dilluns, 8 de desembre del 2014

BENVINGUTS PASSEU PASSEU...

Després de més de dos mesos de silenci...ja estem de tornada. Durant aquest temps m'he dedicat a la recerca i captura de tres discos nous que m'han robat la son.


En primer lloc tenim el nou treball de la cantautora d'Oliva Clara Andrés anomenat 'Entrelínies' que vam escoltar el passat 4 d'Octubre al Teatre del Raval de Castelló dins el Festival TROVAM!

Abans d'estiu vam col.laborar en el verkami de Batà per al seu nou disc 'Intermareal', va costar moltes setmanes que el CD arribara als seu destí, però finalment ja el tenim entre nosaltres.


El més recent de tots tres el vaig adquirir la setmana passada  a la botiga de Partisano del Carrer de les Sitges. La proposta ve de la Safor i es diuen ZOO, la seva cançó 'Estiu' l'he tingut clavada dins el cervell durant mesos. No vam poder trobar entrades per als dos únics concerts a València i BCN. El seu disc 'Tempestes vénen del Sud' és una màgica troballa.



  

dilluns, 29 de setembre del 2014

22 DIES DOWN UNDER

No es pot anar més lluny, no es poden fer més quilòmetres en caravana, ni fer més fotos que el National Geographic, ni canviar d'oratge més voltes. Aquest any ens hem superat...l'objectiu era Nova Zelanda i Austràlia.


Vam començar en una volta de deu dies amb caravana per les dues illes, dormint en campings amb temperatures tirant a fresquetes. La carretera i els paisatges ho dominaven tot, els llacs i els penyasegats ens sorprenien a cada revolt. Només com a mostra aquesta espectacular imatge del fiord Milford Sound.

  

Després de NZ fou el torn de la Gran Barrera de Corall al nord d'Austràlia. Una inoblidable immersió aquàtica fou la cirereta d'aquesta visita ràpida a Cairns. Tot seguit cap al centre del país per trobar-nos amb Uluru i el desert roig d'Ayers Rock. Impressionant les vistes de les muntanyes Olga i del Kings Canyon.


Finalment vam arribar a Sydney per visitar la Nani i el Jordi que porten alli un any, van ser molt amables i ens van mostrar els raconets més amagats d'aquesta ciutat. Va ser esgotador, però altament recomanable.

dilluns, 28 de juliol del 2014

SERRA D'IRTA I LES CASES

Divendres 18 de juliol els mascles de Can Piquer vam fer una escapada en el Suzuki cap a la Serra d'Irta. Volíem intentar fer una volta per aquest parc natural, però sense tenir ni idea dels camins que calia agafar i si aquestes dreceres ens portarien més cap al Castell de Xivert o cap a la mar. 

Primer vam descobrir l'Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet que domina l'entrada sud del parc amb unes vistes majestuoses sobre Alcossebre. Després vam trobar una pista que et portava per la vora de la mar i d'unes cales precioses cap al nord fins a la Torre Badum. 


Quan vam arribar a Peníscola, el cos ens demanava més quilòmetres i sense miraments vam fer cap a les Cases d'Alcanar per fer  un bon àpat mariner amb un arrossejat una miqueta massa gustós. La tornada, per fer-la més bonica, va ser per La Jana i Sant Mateu. Cal instaurar aquestes excursions anuals com una tradició familiar.

dijous, 3 de juliol del 2014

UN REGALET I UNA VERITAT




El passat 14 d'octubre en una clínica per damunt de la Diagonal va nàixer la xiqueta més estimada de tota la comarca d'Osona i part del Garraf també. Quan era més petita, els pares la passejaven pel corredor amb la banda sonora dels Amics de les Arts per aconseguir dormir-la. De tant en tant, apareixia un senyor morenet que li xiulava una cançoneta d'Al Tall que enlloc de tranquil·litzar-la,  l'esverava més encara.

Ara, la Maria ja és gran. És una senyoreta molt alegre i simpàtica que obre molt bé els ulls per investigar que passa a tot arreu. Mou cames i braços al mateix temps amb ànsia de conèixer noves coses. Té tot un futur per endavant, engegarà molt projectes i segur que tot anirà molt bé amb l'ajuda de les seues dues padrines.

Sempre i quan sàpiga aviat la gran veritat del món: Elvis no mola tant com per dedicar-li una setmana! 

Molta sort...xicoteta!


dijous, 12 de juny del 2014

SANT ISIDRO I MAQUINISTA


En aquestes darreres setmanes poc prolífiques en entrades hem completat dues voltes a peu boniques. La primera va tenir lloc dissabte 24 de maig. Tot i ser la 9a edició, no la corria des de feia molts anys quan s'anomenava Fons Internacional de La Vall i era de 15 quilòmetres. 

En general, va ser una carrera molt emotiva perquè vaig estar acompanyat tot el temps per Ramonet del Perxet. Pareixia que corríem igual fugint de l'amo de l'hort on havíem col.locat 'cepets' feia ja més de 25 anys. El temps final fou de 48'22 i donat el poc bagatge d'entrenaments...calia estar ben contents.



