diumenge, 27 de juny del 2010

LA CATEDRAL DE LA PILOTA

Al migdia, creuant el carrer des d'una llibreria, baixem per un túnel que sembla no acabar mai. Un espai amb un parell de taules de jubilats que vigilen d'una manera pretoriana l'entrada al temple.
Ningú nota la nostra presència, aprofitem la invisibilitat per colar-nos en una mena d'església blanca i silenciosa. Tot és molt vertical, durant un segon tinc la mateixa sensació que en la Mesquita de Còrdova o la Catedral d'Amiens.
Un amable aborígen ens fa una lleuguera explicació del joc que només he seguit alguna vegada a la televisió i encara no he arribat a entendre. Assegura que el Trinquet de Pelayo és més 'bonico' ple de gent en dia de partida.

dijous, 17 de juny del 2010

PALLARS SOBIRÀ I LA NOGUERA

Cap de setmana per les terres de Lleida a la recerca de la llegenda negra del poble de Tor. Un nombrós grup d'onze persones vam llogar una casa rural a Montesclado des d'on teniem una panoràmica envejable dels pobles de Tírvia, Burg i Farrera. Dissabte al matí ens vam dirigir cap al nostre objectiu que és un poble a tocar d'Andorra i on et sembla estar molt lluny de tot.

El riu baixava cabalós, potent i amb una música constant que ens recordava els anys d'enveges, odis i mala maror típiques de les comunitats petites i aïllades. Cercàvem el 'Palanca' en els ulls de la gent d'Alins i en la conversa breu amb la mestressa de la Fonda Muntanya. No el vam trobar.

Diumenge vam visitar un lloc que teniem pendent: Baldomar. Cal també insistir en la promesa de tornar-hi per fer una 'torrà del cuquello' a Can Comabella. El dinar a Artesa de Segre fou breu, però encara vam tindre temps per paladejar la truita d'espinacs a l'estil Bucarest.

dimarts, 8 de juny del 2010

OCCITÀNIA EXPRESS

Del 20 al 22 de maig vaig dirigir-me cap al nord per visitar la meua família a Tolosa de Llenguadoc. Travessant la Catalunya nord i deixant a un costat Carcassona, vaig arribar a les afores de la capital occitana amb un sol i una xafogor contundents.

Els meus viuen molt a prop de l'aeroport en un barri residencial sense massa vida al carrer, però amb edificis nous i els serveis bàsics coberts. No coneixia l'anomenada 'ciutat rosa' i em va agradar molt Le capitole, els carrers empedrats i el riu Garona (el qual recordava més petit a la Vall d'Aran).
Només vam estar unes hores que foren suficients per trobar un magnífic cassoulet en un restaurant regentat per exiliats espanyols originaris d'Oriola. Llàstima que el famós bar dels 20 tiradors de cervesa belga no obrís al migdia.

La ciutat bollia d'emoció davant la propera consecució de la Copa d'Europa pel seu estimat equip de rugby. Tornant cap a casa, no em vaig poder estar de passar per Perpinyà per conéixer la meua particular meca del rugby.

divendres, 4 de juny del 2010

MAVI MARMARA

Considere que l'atac d'Israel a la 'Flota de la Llibertat' no és casual, no entra dins d'una suposada resposta desmesurada, ni aïllada, ni s'ha fet d'una manera esbojarrada ni aleatòria. El terrorisme d'estat s'ha produït justament quan els governs israelià i nordamericà encetaven una cimera amb bones perspectives per tractar el carreró sense sortida d'orient mitjà.
L'armada jueva ha assaltat d'una manera, que recorda a la dels pirates de l'oceà Índic, un grup de vaixells d'una ONG turca que portava ajuda humanitària als territoris ocupats de Palestina.

El bloqueig a Gaza és injust, vulnera els drets humans bàsics i atempta contra l'única via de resolució del conflicte que passa pel reconeixement d'un estat palestí a tots els nivells.

Compartisc la idea d'un company que aquesta setmana comentava: 'la gente que acusa de racismo a las autoridades de Israel se equivoca terriblemente, lo de hoy demuestra que tratan al resto del mundo exactactamente como a los palestinos...'