dijous, 25 de març del 2010

CAN SOLER-SABORIT

A la llibreria, sempre li deixava la faena més bruta. Quan em trobava algun problema amb els albarans, les factures o l'inventari...la seua cara dibuixava un gest de cansament fingit i m'ho explicava per enèsima vegada amb més paciència que un sant.
Se'n va part de la meua família durant aquest anys a la gran ciutat. Junts hem escrit una història farcida de riures, curses, bona cuina i millors moments. M'han permès gaudir dels xiquets passant vesprades divertidíssimes i esgotadores. Tolosa de Llenguadoc els espera per obrir una nova etapa plena de menjars sucosos per tastar i mitjanes fredes per recordar que un dia els llibres ens va unir i ja serà molt difícil no passar per Occitània sense fer parada i fonda a Can Soler i Saborit.

dimecres, 17 de març del 2010

UNA DE LES PRIMERES DE BUTXANA

La imatge que em ve al cap quan parle de Ferran Torrent és a la pel.lícula de 'Gràcies per la propina' en el moment que passa la processó i el personatge de Santiago Ramos menjant tranquil.lament el pernil furtat de Cal retor la nit anterior.

Ja porte uns quans anys llegint l'obra del novel.lista de Sedaví i aquesta setmana he afegit un dels primers títols a la cistella. 'Penja els guants, Butxana' no s'apropa als llibres que més m'han agradat d'ell com són 'L'illa de l'holandès', 'Societat limitada' o 'La vida en l'abisme', però sempre és entretingut viatjar als locals més sòrdids del Cap i Casal i descobrir el rerefons fosc d'alguns personatges amb molta corbata i molta poca vergonya . Al final, tens la sensació que és més del mateix, però és una temàtica de la qual no et canses mai.

diumenge, 7 de març del 2010

LA SEGONA MARATÓ

Quina seria la cosa positiva de fer una marató sense haver entrenat massa? Es pot fer només rodant uns quants dies a la cinta de córrer del gimnàs? Quin podria ser el desig de patir una tortura que s'allarga durant 42 quilòmetres i 195 metres?
Amb un mes de preparació, 10 dies de lumbàlgia i un insistent dolor al bíceps de la cama dreta des del quilòmetre 4...se m'ha ocorregut acabar aquest matí la Marató de Barcelona en un temps gens dolent de 3h 59min. Els primers 10 han sigut massa ràpids mentre la conversa amb Cris feia més agradable l'estona. Sense deixar el ritme ascendent he fet la primera mitja en 1h 54min. La llebre de Baldomar m'ha acompanyat en uns difícils 25 a 30. I a partir d'ahi m'he enfrontat com he pogut al 'mur'. Fins al 36 bé, però els darrers 5 la cosa s'ha posat lletja. Calambres a la Plaça de la Catedral i estrabada muscular a Drassanes. He arribat amb les forces justes i jurant que la propera la prepararé millor.

divendres, 5 de març del 2010

LECTURES I ELECCIONS


Aquesta setmana s'han celebrat la primera volta de les eleccions rectorals a la Universitat de València. En principi hi havia dos candidats (Antoni Furió i Vicent Soler) que representaven una certa idea de país que sempre ha estat el cavall de batalla d'una de les poques, potser l'única institució no controlada per la dreta que governa impúnement des de fa 15 anys.

El resultat ha sigut decebedor, tots dos candidats sembla que s'han anul.lat mútuament i s'han vist privats d'accedir a la segona volta. Vicent Partal ho comentava ahir en el seu mail obert.

Aquest fet podria emmarcar-se dins la lectura necessària de dos textos actuals que tenen el mateix fil conductor: País Valencià, Segle XXI, Noves reflexions crítiques i Ara, País Valencià, Reflexions de la generació que ve.

Un col.lectiu de persones que es pregunten cap on va el país, si cal redreçar-lo, si està perdut, si encara batega. Un conjunt de pensaments al voltant d'una idea de societat que pareix amerada pel tsunami blau.