diumenge, 18 de desembre del 2011

DESEMBRE ENTRETINGUT

Entre el judici a Camps i a Costa, el cas Emarsa i la bola d'Urdangarín que cada vegada es fa més gran, estem passant un mes de desembre encisador.


Reconec que és un plaer vore a aquestos dos 'pájaros' davant del jutge en cara de preocupació, sense rellotges ostentosos i esperant un veredicte que cada volta sembla més allunyat dels seus interessos.

El tema de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals de València és un merder (mai millor dit) monumental que ja vorem com s'ho fan per tapar-lo perquè amenaça directament a Rita Barberà.

I què dir del Duc de Palma, de sobte els mitjans de comunicació ja tornen a anomenar-lo Iñaki. Per mi ja poden despenjar la samarreta retirada del Palau Blaugrana perquè donar-li aquest honor a aquest fulano...

dimecres, 14 de desembre del 2011

NIT DE DILLUNS

Quan perds 14-0 tens una sensació que et recorda al vell camp de terra del Segarra en un matí de dissabte amb una samarreta groga barrada i un vell de l'Espanyol amb el monyo blanc cridant-te des de la banda.

Et venen a la memòria uns vestidors mig foscos, una pista de bàsquet feta pols, una piscina buida i un trampolí d'on ta mare assegura que saltava de ben jove.

Mentre van caient els gols i repeteixes el moviment ben après de recollir la pilota de dins la xarxa....vas pensant en que collons fas alli. T'agrada tant aquest maleït joc per passar una estona horrible durant una nit de dilluns de desembre?

dimecres, 30 de novembre del 2011

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Ahir a la meua família es va aconseguir una petita victòria vestida d'un detall inesperat. Em truca mon pare i m'explica que en Canal Bou ha aparegut la notícia que 'La Muixeranga' ha estat considerada patrimoni de la humanitat.

Per descomptat, ja estava informat d'aquesta gran alegria, però em va agradar més que el meu pare la sentís com a pròpia. Potser és el primer pas per seguir amb els nostres viatges culturals per saber que Algemesí és un poble més o menys igual de gran que La Vall, que es troba a la comarca de la Ribera i que al mes de setembre fan alguna cosa pareguda als castells catalans.

De tant en tant, ja va bé que els d'allà baix tinguen una bona injecció d'autoestima que no tinga a veure amb els bous, les mascletades o la paella (que no és arròs amb coses).

dilluns, 21 de novembre del 2011

A TREMOLAR!

Divendres nit a l'Heliogàbal en el cor de Gràcia vaig poder trobar-me per primera vegada amb el Sènior i el Cor Brutal. El meu primer gest fou comprar el nou disc 'GRAN' sense haver-lo escoltat abans. Tota una declaració de intencions.

Només els havia escoltat una miqueta via myspace i m'encantava la cançó 'El signe dels temps' que va guanyar el premi Ovidi Montllor a la millor cançó de 2009, tot i que després d'un parell d'hores de concert no la van tocar. Tota l'estona van sonar temes tan bons que cadascun d'ells era com un xicotet regal embolicat que calia obrir i paladejar.

Hauria d'haver anat al setembre a vore'ls al festival Altaveu de Sant Boi...quin gran error!

dimarts, 8 de novembre del 2011

QUINA VERGONYA DE DEBAT

Aquests són els dos 'fulanos' que encara tenen la cara de demanar-nos el vot sense miraments i amb un cinisme que ultrapassa els nivells normals d'imbecilitat humana.

Un debat que no és debat, una democràcia que exclou els altres partits i ens obliga a triar entre 'Torreta i Perdisión'.

Un ball de conveniència centrat en a vore qui la diu més grossa i la seguretat que els altres ja ho havien fet abans. Tot macerat amb la llarga lletania del 'I tu més...'

De veres, que de vegades acabes donant-li la raó al faro de Peces Barba i retornar a la màxima que no ens falla mai: 'L'autonomia que ens cal és la de Portugal'.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

TOTS ELS COLORS DEL VERD

El passat dia 20 van passar moltes coses relacionades amb el color verd.