La segona cursa, diumenge passat al Centre Comercial La Maquinista, vam acudir per fer La Cursa de la Integració. Tradicionalment, es corria a principis de juliol sota una calor infernal. S'agraeix que hagen organitzat l'event un mes abans. El recorregut ens va sorprendre perquè no circulava, com anys anteriors, pels amples carrers al costat del Bon Pastor, sinó que s'endinsava pel cor de Sant Andreu. Un barri que sempre aconsegueix desorientar-me. Vam acabar amb un temps de 50'09, encara que la volta semblava no estar massa ben mesurada.  

dimecres, 7 de maig del 2014

LA MILLOR DE LES CURSES

Diumenge passat un total de 800 persones van realitzar una cursa diferent, nova i alternativa. La 'Wings for Life' era una volta a peu solidària que tenia lloc simultàniament en 35 ciutats del món. Els beneficis eren per la fundació del mateix nom que tracta els afectats per lesions a la medul.la espinal.

Era una cursa sense línia d'arribada, ja que mitja hora després de l'eixida, un cotxe de l'organització anava seguint els participants a una velocitat constant de 15 km/h. Quan arribava a la teua altura, s'acabava la prova per tu.


Montjuïc al migdia fou el punt de partida de la proesa, tot mirant el cel. Un cel il.luminat per un sol contundent de primers de maig. El secret era fer quilòmetres sense pensar en res, un darrere l'altre, mastegant l'asfalt i sense aturar-se. Txema Martínez fou atrapat a les costes del Garraf corrent un total de 56 quilòmetres. Un escàndol.

Les nostres dues padrines favorites van fer una cursa excel.lent perquè no corrien per elles. L'objectiu era córrer per aquells qui no poden. I de ben segur que ho van aconseguir... 
  

diumenge, 20 d’abril del 2014

PRIMERA I ÚLTIMA?


Diumenge passat vaig córrer, junt al Kenenisa del carrer Calvari, la XVI Pujada a Pipa del meu poble. En general, podem considerar-la sense por a ser exagerats, com una autèntica i calorosa tortura. 

Mai no havia fet una volta a peu d'aquestes característiques, només recorde alguna cosa similar fa més de cinc anys a Adzeneta del Maestrat i  diverses curses per Collserola. L'ocasió no va defraudar i fou molt pitjor del que em pensava.

L'ascensió a la muntanya més important és llarga i constant, dura gairebé una hora on l'emoció del moment i la inconsciència del que vindrà et van donant forces. Les baixades t'enganyen fent creure que ets un Kilian de la Plana, després les tres ultimes pujades et demostren l'evidència: No estaves prou preparat. Al remat 2h 57min, el consol va ser poder baixar de les tres hores de patiment.

divendres, 11 d’abril del 2014

GENT DE VACANCES...


Tothom sap que els jugadors esquerrans estan fets d'una altra pasta, podríem dir que són uns artistes especials. Deien d'ell que tenia una 'surda' deliciosa, de seda i que sovint la feia lluir en la seua estimada Penya Cervantes. També deien d'ell que tenia un Seat verd de l'any de la picor on carregava cada matí una bona colla de xiquets camí de l'Escola Sant Vicent. 

Com a treballador de l'ensenyament, infonia respecte, seriositat i una capacitat innata per ser pràctic. Podríem qualificar-lo com un gran mestre. Estic segur que si férem una entrevista als seus antics alumnes, ningú diria res dolent sobre ell. Això és molt difícil d'aconseguir i ell ho va fer.

Una imatge que tinc gravada és la d'una bicicleta de més de cent anys, tota rovellada circulant pels carrers desèrtics de la platja, ben prompte al matí a la recerca del pa o del diari. A partir d'ara, quan recorde al tio Pepe Orenga, pensaré que ha agafat la bici antiga una temporada llarga...  

dimarts, 8 d’abril del 2014

TIRALLONGA DE CONCERTS I DISCOS



La marató va començar dijous a l'Auditori amb la presentació del nou disc de Verdcel. No podia faltar, ja que vaig col.laborar en el verkami del nou treball 'Argilaga' i feia temps que no els gaudia en directe. Bones sensacions d'unes cançons que escoltava per primer cop i van passar l'examen dels anys.

El diluvi universal descarregava a Barcelona el mateix dijous sense mirament. Juntament amb la mestressa de Guadassuar vam fer cap al Restaurant El Setial de Ciutat Vella per veure en directe Andreu Valor i Borja Penalba. Fou una estona molt agradable en un cau màgic on es presentava el disc 'Malgrat la pluja' del cantautor de Cocentaina. 


Finalment, dissabte era la presentació de 'El poder del voler' al Sidecar de la Plaça Reial. Lo poeta i l'expatriat es van unir també a la festa que portàvem esperant des de feia un parell de mesos. En un local mític, Senior i el Cor Brutal van fer una despesa brutal de rock and roll i energia. 

