dimecres, 18 de desembre del 2013

LA TELEVISIÓ (IM)POSSIBLE


He volgut deixar passar unes setmanes, aproximadament un mes, abans de parlar del tema estrella d'aquesta tardor: el tancament de RTVV. Pensava que el pas dels dies faria que el sentiment de menyspreu que tinc envers els gestors i colpistes fos menor, però no ha estat així. Què hi farem?

He recollit diverses opinions del meu entorn i trobem postures ben diferents. Hi ha gent que considera que ja era hora que tancaren Canal 9 perquè no es pot malbaratar els diners d'aquesta manera. També hi ha persones que afirmen no mirar-la mai i que els importa ben poc si la tanquen o no. Altres miràvem només els reportatges de Punt Dos i les partides de pilota (esport que no entenc...però m'interessa molt). 

La cosa va anar fent-se més gran amb les intervencions dels treballadors de l'ens i la seva revolta de darrera hora. Què hauriem fet si ens hagués tocat viure aquesta tragèdia des de dins?  Ningú es pensava que realment ho farien, que amb tota la impunitat del món, crearien una nova legislació i se carregarien el dret públic de tenir informació en la pròpia llengua. 

Doncs si, ho van fer i amb el cadàver encara calent es passegen per tot el territori dient que era insostenible, que no es podia fer una altra cosa o que les lleis del mercat són així. El mateix partit que saqueja una televisió pública, diu que el destí era inevitable. La 'caradura' d'aquesta gent no té límits. 

dijous, 5 de desembre del 2013

UNA CIUTAT SENSE MUR


Cap de setmana 'express' a Berlín per fer una reunió Erasmus amb els companys alemanys, finesos i un 'outsider' de Cincinnati. Sempre és una alegria retrobar-los i preguntar per les seves vides llunyanes, els xiquets, la feina i els plans futurs.

Dissabte fou un dia plujós i el tour caminant pel centre ens va portar a l'illa dels museus a la vora del Spree, el Reichstag, la Porta de Brandenburg, el passeig Unter den Linden i el Check Point Charlie. El mur el vam veure com una realitat molt llunyana en el temps que s'ha encarregat de construir una ciutat moderna i molt dinàmica. 

Diumenge ja vam tornar en diàspora controlada cap als aeroports amb la promesa de tornar a reunir-nos ben prompte. També es troba a faltar, de tant en tant, els habitants de la 'House of happiness' de Toynbee Hall a Commercial Street.