L'antiga bandera verda líbia té les hores comptades després de l'assassinat de Gadafi, del qual caldria parlar perquè és vergonyós com va anar tot i les brutals imatges de com el poble l'executa sense cap mirament.



Per altra banda, a Euskalherria s'obri un temps per a l'esperança després que ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada. És un moment clau per a la llibertat d'un poble que ara pot mirar al futur d'una manera més oberta. També seria bo que la gent sapiguera la tasca tan fonamental que han dut a terme els observadors internacionals com Brian Currin i quins partits han despreciat tot aquest treball perquè potser no els interessa arribar a un acord on no trobem vencedors ni vençuts.

dijous, 20 d’octubre del 2011

ON NAIX EL TER

Aquest dissabte passat hem fet un pas més en la coneixença del Pirineu. A primera hora del matí vam arribar al Refugi d'Ulldeter a prop de Setcases a 2.220m d'alçada.

Després d'instalar-nos, passat migdia i no sense patir, vam fer el cim de Bastiments (2.881m) que ens rebia amb un vent del nord realment fresquet. Hi havia una vista del Canigó excepcional i tant el mag d'Algemesí com el colombià vam convenir que aquell serà el proper repte.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.

A l'endemà, vam tindre forces per fer cinc hores i mitja més i anar fins al Refugi de Coma de Vaca i tornar. Després ens vam disposar a tornar a la civilització i a les llargues cues de tràfic per entrar a la ciutat.

divendres, 14 d’octubre del 2011

ES MEU DESERT

Un teatre enorme (1499 pers.) a Olesa de Montserrat, moltes ganes de veure Antònia Font després d'un temps i la companyia del Ironman de l'Olleria que debutava dimarts a la nit.

Primera part exclusivament centrada en el seu darrer disc 'Lamparetes', feia mesos que no l'escoltava, no crec que siga el seu millor disc, però en directe m'ha semblat millor.

De totes maneres, res comparable a l'esclat de d'emoció a la segona part. Sonaven cançons de fa 10 anys dels discos 'A Rússia' i 'Alegria' amb regust al casal del carrer d'Almenara...només ens va faltar 'Viure sense tu'. Mamelleta de monja!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

APLEC DE LA PLANA

El cap de setmana passat va començar divendres amb la inauguració de l'Aplec de la Plana a la Casa de la Cultura de Moncofa. La presentació del llibre 'Noves Glòries a Espanya' de Vicent Flor amb la participació de l'editor Vicent Olmo, ens va recordar la vergonyosa actuació de l'extrema dreta a la FNAC fa uns mesos.

Dissabte la festa va continuar a les 22h per veure en viu al cantautor de La Vilavella Josep Lluís Notari, un parell de grups de Vila-real i el plat fort (per quarta vegada aquest any) els Obrint Pas. La plana encara es mou...

dijous, 29 de setembre del 2011

CANTS I CANTS

Un gran disc del company de Godella Josep Aparicio 'APA' que ha sabut combinar d'una manera exemplar l'ànima de cadascun dels temes amb una veu espectacular i uns músics extraordinaris.

M'agradaria destacar la cançó 'Coloma Bruna' de Vicent Torrent on es 'refilen els níspros cap a la lluna' o la 'palma d'aurora que et tremola pujant-te per la persona'.


També trobem una Malaguenya, una Granaïna, un Cant de Batre i alguna peça que havia fet abans Miquel Gil com 'el Bolero de l'Alcúdia' de Vicent Andrés Estellés.

Melassa i avant...

dilluns, 19 de setembre del 2011

BONA DIADA

Bon diumenge de diada per començar una nova temporada atlètica. Primera vegada a la Cursa d'Horta i bones cames gràcies a la pretemporada feta a l'agost. Un recorregut curt de 5 quilòmetres, però molt exigents amb algunes pujades de mèrit.
El temps de 22min 39 segons a 4:32 el quilòmetre és bo, encara que ho és més la sensació d'entrar just darrere de la llebre de Baldomar quan feia ja temps que això no passava.

