dijous, 30 de gener del 2014

BENVINGUDA


Ja està ací, ja ha arribat!!! Estava citada per mitjans de Febrer, però no ha pogut esperar més. Després d'un any 2013 ple de pèrdues valuoses ens arriba aquest regal que promet il.luminar la pujadeta del carrer del Calvari amb el Guzmán. 

Saps Leire? El teu padrí viu a 350 quilòmetres de distància, però baixarà regularment cada mes per veure't. Quan pugues triar habitació a casa, hi ha una que mira cap a l'est on es veuen un mar de teules brunes i antigues. Et recomane que guardes alli els teus llibres, té molta llum i a l'estiu es pot eixir a llegir fora al balcó. Podràs posar en un lloc preferent el CD de la Pelitrúmpeli que et donaré properament. Són uns xiquets que van en vaixell per la Mediterrània i fan un recorregut pels pobles de les comarques del sud.

Si algun dia vas a veure al pare a la Moleta, recorda que el veritable equip que cal animar (a part del Barça) és un que té una franja roja en diagonal a la samarreta. No guanyen sempre lligues, de fet quasi mai guanyen res, però tenen unes arrels profundes i familiars.

Segurament, et portaran a veure molts bous i vaques en unes interminables festes que semblen no acabar mai. No pots fer res contra això, 'La Capital del Toro' li diuen....només t'aconselle que et centres en la coca de ceba, les faves i els caragols més que en les barreres, estanqueres i rodaorets del Toledo.

Finalment, volia dir-te que no respectes aquestes regles com un dogma inflexible. Intenta fer la teua i no fer cas de les persones que no dubten, sigues lliure. Aquesta terreta allargada on has fet cap és una miqueta estranya, cabuda i autodestructiva, però li acabes pillant el gustet.

Ens veiem dissabte. Besets.   

dijous, 2 de gener del 2014

UN GRAN TIPO


Una nit del passat mes de juliol va vindre a visitar-nos i va fer entrega a mon pare d'una caixa de faries que ell ja no tornaria a tastar. Em vaig alegrar molt de vore'l perquè m'encanten eixes estones de debat a la vora de la mar en la terrassa més acollidora de la Platja de Moncofa.

Era un conversador inimitable. Sabia d'obra, de fontaneria, de gastronomia, de pobles perduts. Podies estar hores i hores escoltant-lo. Amb ell vam compartir campings diversos, partides de frontó, diumenges de caseta i llar de foc. Crec que també va estar present quan em vaig clavar dins la mar a Torre la Sal amb el 'quad' del tio Calo (això és de veres).

Va ser part important de la meua infantesa, la qual diuen és la pàtria dels homes. El passat dia 23 de desembre ens va deixar i se'n va anar a fer companyia a la Tia Fina. Bones vacances Tio Porro!