dimarts, 30 de setembre del 2008

OBRINT I LA GOSSA

Divendres passat vaig acudir de gratix a un concert prou 'alicatat' al Pavelló Vila d'Onda. La Gossa Sorda i Obrint Pas van encendre en flama la nit de la plana. Bastant gent va trobar-se en aquesta celebració, Adolf i Rafa de Les Alqueries, Iris de Fondeguilla, Jordi de La Vall....lo milloret de cada casa. Vam tornar a les quatre i mitja del matí com si tinguerem 10 anys menys...snif...snif.

Coincidia que tornava a casa després de mes i mig, aleshores vaig aprofitar també per participar en una junta del Casal Jaume I Plana Baixa Espadà. S'han de fer algunes actuacions urgents al si del casal i per ara hem posat la primera pedra. Grans records dels dos anys passats pel carrer d'Almenara fent cosetes. Ara encara que serà difícil esperem que amb la bona direcció de Jordi...la cosa tornarà a revifar.

dijous, 25 de setembre del 2008

WOODY ALLEN I EL REFUGI 307

Ahir vam fer una gran visita cultural que teniem pendent al barri. El Refugi 307 està excavat a la roca, en plena muntanya de Montjuïc i es va construir per protegir la població civil dels bombardeigs feixistes durant la Guerra Civil.
Situat al final del carrer Nou de la Rambla, tenia una capacitat de 2.000 persones. Aquestes construccions van ser aixecades en la seua major part per iniciativa popular i van ser bàsiques per la protecció dels habitants de Barcelona davant els atacs aeris.
A la tarda vam anar al cine per vore 'Vicky Cristina Barcelona' de Woody Allen. Tinc la sensació que aquest 'sujeto' una tarda se va ficar a escriure, li va eixir aquest guió com li podia haver eixit un altre i com el nostre Ajuntament és generós, panxacontent i pagat de viure....doncs fica-li milions al xic que 'paga pueblo'. Barcelona apareix en calçador en la pel.lícula i no passa res perquè som molt guais....en fin...si arriba a ser València ens hauriem calentat més.

dilluns, 22 de setembre del 2008

9.000 A LA CURSA DE LA MERCÈ

Cada vegada m'agrada menys córrer amb tanta gent perquè fins arribar a una avinguda ampla no pots anar a gust, sense haver d'apartar a la gent i rodar amb el fre de mà posat. De totes maneres, a més del fet que siga gratuïta, la sortida i l'arribada estan al costat de casa...és difícil dir que no.
Al remat un temps de 46'32, mig minut més ràpid que la setmana passada a Poble Nou. Açò té mèrit perquè és més complicat córrer amb tots els de la foto. Per afegir més dificultat a la fita, el dissabte vam fer un 'Asado Argentino' a Collserola amb abús de fartà considerable. També a la nit vam tindre aniversari fins les 2 de la matinada amb cervesetes incloses.
Això no obstant, el bocata de botifarra amb ceba de la Plaça Navas fou el més destacat d'un matí gris excel.lent per morir a l'asfalt...

dijous, 18 de setembre del 2008

ULL AMB BARRACHINA

Impagable l'article 'Inventando naciones' d'aquest personatge. Cal fer-li una ullada perquè és increïble la quantitat de mentides i burrades que una persona pot arribar a dir. I això ho diu un diputat nacional i president del PP de Sogorb.

M'agradaria dir-li al senyor Barrachina que jo estic dins el sistema educatiu català i als xiquets castellanoparlants no se'ls fa cap mena de discriminació. Utilitze indistintament el català, l'anglès i el castellà a les meues classes i cap director de cap centre m'obliga a emprar una llengua o altra. A més a més parla sempre en tercera persona per espolsar-se responsabilitats d'una suposada amiga seua que treballa a Tarragona que li ho ha contat.

'Rechazo y aversión de los niños castellanohablantes al colegio' 'amargar la infancia escolar' 'los niños son la mano de obra barata de los proyectos independentistas'

Este home és un perill!!! No hi ha dret que es diguen una sèrie de coses i no passe res.


dimarts, 16 de setembre del 2008

COLLSEROLA I POBLE NOU

El cap de setmana va començar amb una caminada a la Penya del Moro de Sant Feliu de Llobregat i la zona de Collserola que limita amb aquest municipi. Part dels llocs eren coneguts per la Cursa de les Aixetes de l'abril passat. Van ser dues hores i mitja d'esforç al migdia amb un sol contundent, bona companyia i uns mosquits assassins. A l'hora de menjar, vam fer cap a la Masia La Salut on vam gaudir d'un àpat del 16.