A més a més, vam descobrir un baret prou interessant en la frontera d'Horta amb el Carmel que mereix una nova visita en un futur proper.

dimarts, 13 de setembre del 2011

SOPA AL PALAU

Mític concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Les entrades no eren molt bones, en un lateral a l'altura de l'escenari i sense massa visió. Les primeres cançons del disc 'La Roda' ens recorden les cintes de cassette de 60 minuts en un R-5 de color blau. Massa temps sense escoltar-les i segur que els més joves de l'auditori no se les sabien.

Omplien l'espai 17.000 persones que anaven escalfant l'ambient en les peces més conegudes de la banda. Tinc la sensació que portava 20 anys esperant aquest concert on vam gaudir de dues hores i mitja de rock and roll en una de les bandes sonores de la nostra vida.

dijous, 8 de setembre del 2011

CINC CLAUS

Cinc Claus és un xicotet reducte de cases a uns tres quilòmetres de l'Escala. Mai no m'havia fixat en ell, simplement formava part d'un garbell de noms mítics de l'Empordà, juntament amb Ultramort, Saus o Albons.



L'altre dia vaig prescindir d'una de les millors rutes per córrer (el camí entre L'Escala i Sant Martí d'Empúries) per descobrir un llogaret on trobem un pont medieval, una capelleta i un parell de cases rurals.

Es troba a les portes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i em recordava molt al camí que unia Moncofa platja amb Xilxes platja on fa anys es podien trobar uns canyars semblants. Ara ja han destruït tot allò i no recorde el punt exacte on estava la caseta de Navarro i l'horta on, de tant en tant, furtàvem melons...

dimarts, 30 d’agost del 2011

GEOGRAFIA DEL CANT

El dia 20 d'agost a migdia en la Serra Grossa de l'Olleria feia una 'galvana' contundent. L'excursió d'hora i mitja en un forn cara amunt tenia com a objectiu una visió, un paisatge, una idea.

Des de dalt de tot es veien una sèrie de pobles de la Costera: Canals, Alcúdia de Crespins, Montesa, Annauir, Cerdà, Llanera de Ranes, Rotglà i Corberà. A la nostra esquena, uns quants de La Vall d'Albaida: l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Albaida, Montaverner, Alfarrasí. Més al sud podiem reconéixer les muntanyes d'Alacant a les quals ens dóna la benvinguda el Montcabrer.

Un bon arròs a banda el dia anterior, la fira d'agost de Xàtiva i Pep Gimeno Botifarra a la plaça del mercat completen una visita rapideta a la geografia del cant.

dilluns, 8 d’agost del 2011

L'ESTIU A CAMP DE L'ARPA

Dijous passat dia 4 d'agost vam veure per primer cop en directe a Òscar Briz en el Macondo Bar del carrer Conca. El carrer estava desert degut a l'efecte estival de les grans ciutats. La sala petita i estreta convidava a fer un concert acústic sense moltes pretensions.


De sobte, a l'hora en punt, apareix un grup cantant en anglès i presentant les cançons amb un accent de la Plana prou marcat. S'anomenen 'Bardamu' són de Vila-real, tenen un guitarrista de la Vall i una violinista de Palafrugell....molt raro tot.


Després ve l'Òscar Briz i ens regala un descobriment basat en un poema d'Estellés 'Font serena de la llibertat'. Sezillament genial! Ja haviem perdut el darrer metro, però no ens va importar gens que ens tocara un taxista xarrador fins a casa.

diumenge, 31 de juliol del 2011

PER FI

El passat dia 20 de juliol fou un gran dia, la culminació de vuit anys de picar pedra i mastegar sorra. Normalment quan aquestos dies s'acaben, recobres una miqueta de la teua fe en la humanitat. Ets sents millor persona, l'aire és més pur, tens ganes d'abraçar a 'tot cristo' pel carrer, etc...

El patètic senyor Francisco Camps va dir prou i es va immolar pel bé del seu partit. Com si fóra el protagonista d'una tragedia grega. Deia que ho feia per ofrenar (un verb que ens acompanyarà tota la vida) la presidència de l'Estat a Rajoy i seguia insistint en la seua innocència pura. Dos anys i mig després, el cas dels trages li esclata a les mans.