Setmana complicada d'igualar... 

dijous, 20 de març del 2014

PAU EN VENA



El passat 22 de Febrer es tornava a inaugurar el Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà i ho feia amb un concert d'Elèctric Folk i Pau Alabajos. Fou una nit de moltes emocions i retrobaments amb antics amics i companys. Noves coneixences en un espai ple de records on esperem que la sang nova faça brasa i no siga només fum de canya.

Per altra banda, dissabte 15 de Març vam fer cap a l'Auditori de BCN per vore un espectacle que feia temps el tenia en ment: 'Mural del País Valencià' de Pau Alabajos i Francesc Gamón. Poemes de Vicent Andrés Estellés recitats pel cantautor de Torrent.

Quins dos grans esdeveniments...

dijous, 20 de febrer del 2014

EL FOSSAR DE LA VERGONYA


Diumenge passat al migdia ens vam endinsar en un dels espais més desconeguts i misteriosos de la ciutat: El Cementeri de Montjuïc. La visita era guiada per un senyor de Manchester resident al Poble Sec des de fa 25 anys i es centrava en la memòria històrica dels milers d'afusellats pel franquisme durant la postguerra.

La repressió utilitzava el Camp de la Bota (a prop del Fòrum) per assassinar milers de persones i després el Fossar de la Perdrera es feia servir com una gran tomba comuna on descansaven els cossos dels presoners. Oficialment van ser 1700 (entre 1939 i 1952), però no cal ser massa espavilat per saber que el nombre de desapareguts fou molt més alt.


La coincidència va fer que un acte de l'antic PSUC tingués lloc a la mateixa hora. Per altra banda, Nick ens va contar la història coneguda del fotògraf del Poble Sec, Francesc Boix a l'infern de Mathausen amb les fotos que ell va fer i la seua participació decisiva al judici de Nuremberg.
La matinal històrica va acabar amb la localització de les tombes de Salvador Seguí (el noi del Sucre) i Lluís Companys, a més dels memorials de Francesc Ferrer i Guàrdia i Buenaventura Durruti.

Indret d'obligada visita a partir d'ara!

dijous, 30 de gener del 2014

BENVINGUDA


Ja està ací, ja ha arribat!!! Estava citada per mitjans de Febrer, però no ha pogut esperar més. Després d'un any 2013 ple de pèrdues valuoses ens arriba aquest regal que promet il.luminar la pujadeta del carrer del Calvari amb el Guzmán. 

Saps Leire? El teu padrí viu a 350 quilòmetres de distància, però baixarà regularment cada mes per veure't. Quan pugues triar habitació a casa, hi ha una que mira cap a l'est on es veuen un mar de teules brunes i antigues. Et recomane que guardes alli els teus llibres, té molta llum i a l'estiu es pot eixir a llegir fora al balcó. Podràs posar en un lloc preferent el CD de la Pelitrúmpeli que et donaré properament. Són uns xiquets que van en vaixell per la Mediterrània i fan un recorregut pels pobles de les comarques del sud.

Si algun dia vas a veure al pare a la Moleta, recorda que el veritable equip que cal animar (a part del Barça) és un que té una franja roja en diagonal a la samarreta. No guanyen sempre lligues, de fet quasi mai guanyen res, però tenen unes arrels profundes i familiars.

Segurament, et portaran a veure molts bous i vaques en unes interminables festes que semblen no acabar mai. No pots fer res contra això, 'La Capital del Toro' li diuen....només t'aconselle que et centres en la coca de ceba, les faves i els caragols més que en les barreres, estanqueres i rodaorets del Toledo.

Finalment, volia dir-te que no respectes aquestes regles com un dogma inflexible. Intenta fer la teua i no fer cas de les persones que no dubten, sigues lliure. Aquesta terreta allargada on has fet cap és una miqueta estranya, cabuda i autodestructiva, però li acabes pillant el gustet.

Ens veiem dissabte. Besets.   

dijous, 2 de gener del 2014

UN GRAN TIPO


Una nit del passat mes de juliol va vindre a visitar-nos i va fer entrega a mon pare d'una caixa de faries que ell ja no tornaria a tastar. Em vaig alegrar molt de vore'l perquè m'encanten eixes estones de debat a la vora de la mar en la terrassa més acollidora de la Platja de Moncofa.

Era un conversador inimitable. Sabia d'obra, de fontaneria, de gastronomia, de pobles perduts. Podies estar hores i hores escoltant-lo. Amb ell vam compartir campings diversos, partides de frontó, diumenges de caseta i llar de foc. Crec que també va estar present quan em vaig clavar dins la mar a Torre la Sal amb el 'quad' del tio Calo (això és de veres).

Va ser part important de la meua infantesa, la qual diuen és la pàtria dels homes. El passat dia 23 de desembre ens va deixar i se'n va anar a fer companyia a la Tia Fina. Bones vacances Tio Porro!