dijous, 26 de febrer del 2009

CARNESTOLTES A SITGES

Durant la primavera del 2003 amb l'ONG SUD i la UJI vam fer un curs de Cooperació per al Desenvolupament anomenat 'Un món de tots'. Al febrer la seu era Benicarló i aprofitant l'avinentesa vam fer cap al Carnestoltes de Vinaròs que té bastant fama. Fou una gran nit, de la qual no recorde molt.
Seguint l'exemple d'aquell dia, dimarts vam tastar el Carnestoltes de Sitges i fou un gran moment. Vinga gent fent-se fotos els uns als altres i vinga el 'regeo' només amb l'ajuda d'un bombín, un nas de pallasso i unes ulleres de nadar (vaja disfressa!!!). Quan va ser hora de plegar veles, ens vam adonar que amb la cua que hi havia a la parada de bus no arribariem a casa fins les 5. Aleshores, vam demanar assil polític en casa uns amics....no cal dir que ens vam quedar com un cabiró dins el sac de dormir.

dilluns, 23 de febrer del 2009

LA PRIMERA DE L'ANY

Només havia entrenat dissabte 14 durant 30 min i dissabte 21 amb 40 minuts més. A més a més, he estat medicant-me tota la setmana amb xarops, antibiòtics i històries vàries. Aleshores, no podia demanar més que arribar en bones condicions al final.
L'any passat vam vindre en cotxe i no recordava on es trobava realment l'estadi d'atletisme. Després de sortir de l'estació de ferrocarrils he hagut de pegar-me un 'pateo del 16' fins a l'eixida. De fet, he anat tan justet que he sigut l'últim en deixar la bossa al guardaroba.
A la sortida m'he sentit molt bé, però el recorregut enganya perquè hi ha moltes baixades al principi i això et fa desperdiciar molta energia. Pensava que faria uns 48 minuts, però al remat he arribat mort als darrers dos quilòmetres i m'he conformat en baixar de 50min. No està mal per a l'edat que tinc...

dijous, 19 de febrer del 2009

LLOPS A VALÈNCIA

La relació existent entre la ciutat i aquests animals s'ha fet més propera després de les darreres lectures. Per una banda, 'Purgatori' de Joan Francesc Mira, que forma part d'una trilogia dedicada a la ciutat, juntament amb 'Els Treballs perduts' i 'El professor'. Són quadres genials de la societat valenciana que et conviden a una passejada coneixent les façanes i els carrers del Cap i Casal. En concret, 'Purgatori' segueix un fil d'argumentació inspirat en la 'Divina Comèdia' de Dante.
Per altra banda, 'Diario de un skin' d'Antonio Salas, és el treball d'investigació d'un periodista infiltrat dins un grup d'Ultrassur i amaga un retrat de l'extrema dreta espanyola i les seues ramificacions arreu de l'estat. Les caceres contra immigrants, homosexuals, persones sense llar i prostitutes s'han convertit en activitats tradicionals d'aquests grups xenòfobs.
Lluny de ser imatges del passat, les accions de grupúscles neonazis als carrers de València sovintegen i tenen com a víctimes qualsevol persona que no tinga les seues mateixes idees o el mateix color de pell. Què els ha fet ser com són?

dimarts, 17 de febrer del 2009

SABATAGE EN LA MEMÒRIA

Divendres passat es van complir 10 anys de la desaparició de Carles Sabater. A principis dels 90, per les vesprades abans de 'Bola de Drac' posaven a Tv3 el vídeo de la cançó 'És inútil continuar' de Sau. Crec recordar que aquest fou el meu primer contacte amb un grup que va marcar tota una generació. Considere el seu disc de 'Concert de Mitjanit' com un del concerts, juntament amb el del Palau Sant Jordi, on m'hauria agradat estar. Mai no vaig poder veure a Sau en directe i això ha sigut, com diriem alguns, una frustació total acredità!

divendres, 13 de febrer del 2009

CLARA ANDRÉS...JA ERA HORA!

Ahir a la nit al Harlem Jazz Club concert lent, tranquil.let i dolcet de la cantautora d'Oliva Clara Andrés. Es va fer curt, de fet van ser 55 min, perquè presentava el seu darrer disc 'Dies i Dies' i sembla que només té aquestes cançons. La veritat és que a ningú d'allí li haguera importat que tornés a repetir-les totes una vegada més. Cal dir que Clara Andrés va rebre el 1er Premi Miquel Martí i Pol al millor poema musicat per 'Personatges' i alguna composició seua formava part de la banda sonora de la pel.lícula 'Dies d'Agost' de Marc Recha. Ja tocava veure-la en directe, el disc ja portava temps al carrer i actuacions com la d'anit no es troben tots els dies. Molt recomanable...de veres!

dimecres, 11 de febrer del 2009

NO ENS HA TORNAT A CRÉIXER BARBA

Gran, mítica 'quedà' la que hem protagonitzat aquest passat cap de setmana. Quan les expectatives d'èxit són baixes, quan no saps per on esdevindrà la nit, quan tastem la sensació d'anar a palpons...amb aquesta quadrilla sempre acabes trobant el material humà necessari per triomfar conformant-se en poquet. Una partida de xamelo, un quinto de més, una paella decent...tots aquest elements et donen la fórmula màgica de l'amistat.

dimecres, 4 de febrer del 2009

CLUB PATÍ VOLTREGÀ

Era la segona vegada que assistiem a un partit d'hoquei sobre patins. La primera fou a principis de desembre en un Palau Blaugrana desert i sense ànima on el Barça no va tindre pietat del Club Patí Voltregà (5-1). La cita de dissabte passat era totalment diferent. Un derbi Voltregà-Vic on, segons ens havien contat, la tensió, la histèria i l'emoció es respiraven a parts iguals en un polisesportiu ple com un ou. Aleshores, podriem dir que en aquell context vam rebre el nostre bateig en aquest esport.
L'equip local es va avançar en el marcador, la grada vibrava i en cada acció es notava que el partit era especial. El Vic va aconseguir l'empat abans del descans i a 4 minuts del final va anotar un gol cruel que al remat els donaria la victòria (1-2). En definitiva, un partit de traca i mocador!

diumenge, 1 de febrer del 2009

BIEL MAJORAL

Era octubre del 2001 i estava gaudint de la meua primera setmana dels Premis Octubre. Una nit, en un lloc amagat del barri del Carme anomenat Ca Revolta, vaig conéixer en Biel Majoral. En principi, només fou un concert de petit format farcit de textos de Blai Bonet, amb un bon auditori i una millor companyia. Mesos després vaig descobrir els seus dos únics discs 'Vou veri vou per no dormir' (1997) i 'Temps, temps, temps' (2000). La llegenda del cantautor-mestre d'escola es feia cada vegada més mítica pel sol fet que el nostre protagonista no s'aventurava sovint a fer recitals i els seus 'bolos' es podien comptar amb els dits d'una mà.
Després de 7 anys, divendres el vaig retrobar en el C.A.T. amb energies renovades i presentant un nou disc sobre cançons republicanes. Poesia i cant es van fondre un cop més per bastir ponts d'esperança entre Algaida i el barri de Gràcia.