El succesor del 'curita' serà el batlle de Castelló Alberto Fabra, del qual no tinc ni la menor referència. Almenys diuen que és favorable a les emissions de Tv3, vol reunir-se amb els damnificats de l'accident de metro de València i per damunt de tot (gran avanç en democràcia) contesta els periodistes a les rodes de premsa. Segurament serà més del mateix, però ja vorem...

divendres, 22 de juliol del 2011

BARBARITATS

Els darrers dies he donat un pas endavant en la lectura d'alta literatura, dos exemples que són una introducció al concepte de patir per escriure un llibre. Els escollits van ser 'Córrer o morir' de Kilian Jornet i '¿Dónde está el límite?' de Josef Ajram.

Aquestos dos bragats han rondat per mig món aconseguint els reptes més increïbles i les marques més asombroses en llocs tan diversos com: l'Ultraman de Hawaii, la Marató des Sables, la Titan Desert, el Ironman de Lanzarote, l'Ultratrail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, Zegama, la Tahoe Rim Trail o l'ascens i descens del Kilimanjaro....corrent!

Cal dir que no s'espera molt d'ells com a narradors i que de vegades es perden massa en explicacions filosòfiques del perquè porten els seu cos fins l'extenuació.



En fin, per aquestes latituds ens conformem amb els 49 min 20 seg de la XI Volta a Peu de les Platges de Moncofa...

diumenge, 17 de juliol del 2011

LA FEBRE DEL CICLISME

Dimecres passat ens vam llençar a l'aventura d'acampar al Tourmalet per veure passar l'etapa del Tour que acabava a Luz Ardiden.

A Vielha, la pluja constant ens feia pensar que plantar la tenda seria complicat. Al remat, vam tenir sort que només ens acompanyara la boira i una fresqueta que es convertí en fred humit durant la nit.

Dijous al matí el Bahamontes de Bàldomar i el Freire de la Sequieta del Roig van iniciar l'ascensió als 2115m de port. Els dos no van tenir la sort de coronar amb èxit la seua missió (Bahamontes si que ho va fer), però tothom vam gaudir d'una jornada mítica en un paisatge 'bonico de veres'. Els ciclistes van passar amb cara de patiment i nosaltres vam trobar a faltar veure el desenllaç de tot plegat.

La tornada fou pesada, però la pujada a l'Aspin, el Peyresourde i el Portillon van fer més suportables els 500km cap al nostre oasis d'Arbolí.

divendres, 8 de juliol del 2011

ELS DE SEMPRE

Dimarts passat es presentava a la FNAC de la Plaça Sant Agustí de València el llibre 'Noves Glòries a Espanya' (Ed Afers) del sociòleg Vicent Flor. Alguns components del Grup d'Acció Valencianista, l'omnipresent Juan G. Sentandreu i també l'ultradretà Jose Luis Roberto d'Espanya 2000 van aparéixer per alli i van insultar als presents. A més a més, van llençar llibres al terra, unes quantes cadires i bombes de fum. La policia va intervindre després de mitja hora i van detenir l'ex president de Coalició Valenciana.



Així, són les coses en aquest país petit nostre. Quatre asgarrats tenen el seu moment de glòria en els mitjans per fer un acte en contra dels drets més bàsics de la llibertat d'expressió. A veure si els mateixos canals d'informació treuen el proper cap de setmana el festival FESLLOCH que es celebra a Benlloch i li donen la mateixa importància a 30 ignorants que rebenten una presentació d'un llibre.

dijous, 23 de juny del 2011

ENGINYERIA POLÍTICA VALLERA

Tot i que el dia de Sant Joan convida més a parlar de plats de caragols en salseta, coques en tomata i cremaet. Cal que reflexionem una miqueta sobre la meravellosa actuació del PP local a La Vall d'Uixó.

Fa un mes era elegida per segona vegada l'alcaldessa Isabel Bonig. Fins ací tot correcte. La bomba esclatava ahir quan Camps la nomenava consellera d'Infraestructures de la Generalitat. Aleshores, tota la maquinària començava a rutllar.

