dimarts, 27 de gener del 2009

LA RODA VA GIRANT

De vegades tornes a llocs que recordaves diferents, travesses carrers que semblaven iguals i sempre, al remat, acabes en un estat de perplexitat crònica.
Andorra la Vella tenia, en principi, un cert regust a indret familiar. Era el tercer o quart cop que la visitava, però feia moltíssims anys que no passava per alli. Tants anys que la meua ment no tenia estructurat el mapa de la ciutat. Era com si fos el primer dia i en certa manera ho va ser.

Aquest primer contacte amb un nou poble va esdevenir tràgic perquè vaig tindre la sensació d'entrar dins del trencaclosques gegant del capitalisme. Tot val, tot es compra tot es ven. tot i tothom té un preu. Ja m'havia passat abans passejant per Broadway, el Gran Bazar, Oxford Street o els Camps Elisis. Ara l'Avinguda Meritxell s'ha unit a aquest grupet de llocs tant captivadors i inquietants on només cal dir un preu i ja estàs dins la roda.

dimecres, 21 de gener del 2009

LA NAU I LES ONES

El cap de setmana passat vaig tornar per l'Horta gaudint d'un matí de dissabte al Cap i Casal. Crec que fa anys el carrer de la Nau era l'epicentre de les llibreries de la ciutat. Per aquelles antigues cantonades vaig trobar una llibreria de vell anomenada 'Facultades' i en una estona vaig plenar el sac amb un poemari, una novel.la juvenil i un parell d'assajos. Imperdonable no haver-la conegut abans.
Per altra banda, també vaig acabar amb 'L'Home Manuscrit' de Manuel Baixauli. Premi Mallorca 2006. Curiós el cas d'aquesta lectura que he regalat pel nadal sense abans haver comprovat si era bona o no. Simplement havia llegit una bona crítica i no m'ha decebut gens. Cal esmentar per damunt de tot el personatge que té com ofici descriure ones marines, el misteriós Albat i la casa amb una novel.la escrita a les parets. Tres pinzellades d'un quadre deliciós.

dijous, 15 de gener del 2009

UNA LITERATURA PUNK?

M'ha costat bastant, ho reconec, per les estones aïllades que he pogut dedicar a la seua lectura, només trajectes de metro i uns minuts abans de dormir. La setmana passada finalment vaig acabar amb 'El Dorado' de l'escriptor d'Almassora Robert Juan-Cantavella.

Em vaig assabentar de la publicació d'aquest llibre fa uns mesos a través de la TV i el fet que centrara la seua trama en Marina d'Or i la visita del Papa a València l'estiu del 2006, em va acabar de convéncer per llegir-lo. És una història que combina aspectes reals amb imaginaris i on la mateixa atmòsfera enganxosa i sufocant del Levante Feliz va adherint-se a l'argument seguint els preceptes d'un nou moviment anomenat 'Punk Journalism'.

Al remat, ha esdevingut una experiència que podriem definir com....rara de collons!

dimecres, 7 de gener del 2009

LA IMPORTÀNCIA D'UN XANDALL

Tot va passar el dia 31 de desembre en els darrers metres de la Sant Silvestre Vallera. La cursa no arriba als dos quilòmetres i s'acaba en un bufit, però històricament era l'única que corria durant tot l'any i al ser la 25a edició era bonica de fer.

Em trobava en els últims 100 metres i ja l'aire començava a faltar, quan de sobte, vaig albirar un 'rodaoret del toledo' que corria uns metres davant de mi enfundat en un coent xandall verd, roig i groc de la mili. Estava arribant i no me donava la gana que un pisterec que s'atrevia a córrer amb aquesta indumentària atravessara la línia d'arribada abans.

En fin...que vaig apretar una miqueta i el vaig deixar enrere. Una cosa és que els corredors vagen disfressats amb peluques i bovaes, però lo que està bé, està bé!