dijous, 29 de novembre del 2012

LA PUTA I LA RAMONETA



Molt interessants els resultats de diumenge passat en les eleccions catalanes. Per una banda, cal dir que el poble no s'ha cregut Mas amb la seua motxilla de retallades i el seu cartell de Moisès egocèntric. La reducció d'escons convergents era previsible, però no tan greu com finalment ha estat.

També cal mirar amb atenció com puja ERC i Ciutadans degut a la polaritat del discurs independentista. El PSC perd uns quants i encara tenen el fetge de dir que 'podria haver estat pitjor'. Els populars es mantenen igual i Iniciativa puja tres que no està gens malament. Després la gran sorpressa han estat les CUP que sense pràcticament publicitat als mitjans han entrat al Parlament amb tres diputats.

Des de Madrid, ja s'han afanyat a dir que 'el pla soberanista de Mas ha fracassat'. És possible una anàlisi més simple i curta de mires?  Segueixen sense entendre res. El poble ha triat un 66% de diputats a favor d'un referèndum i deixa clar al partit en el poder que no vol un procés d'esquena a la resta de partits. Cal  polítiques consensuades i abandonar la idea d'una majoria liberal que vol mantenir-se en el poder siga com siga. Els números màgics de diumenge passat són 87 a 48.

dissabte, 3 de novembre del 2012

LA TORMENTA PERFECTA



Feia mesos que cercava aquest llibre i el vaig trobar en un lloc estrany: un centre comercial al costat de Cornellà-El Prat.

El professor Boira fa una postal poc convencional de la societat valenciana a tots els nivells i de l'abisme en el qual viu instal.lada. Estem davant d'una lectura del País Valencià en clau positiva malgrat que la nostra terra ha estat favorable darrerament a tota mena de derrotes, malversacions i vergonyes.

El text fa una explicació de la importància econòmica dels valencians dins l'estat espanyol i com són sovint injustament tractats. No es tracta de culpar altra gent del destí de tot un poble, però almenys dóna raons lògiques i històriques que tenen sentit. La corrupció i els 17 anys de domini de la dreta més rància d'Europa no ho expliquen tot.

El fet que només haja estat editat en castellà, sembla que siga un aclariment o excusa de cara a la resta de l'estat:  Per què els valencians som com som? Per què estem com estem?

Trobem, per altra banda, un intent de superar el llegat de Fuster o de donar-li nous arguments per al segle XXI. Ai mare, si el falcó de Sueca aixecara el cap...