El nostre estimat amic i company Òscar Clavell passava, per art de màgia, a ser el nou batlle sense haver estat triat pel poble com a candidat. Ja sabien de les intencions del 'capellanet' fa uns mesos perquè s'havien cuidat de col.locar un tal Jose Antonio Pérez (el següent peó a la llista) per ser el nou regidor de festes quan 'el roig' agafara el timó.


Quina manera d'enganyar al personal...

dimarts, 7 de juny del 2011

NO HI HA MANERA

M'havia preparat el frontal, un ponxo, piles, cremes vàries, roba de recanvi, barretes de cereals, les bambes de la sort, etc...

La motxilla estava plena de l'esperit necessari i la moral ben alta per resistir. Els pals aguardaven llestos per caminar 60 quilòmetres durant 14 o 18h des del barri de Gràcia fins a Montserrat. Però em vaig oblidar del més important: el poc entrenament a les cames i les xiruques dels Carros de Foc que es morien de pena en algun prestatge.


Per segon any em retire de la Gràcia-Montserrat a les dues de la matinada. El 2009 fou a Olesa (km 45) i enguany abans d'Ullastrell (km 35) quan encara faltaven 25 per l'arribada. Llàstima per l'Edurne Pasaban de Navas que caminava amb determinació i lleugeresa cap a la muntanya sagrada. Un taxi nocturn car i trist ens tornà a la civilització de Cornellà.

diumenge, 5 de juny del 2011

A LA PANXA DEL BOU

El passat dimecres a la Sala Apolo vam assistir al tancament de gira del darrer disc de 'La Troba Kung-Fú'. Com sempre, la cúmbia i la rumba van triomfar en un escenari que he tardat set anys en visitar i porte dos cops en un mes.

Al maig de l'any passat, a la festa major de Nou Barris, ja els vam veure en directe i gratis, però no teníem el disc suficientment escoltat. Aleshores, el concert de l'altre dia fou totalment diferent.

El sopar de Cous-cous al Raval no va facilitar les coses a l'hora de moure's, però vam fer el que vam poder durant dues hores i mitja.

divendres, 20 de maig del 2011

UNA UTOPIA POSSIBLE

És massa pretenciós anomenar-la 'Spanish Revolution' com algunes veus ja l'han batejada. Caldria més temps per veure si realment aquest moviment nascut el passat dia 15 de Maig arriba a fer trontollar el poder i esgarrapar una mica de democràcia real a la farsa que tenim instaurada sense rubor.

D'entrada, un company dels vells temps, ja ha fet un recull de consignes que poden arribar a ser útils per explicar a l'opinió pública de què va tot açò del DRY. Hi ha unes quantes coses per les quals cal sentir-se indignats i potser cometem una injustícia sortint al carrer per algunes i no per altres. Però és veritat que ja fa temps que tenim el pap ben ple, que ja fa temps que la gent s'aguanta i que ja ha arribat el temps de dir les coses i dir-les ben fort.

Aquesta nit em passaré per la Plaça de Catalunya per donar el meu suport als que, segons César Vidal, han rebut ensinistrament a la Kale Borrika (quasi res porta el diari).
Véns?

diumenge, 8 de maig del 2011

RES NO ELS ATURA

Porte mesos intentant no fer una entrada sobre les Eleccions del 22 de Maig a les Corts Valencianes perquè tot sembla massa clar i tothom creu que no hi ha res a fer. Però no m'he pogut resistir, falten dues setmanes i el circ de la campanya ja roda.


En els darrers dies pensava que algun partit podria guanyar força dins l'hemicicle de la Plaça Sant Llorenç i espavilar l'oposició que de vegades no mereix ni ser anomenada d'aquesta manera.


També han aparegut unes enquestes del CIS dient que res no mourà de la seua poltrona la gran balena blava. No només això sinó que pujaran en vots i escons. És increïble!