Diumenge vam obrir la temporada de curses al Poble Nou i la veritat que els excesos ens van passar factura. Un discret temps de 47'04 fou la conseqüència normal del meu estil d'entrenament anàrquic. De totes maneres és normal que la primera de l'any siga fluixeta. Per altra banda, Ferran de Salarich va fer un temps de bandera i nou record personal. Felicitats!!!

divendres, 12 de setembre del 2008

GRAN DIADA

Una profe castellonenca amb un mapa i un servidor vam decidir pujar a un dels cims mítics de Catalunya: El Matagalls. On ens esperava 'El Pecas' que va fer d'aborigen local.
Fou una experiència bonica de veres, ja que també vam visitar Sant Segimon, Sant Miquel dels Barretons i Collformic. D'aquest darrer indret és d'on surt la setmana vinent la cursa de muntanya Matagalls-Montserrat que m'agradaria fer algun dia. En total han sigut 5h de caminada incloent una xopadeta de peus en un rierol. L'únic problema: no em vaig posar protector solar i m'he cremat tota la cara i el tos...però sobreviuré.
A la nit, la jornada es va completar amb el concert de La Troba Kung-Fú a l'Arc de Triomf. Gran moment d'amistat acompanyat de Jordi, nou tècnic del Casal Jaume I, Santxa i els paquis que ens proveeixen de cervesa.

dilluns, 8 de setembre del 2008

ORXATA SOUND SYSTEM

Al País Valencià, els darrers anys, està en marxa una autèntica revolució silenciosa en el sector musical. Desenes i desenes de grups i cantautors sorgeixen sense cap tipus de recolzament per part de l'administració. Al contrari, en lloc d'ajudar aquest moviment espontani, el que fa el govern autonòmic és ficar problemes i enfonsar-lo.
Els Orxata Sound System desmenteixen el tòpic que els artistes que s'expressen en la nostra llengua són tots iguals. Ells fan música electrònica....EN VALENCIÀ!!! Els vaig descobrir fa uns mesos quan un company de l'Associació Pla Redó de les Alqueries m'havia comentat que els havien portat a un Aplec de la Plana i que eren brutals.
El seu disc fou tot una sorpressa i lamente no poder anar als concerts que faran el dia 18 a Vic i el 19 a Argentona.

dijous, 4 de setembre del 2008

NEU A KÈNIA

Ahir a la nit vaig veure una notícia on apareixien una gent mossegant la neu per tastar-la:
Emocionats es col.locaven trossos de gel al cap per sentir una sensació nova, ja que feia més de 30 anys que no veien la neu per aquelles contrades i per alguns era la primera vegada.
És més normal trobar les neus perpètues del Kilimanjaro en la veïna Tanzània, però ja sabem que cada vegada hi ha menys neu en el cim més alt d'Àfrica.
Aquest any la voràgine mediàtica ens atrapa amb notícies com l'huracà Gustav amenaçant Nova Orleans o el fet que un ós polar haja recorregut 300 quilòmetres des de Groenlàndia fins Islàndia. Caldria pensar una miqueta per saber que podem fer cadascú individualment per millorar la salut del planeta. Si no ho fem d'ací un temps Tabarca desapareixerà per la crescuda del nivell del mar i els tarongers seguiran florint al febrer.

dilluns, 1 de setembre del 2008

LA TERRA I LA GUERRA

Aquests darrers dies de vacances he pogut acabar el llibre de Núria Cadenes 'Vine al Sud', on proposa un recorregut per la història i les festes del País Valencià vist des de l'òptica d'una catalana que fa anys que hi viu al Cap i Casal. No està mal, no és el millor llibre del món, però és entretingut i sempre és bo imaginar-se un itinerari per la terreta.

Per altra banda, també he acabat el llibre 'Barri Xino' d'en Sebastià Sorribas, on descriu experiències viscudes majoritàriament en temps de postguerra. En aquella època, la part baixa del Raval era vista per la resta de la ciutat com el barri més degradat, violent i perillós. Aquest text ens deixa tambe històries humanes que sempre suren en un ambient dominat pel clero i les carències més bàsiques.

Ara estic acabant 'Homenatge a Catalunya' d'en George Orwell i estic fent-me una idea de com eren les trinxeres al front d'Aragó durant la guerra. Els meus avis van formar part de la quinta del 'biberón', comptaven només en 18 anys el 1938.