dimarts, 26 de maig del 2015

FA VINT ANYS QUE TINC VINT ANYS

Any 91, Rita Barberà pacta amb Unió Valenciana per ser alcaldessa de València. El mateix any a Benidorm, Zaplana es converteix en alcalde gràcies al vot d'una trànsfuga socialista. Any 95, Zaplana arriba al poder de la Generalitat gràcies a Lizondo i el Pacte del Pollastre.
La resta de la història ja la sabeu, vint anys de corrupció, vergonya, construcció desaforada, altivesa, ostentació, balafiament i aquell lleuger aroma franquista que tot ho impregnava.      


Hi ha una cançó d'un grup de la Marina que diu: 'la nostra pena és una pena d'esperar'. Bé doncs, hem esperat molt, hem esperat massa. Tampoc no hem esperat tranquils fins que la 'pesta blava' ha cedit. Han sigut anys i  un temps de manifestacions, de ràbia, d'il.lusió i d'esperança. Però també d'incredulitat, resignació i poca fe. Ens hem passat mitja vida estirant i l'estaca no tombava mai.

Tenint en compte que l'Octubre roig, poc a poc s'apropa. Caldria contar als nostres infants històries de la terra basades en la resistència i la tenacitat d'un poble, on de sobte i sense avisar, un diumenge 24 de Maig del 2015...tot va anar per l'aire...