Ni aeroports, ni basures, ni Gürtels, ni Canal 9, ni ONGs fantasma, ni Formula 1, ni Cabanyal, ni fotos censurades, res de res...el gran èxit del PP al País Valencià es centra en el fet de guanyar abans de començar el partit. Tota la ciutadania pensa que tot el peix està venut i aquesta sensació que no ens podem traure del damunt és la seua gran victòria.

divendres, 29 d’abril del 2011

TÀRBENA I GUADALEST

Viatjar amb cotxe amb el meu pare és un plaer del qual, de tant en tant, aconseguisc tornar a gaudir. Aquest any també es va apuntar el meu germà, encara que no van poder triar la destinació.


Vam sortir dijous sant amb un oratge horrible en direcció a la Marina. A l'altura de la Valldigna, se'ns va ocórrer 'morsar' al Monestir de Santa Maria a Simat. Vam pujar el port fins passar per Barx en direcció a Oliva i Pego. Amb la pluja sempre com a companya, vam visitar Campell (uns dels pobles de La Vall de Laguar) i el sanatori de Fontilles.


Després d'Orba i Parcent la dificultat es trobava en el Coll de Rates on una boira espesa digna del Montseny ens va fer anar amb molta precaució. Tot seguit, dinar a Casa Pinet de Tàrbena juntament amb Pedro Solbes i compra obligada de sobrassada.


Els camps de nesprers de Callosa d'en Sarrià eren la cita prèvia al Castell de Guadalest que emergia escarpat mentre patia una 'remassà' d'aigua que feia fugir els turistes menys tossuts. Finalment, visita ràpida de la casa d'uns amics a Benilloba i tornada ràpida cap a la Plana.

dimecres, 20 d’abril del 2011

AMB ACCENT BALEAR

Un mes sense escriure degut al maleït teclat del PC que no posa bé els accents. Un mes de compra compulsiva de CDs (Rafa Xambó, Raimon, Manel, Lola Bou i Obrint Pas). Encara compre CDs, ho confese, però no pense entrar en el carrer Tallers fins nova ordre.

Feia temps que volia parlar d'una troballa el passat 22 de Febrer en l'Espai Mallorca. Es presentava un poemari anomenat 'Metamorfosi de colors' de Marta Bertran Perelló. Vaig trobar l'acte per casualitat, després de provar sort a l'Ateneu i a La Central. Aquests recitals sempre abelleixen més quan no te'ls esperes i et fan passar una estona molt agradable. El llibre està editat en l'editorial Moll i és Premi Vila de Lloseta 2010. Noves veus amb accent balear.

dimecres, 23 de març del 2011

MÜNSTER EXPRESS

Visita rapidíssima a Münster via Dortmund. Fa uns mesos ens van acollir a Milwaukee i Chicago, ara ho fan a Westfalia. Els companys finesos també van acudir a la cita, sense 'bambinos'. A mig camí entre Tampere i Benicàssim, d'on ara són asidus.
La regió és prou industrial i està a prop d'Holanda. Vam recórrer la ciutat universitària que batega entre carrers empedrats, un mercat de dissabte graciós i moltes llibreries obertes.
Sempre és bo fer trobades d'aquesta mena on et trobes la gent d'abans, t'assabentes de propers convidats, prepares viatges a Berlin i beus Grolsch per obligació, ja què el nostre 'cicerone' treballa alli i no li farem un lleig...clar.

dijous, 17 de març del 2011

VALENCIANS DE MALLORCA

Fa unes setmanes, vaig adquirir a través de la web d'INFO TV el documental 'Valencians de Mallorca: l'herència balear al sud valencià' dirigit per Sergi Tarín i Juli Esteve. Es tracta d'una visió necessària per recordar els repobladors de ses illes que van arribar a la Marina després de l'expulsió dels moriscos en 1609.
Explica en primera persona els casos de Xaló, la Vall de Gallinera, Tàrbena, Pedreguer o Gata que conserven uns trets culturals clarament de tradició mallorquina. El desig d'unes persones per saber quin és el seu origen, les raons per les quals van arribar els seus avantpassats a un terra desconeguda i de difícil accès.
En el reportatge trobem un paral.lelisme clar amb els moviments migratoris actuals i ens mostra la idea que aquests moviments entre persones i territoris no són uns conflictes nous. No he estat mai en la majoria d'aquestos pobles, però només cercar els seus noms en el mapa ja és una afició que em costa abandonar.

