito té 81 anys i és de Guadalajara. Fa 49 anys que talla cabells i perfila barbes amb navaixa al carrer Vallhonrat. Cada cop que seus a la seua mítica cadira d'afaitar no saps mai cap on derivarà la conversa. Aquest home és història viva del barri. Pot parlar de quan van tancar l'escorxador del Parc Joan Miró, quan guardaven carbó al soterrani de l'antic edifici de la seguretat social del Paral.lel, de l'escola que van tancar al carrer Font Honrada, etc...

Sovint amb els perruquers i els taxistes no m'agrada xarrar massa, m'incomoden els silencis que sempre sorgeixen en diàlegs forçats en determinades ocasions. En aquest cas, marxes amb la sensació que potser hauries pogut treure-li més informació sobre aquesta zona popularment anomenada com la França Xica.    

dissabte, 7 de novembre de 2015

MAI NO SERÀS TAN MENUT


Dilluns 5 d'Octubre vas arribar amb deu dies d'antelació a la Clínica del Pilar del carrer Balmes i només en un mes has omplert els nostres dies de tendresa, responsabilitat, amor i un sentiment infinit de protecció.

Són dies d'observació i de fotografies mentals per recordar un gest tan banal com un badall o una ganyota que ens sembla una rialla. Ens anem coneixent i la conclusió no potser cap altra. Com diu la Laia: No es pot ser més guapo!

A més a més, una idea evident i al mateix temps demolidora és el fet palpable que mai no seràs tan petit com ho ets ara. Com diu Sènior a 'El bon any': ara em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. 

dimecres, 12 d’agost de 2015

BONA DOSI DE NOSTÀLGIA GOLA AVALL

Retrobar-te amb els amics de fa més de 30 anys sempre és una alegria o un miracle...segons com es mire. En alguns casos, et trobes amb la barrera del temps que t'impedeix aprofundir en la conversa, et quedes amb un diàleg banal i superficial sense massa coses a dir. Afortunadament, això no ocorre amb la majoria, tornes a sentir que 'abans, molt abans' pertanyies a un barri sense ser del barri, passejaves per uns carrers que no eren els teus, però estimaves una gent que era la teua gent.

    
Divendres passat dia 7 d'agost vam organitzar un partidet i soparet per tornar a veure'ns i fou especial. Molts viuen a prop uns dels altres i queden més sovint, però som alguns pocs exiliats que no tenim eixa sort. Una nit d'estiu patint una lleugera tronada amb una xafogor contundent ens va traslladar durant unes hores a un col.legi aïllat i rodejat de tarongers. 

dimarts, 7 de juliol de 2015

DE SANTA COLOMA A ROMA

Del 15 al 19 de Juny vam acompanyar un grup de 60 xiquets/es de 4t d'ESO a passar uns dies a Roma. Van ser uns dies molt cansats de caminar molt i dormir poc, però ens ho vam passar d'allò més bé i tothom va tornar a casa content.

 Fa uns anys, havia fet la meva primera visita a Itàlia a Milà, Florència, Pàdua i Venècia, però Roma restava com aquella gran desconeguda. La veritat és que podries estar perfectament una setmana sencera i no vore-ho tot. Sovint vaig recordar les classes d'un professor d'història de l'art a COU que ja no recorde el nom i on vaig fer el millors apunts de la història.


En la foto ens trobem a la Piazza Navona que era el punt estratègic de trobada, llàstima que la Fontana di Trevi fos una gran decepció. Per oblidar, el viatge de tornada en vaixell pels marejos i la mala mar que vam tenir. Conclusió: amb bona gent es pot anar a qualsevol lloc.

dimarts, 26 de maig de 2015

FA VINT ANYS QUE TINC VINT ANYS

Any 91, Rita Barberà pacta amb Unió Valenciana per ser alcaldessa de València. El mateix any a Benidorm, Zaplana es converteix en alcalde gràcies al vot d'una trànsfuga socialista. Any 95, Zaplana arriba al poder de la Generalitat gràcies a Lizondo i el Pacte del Pollastre.
La resta de la història ja la sabeu, vint anys de corrupció, vergonya, construcció desaforada, altivesa, ostentació, balafiament i aquell lleuger aroma franquista que tot ho impregnava.      


