divendres, 30 d’abril del 2010

HOSPITALET A LA NIT

Dissabte passat vam córrer una cursa que és el primer any que s'organitza: La Cursa Nocturna Ciutat de l'Hospitalet. L'eixida i l'arribada es trobaven a la Plaça d'Europa on els darrers anys s'ha aixecat una espècie de 'City' londinenca amb gratacels, centre comercial i l'arxifamosa botiga sueca dels 'hot dogs'.
La nostra missió era completar la volta curta de 5 quilòmetres amb les dues noves incorporacions a aquesta dèria de la suor i l'asfalt. Ho van fer molt bé, amb un temps de 31'40. Només en la darrera recta van necessitar de recolzament psicològic. Tota una fita per a elles que no podran mai més treure's de damunt la passió per córrer.

dijous, 22 d’abril del 2010

SABER MOURE'S

És increïble com els mitjans es posen d'acord en certes coses i només insinuar una opinió contrària sembla un sacrilegi o una falta de trellat important.
Ahir mateix va morir Juan Antonio Samaranch Torelló. Per tot arreu plouen lloances, bones paraules i discursos d'homenatge. Encara estic esperant que algú que no siga Vilaweb done una visió distinta i que presenten el personatge com un 'espavilat' exfalangista amb predilecció pel poder i el canvi de jaqueta. A més a més durant els seus anys en el COI nombrosos rumors de corrupció van sacsejar aquesta institució i mai ningú no ha intentat aclarir aquestes acusacions.
En la foto observem el nostre protagonista l'any 74, com a president de la diputació, durant la celebració de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36. Quasi res...

dilluns, 12 d’abril del 2010

LES CATACUMBES DE LA MARATÓ

Ahir vaig fer una visita turística a les entranyes de la Marató de Paris. Vam començar amb tots el Camps Elisis plens a vessar amb 40.000 persones, trepitjant la pedra i gaudint d'una fresqueta intermitent. La primera hora va anar com la seda amb bon ritme, encara que la vaig fer en solitari perquè havia perdut al personal a les primeres de canvi.
De sobte al km10 ens tornem a retrobar abans d'arribar al Bois de Vincennes. Molèsties massa matineres al km15 i primers avisos del que passa quan la preparació no és la correcta.
Quan navegavem sense pena ni glòria pel quilòmetre 28 la gasela orelluda té un atac de ciàtica terrible que li impedeix córrer amb normalitat. Aquell és el moment decisiu, si hagués anat endavant potser hauria fet 4h 15m, però la veritat, em va fer mandra estar quatre dies sense poder moure'm i damunt empitjorar la meua marca de fa un mes a Barcelona. Decidim caminar fins al final de la cursa veient com tothom ens passava i bevent vi en totes les paradetes del temut mur a partir del quilòmetre 30. Al remat un temps de 5h 25min que ens deixa un regust amarg i amb ganes de tornar...