diumenge, 13 de març del 2011

SETMANA BLANCA I VIATGERA

Dimarts passat visita al Cabanyal, al port i a l'Albufera amb tast d'allipebre inclòs. Després, volta pel cap i casal: Mascletà, Trinquet de Pelayo, Plaça Sant Agustí, Plaça Redona, la Llotja, Mercat Central, claustre de la Universitat, Octubre, Torre de Serrans, Fideuà al Carme, Plaça de la Verge i de la Reina, Micalet, Palau de la Generalitat, Parterre i Mercat de Colon.

Dijous excursió a la Ribera, la Costera i La Vall d'Albaida. Buscant l'Olleria ens vam perdre i vam arribar fins a Moixent passant per Enguera i Montesa. Després de pujar al castell de Xàtiva vam gaudir d'un arròs amb llamàntol a la part antiga. Per la vesprada, vam passar per Benigànim, Montaverner, el Genovés, La Llosa de Ranes, Manuel, Senyera, La Pobla Llarga i Castelló de la Ribera....ufff...

dimarts, 1 de març del 2011

26a CURSA VILA DE SANT BOI

Fa tres anys, amb la Santíssima Trinitat del Monturiol vam fer cap a la 23a Cursa de la Vila de Sant Boi amb pòdium, gos i 'curruca' familiar al darrere. A ningú li va agradar l'experiència excepte a mi que vaig repetir l'any següent on quasi em perd l'eixida per arribar tard.
Diumenge vam tornar al Constantí Miranda i a la maleïda pujada de Camps Blancs. Abans però, una agradable passejada pels jardins de l'hospital i els carrers estrets de 'bajo pueblo'. No la recordava amb un recorregut tan irregular. Finalment hem aconseguit un temps discret de 49'43. De totes maneres, es tracta d'una volta a peu molt agraïda, amb poca gent i que es pot córrer a gust.

dijous, 24 de febrer del 2011

CANVI DE PAPERS

Fa menys d'un any el dirigent libi Muammar el Gaddafi no era 'encara' un dictador. El president de torn de la Unió Europea podia parlar amb ell del preu dels dàtils i de l'alimentació rica de fibra dels camells a dins una jaima enmig del desert.
Ara, a l'home li ha passat pel cap bombardejar el seu propi poble i es converteix de la nit al dia en un boig que s'immolarà a Trípoli abans de cedir el poder.
Si els països europeus tingueren fetge, els cauria la cara de vergonya!

divendres, 18 de febrer del 2011

SUKKWAN ISLAND

Hui he acabat 'Sukkwan Island' de David Vann. Vaig llegir una entrevista a l'autor a la contraportada de La Vanguardia fa uns mesos i de sobte va caure a les meues mans la traducció al català durant el nadal.

Atmòsfera engoixant, pare i fill sols enmig de la devastadora solitud d'Alaska i la natura que ho envaeix tot. També ens deixa una reflexió important sobre els límits de la bogeria, de la vida en la frontera, la civilització i com el nostre món interior canvia davant certs esdeveniments.

dimecres, 9 de febrer del 2011

CARADURES

Josep Lluís Fitó és de Xàtiva, treballa a Canal Nou i des de fa uns anys era la veu de la pilota valenciana. Va decidir escriure 'Corrüptia: una regió de l'est' on reflexa el dia a dia de la política valenciana i les seues misèries centrades en el cas Gürtel.
Com a conseqüència d'aquest atreviment, el periodista ha estat rellevat de les seues funcions com a comentarista dels partits.
L'estrena al teatre de Xàtiva no va ser possible, ja que les autoritats no ho van permetre. L'Olleria fou l'escollida per poder fer-ho i després ha passat per Molins de Rei i Olesa de Montserrat.