Hi ha una cançó d'un grup de la Marina que diu: 'la nostra pena és una pena d'esperar'. Bé doncs, hem esperat molt, hem esperat massa. Tampoc no hem esperat tranquils fins que la 'pesta blava' ha cedit. Han sigut anys i  un temps de manifestacions, de ràbia, d'il.lusió i d'esperança. Però també d'incredulitat, resignació i poca fe. Ens hem passat mitja vida estirant i l'estaca no tombava mai.

Tenint en compte que l'Octubre roig, poc a poc s'apropa. Caldria contar als nostres infants històries de la terra basades en la resistència i la tenacitat d'un poble, on de sobte i sense avisar, un diumenge 24 de Maig del 2015...tot va anar per l'aire...



dijous, 30 d’abril de 2015

PENEDÈS AMAGAT

El cap de setmana del 17 al 19 d'Abril vam llogar junt a una colla d'amics una casa rural al poble de Torrelles de Foix (Alt Penedès). Una excursió matinera a la Font de Les Dous ens va descobrir un paratge bucòlic amb la riera de Pontons baixant cabalosa.

  
A la tarda, vam fer cap al poble veí de Sant Martí Sarroca on vam comprar una marraixa de vermut de bodega, vam gaudir d'un bon àpat i vam patir la posterior pujada criminal al castell. Quan ja el dia intens s'acabava encara es podia fer una visita a una lleteria local on ens van explicar el procés d'obtenció del seu producte.

Diumenge el vam cloure amb una torradeta a Ca la Laia i la compra compulsiva de iogurts, batuts i flams de mató. Tot açò, a setanta quilòmetres del Poble Sec. Mateu-me!!!

dijous, 9 d’abril de 2015

QUILÒMETRES DE PASQUA

Portava un mes barallant la possibilitat de fer el Montcabrer durant les vacances de pasqua. La idea era bona, però va derivar en una excursió en cotxe per diversos indrets meridionals.

Vam sortir de la Plana a les 9 del matí en destinació Alzira passant per Guadassuar. El nostre objectiu era el descobriment de la Vall de la Murta i del Monestir de Santa Maria. La passejada fou amable i fructífera amb la troballa d'una nevera a vora camí que ens recorda la que tenim pendent a Agres. 

Després ens vam dirigir cap a Antella per Benimuslem i Gavarda. Al costat de l'Assut vam fer un mos mentre observàvem el Xúquer aparentment menys cabalós que a l'estiu. Vam pujar fins a la fi de la carretera just al davant de la pressa de Tous. Baixàrem per Sumacàrcer pel marge dret del riu, trobant per sorpresa un llogaret prou curiós anomenat Sellent.

Creuant la Costera, vam pujar el port de l'Olleria girant cap a Otos on ens esperava un arròs caldós de bandera a la vessant del Benicadell. Quan més apretava el sol, nosaltres entràvem a Bèlgida buscant el Port d'Albaida. En la llarga baixada vam entrar en el Parc Natural de la Serra Mariola camí d'Agres i Alfafara. La visió autèntica fou la gran mola de Bocairent amb les seues coves, pont romà i carrers estrets.

La vesprada ja era avançada, però volíem rodejar la Mariola i per això calia creuar Banyeres camí d'Alcoi. En la mateixa carretera ens vam adonar que no podíem marxar sense guaitar el Carrascar de la Font Roja....se'ns acumulava la feina. Des d'aquella immillorable atalaia vam creure convenient que ja tocava girar cap al nord i tornar cap a casa.