dimarts, 19 de febrer del 2013

VINT ANYS DESPRÉS



És possible passar-se vint anys sense pujar al Castell i a la muntanya més alta del teu del teu poble?
Hem començat aquest 2013 amb força reconquerint el 12 de gener el Castell de La Vall. El dia era radiant, no podíem haver triat una jornada millor, la vista fou impressionant: les Columbretes, la Plana de Castelló, Sagunt, la Calderona, la Valldigna....tota la silueta del Golf de València moria en el Cap de Sant Antoni. 

Seguint amb la revisió del terme, divendres 8 de febrer, vam ascendir a Pipa pel costat del Mur amb un desnivell important i patint els excessos dels dies meridionals. L'oratge no era massa bo i no vam poder gaudir molt del cim, però encara ens quedava la baixada que també comporta un cert risc si vas ràpid.

Espere no deixar passar dues dècades més per tornar. 

divendres, 1 de febrer del 2013

SANT GATXO I PEPET



Fa més de deu anys, vaig rebre per correu el segon CD (Quan ja és tard, 2001) d'un grup de La Vila Joiosa anomenat Sant Gatxo. No els havia escoltat mai, però em van semblar molt potents. El 2006 van treure el tercer disc (Si tanque els ulls) sempre visitava la seua web per saber si feien algun concert a prop. Durant una dècada els he gaudit en la distància i ara treuen un nou treball (Llum) sonen igual de bé que sempre.


Dijous 10 de Gener vam tenir una revelació, una visió, una epifania. Vam assistir per primera volta a un concert de Pepet i Marieta. El context: el bar del Teatre Lliure de Gràcia, un showman i el públic totalment entregat. El coneixia per ser del gremi i per terceres persones, també sabia que seria molt gran...i realment ho fou.
Ser de les Terres de l'Ebre és el més semblant a ser valencià a la gran ciutat.