Dijous passat al Teatre Tantarantana, el més indignant era que els discursos de (Ric, Peter, Franc i Charlie) eren els mateixos que els personatges reals van llegir davant l'opinió pública amb tota la cara dura.

dimecres, 2 de febrer del 2011

A PEDRADES PER LA LLIBERTAT

Espectaculars les imatges de la plaça Tahrir del Caire on els partidaris de Mubàrak han anat a rebentar la manifestació de la gent que lluita per la democràcia a Egipte.
Els dos bàndols 'vinga la pedrà' avançant i retrocedint a estones enmig del caos. Aixecant les llambordes per llençar-les a l'oponent sense miraments. Podriem dir que la manera d'actuar de Mubàrak ha estat impresentable, enviant els seus a crear tot aquest clima als carrers que ja vorem com acaba. Tinc la sensació que el costat que trie l'exèrcit serà cabdal pel triomf o derrota de la revolta. Encara no està clar quin paper juga USA en tota aquesta història. Sembla que vol estar al plat i a les tallades.

dijous, 27 de gener del 2011

ALGUN CONCERT MILLOR?

Divendres passat a tots ens hauria agradat obrir de bat a bat les portes de la sala gran del Palau de la Música, però ens vam haver de conformar amb les del Petit Palau.
Pep Gimeno 'Botifarra' va obrir la nit i la seua capacitat per ser autèntic van posar el llistó molt alt. Tres de les cinc persones situades a la fila 4 no l'havien sentit mai en directe i mentre la seua actuació avançava se'ls veia a la cara que s'ho passaven pipa.
Miquel Gil va començar més nerviós, supose pel fet d'estrenar repertori. De seguida va fer unes quantes pinzellades dels primers discs i el públic es va entregar de nou.
El clímax de la nit van ser les tres o quatre cançons on van cantar junts. Molt gran!

dijous, 20 de gener del 2011

POSEU-ME LES ULLERES

Fa una setmana vam fer cap al teatre Romea del Raval per veure una obra sobre Vicent Andrés Estellés. 'Poseu-me les ulleres' és representada per la Companyia del Teatre Micalet i Miquel Gil.
Encara que, per al meu gust, abusa una miqueta dels monòlegs per part de l'actor que interpreta a Estellés, també cal dir que és la millor manera de conéixer la personalitat genial del poeta de Burjassot. L'utilització de videoprojeccions per tenir l'opinió de diverses persones, va fer possible escoltar de primera mà familiars del fill del forner i acadèmics com Jaume Pérez Montaner o el meu antic professor Vicent Salvador. El millor moment de la nit fou la combinació de 'M'aclame a tu' amb 'Assumiràs...'. Molt gran!

dijous, 13 de gener del 2011

SOM DE LA PELITRÚMPELI

Acaba d'eixir del forn aquest nadal passat un títol que era obligat adquirir: 'Al Tall: Música per a un poble' de Victor Mansanet. M'ha sorprés perquè esperava un text molt biogràfic i centrat en la història personal dels integrants de grup de folk més important del país.
Per altra banda, estem davant d'un exercici de revisió històrica impressionant. La quantitat de dades que l'autor dóna per contextualitzar la cronologia del llibre és increïble. Tenia pensat saber moltes més coses de Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil, però al remat he acabat descobrint una llista enorme d'esdeveniments des dels anys 60 fins l'actualitat.

dijous, 6 de gener del 2011

CURSA DEL NASSOS

Sempre és especial córrer el dia 31 de desembre, ja que et recorda com va començar tot amb les ganes que esperava la Sant Silvestre cada any. Tot i ser menys de dos quilòmetres, era important córrer a casa.
Fa tres anys vaig fer la meua darrera Cursa dels Nassos, tosint i costipat com una mala cosa, abans de celebrar el cap d'any en una masia del Bages a prop de Súria.
Enguany, els primers cinc han estat horribles amb molta gent i carrers estrets per on 9500 persones és complicat que puguen anar bé. Després de veure que portava un alarmant temps de 26 minuts, he pogut remontar una miqueta i acabar amb 49'10.

En aquest dos primers mesos de l'any, ja tinc previst dues mitges maratons (Sagunt i Granollers) a banda de la Cursa de Sant Antoni. A veure si espavilem i els reis ens porten salut i quilòmetres...